Càritas ha acompanyat 5.378 refugiats a Espanya des de l’inici de la guerra a Ucraïna
Ha recaptat 20 milions d'euros, cinc dels quals ja han estat assignats a diferents projectes per atendre l'emergència humanitària en aquest país
La guerra a Ucraïna està tenint efectes devastadors dins i fora del país. Després d’un any de conflicte, més de vuit milions de persones s’han vist obligades a abandonar Ucraïna, mentre que set milions més són desplaçats interns. La invasió russa està contribuint a més a una crisi econòmica i humanitària mundial sense precedents a la nostra història recent. La dramàtica escalada de la inseguretat alimentària i l’augment vertiginós dels preus de productes essencials estan afectant sobretot poblacions de crisis oblidades, com les de la Banya d’Àfrica i el Sahel.
Davant l’enorme patiment global causat per aquest conflicte bèl·lic, Cáritas Española se suma a la constant crida de pau impulsada pel Papa Francesc i Caritas Internationalis des de l’inici de la guerra.
Amb l’objectiu de respondre a una de les pitjors emergències humanitàries i la crisi actual més gran de desplaçats al món, Cáritas Española ha aconseguit mobilitzar els últims dotze mesos més de cinc milions d’euros. Aquests fons han estat canalitzats a través dels mecanismes de sol·licitud d’ajut de les Càritas nacionals afectades per la guerra i coordinats pel comitè d’emergència de Caritas Internationalis.
“Gràcies per caminar junt amb nosaltres”
“El suport de Cáritas Española és fonamental per atendre l’emergència. Amb la seva ajuda estem aconseguint respondre a les necessitats bàsiques de moltes persones, que han hagut de deixar casa seva. Un terç de la població roman desplaçada. Per això, és tan important poder oferir-los un àpat calent o un lloc perquè puguin dormir durant la fugida. Volem donar-vos les gràcies de cor per caminar amb nosaltres i per acompanyar-nos”, assegura Tetiana Stawnychy presidenta de Càritas Ucraïna en un videomissatge enviat a Cáritas Española, en complir-se el primer aniversari de l’ocupació militar russa.
Des del començament del conflicte, les dues Càritas que operen al país -Càritas Ucraïna i Càritas Spes-Ucraïna- han proporcionat ajuda humanitària d’emergència a més de sis milions de persones. La majoria de les ajudes prestades estan relacionades amb la distribució d’aliments i estris domèstics (53,91%), aigua i sanejament (22,32%), allotjament (9,25%), protecció (5,47%), atenció sociosanitària i suport psicosocial (2,8%), diners en efectiu (1,56%) i altres serveis (4,68%).
Després d’un any de contesa, s’estima que més de 18 milions de persones continuen necessitant ajuda humanitària d’emergència a Ucraïna. “Aquest conflicte s’ha prolongat massa temps. Càritas està treballant per restaurar la llar, restaurar l’esperança per a milions de persones que pateixen com a resultat d’aquesta guerra. Necessitem una pau immediata, que permeti per fi als ucraïnesos començar a reconstruir les seves vides i el seu país”, explica Carmen Gómez de Barreda, responsable de la campanya Càritas amb Ucraïna.
Resposta a Espanya
El treball en xarxa ha permès durant aquest darrer any atendre les persones tant en origen, en trànsit com a la destinació final. A Espanya, l’acció de la Confederació de Càritas per acollir i acompanyar les persones i les famílies procedents d’Ucraïna també ha estat una part substancial de la nostra resposta a l’emergència. Fins al desembre de l’any passat, la xarxa de Càritas diocesanes havien atès 5.378 persones ucraïneses. 10.274 més havien rebut ajuda de manera indirecta.
Entre les ajudes que es van prestar, la majoria van estar relacionades amb alimentació i roba. En total es van realitzar 13.549 accions per facilitar l’accés a aquestes necessitats bàsiques, ja sigui a través de lliurament directe o de targetes moneder. També es van fer 891 gestions per facilitar l’accés a un allotjament a través del pagament del lloguer de la habitatge, acollida a una residència de la parròquia o accés a cases d’acollida. El tercer camp d’acció va ser el de l’ocupació amb 2.824 actuacions relacionades amb l’orientació, la formació per a l’ocupació, el disseny d’un pla d’inserció laboral o els tallers de formació prelaboral.
“El sistema de protecció internacional ha assumit el gruix de les demandes de les persones i famílies procedents d’Ucraïna. El seu funcionament per proporcionar allotjament ha estat àgil i eficaç. De manera subsidiària, les Càritas diocesanes han invertit més de 800.000 euros per fer accions d’assistència i acolliment a aquestes persones i famílies”, explica Hilde Daems, coordinadora de l’equip d’Inclusió Social de Cáritas Española.
Una societat solidària
Dotze mesos després de la seva posada en marxa, la campanya de captació de fons de Cáritas Española a favor d’Ucraïna ha aconseguit recaptar més de 20 milions d’euros, 8,3 dels quals han estat aportats per les Càritas diocesanes.
“Des de l’inici de la crisi, la societat espanyola ha confiat a la xarxa de Càritas per donar suport a les persones víctimes de la guerra. Us agraïm una vegada més l’enorme solidaritat de donants, institucions i empreses. A tota la Confederació som molt conscients de la gran responsabilitat que suposa estar a l’altura de la confiança que la societat diposita a Càritas”, explica María Ángeles García, coordinadora de l’equip de Donants i Relació amb les Empreses de Cáritas Española.
Càritas Espanyola és present a Ucraïna des de l’any 2010 a través de diversos projectes d’acció social. “Càritas era a Ucraïna abans, ara està i seguirà allà quan s’acabi el conflicte i l’atenció mediàtica. Els fons que estem aconseguint recaptar s’invertiran en aquesta carrera de fons que corre Càritas perquè la reconstrucció del país requerirà molt de temps i esforç”, explica Gómez de Barreda.
A la frontera
Les Càritas dels països veïns – com Polònia, Bulgària, Romania, Moldàvia, Eslovàquia i Hongria- també han participat activament en l’acolliment i l’ajuda als milions de refugiats que han deixat el país. S’estima que més de la meitat -3,5 milions de persones- romanen als països de frontera.
Durant aquest primer any de contesa, les Càritas dels països limítrofs han anat adaptant la seva activitat a l’evolució de la situació. Entre el març i l’estiu es van centrar sobretot en la primera acollida i l’atenció a l’onada de refugiats. Tot i això, a partir de l’estiu, el flux de persones desplaçades s’ha estabilitzat, per la qual cosa han optat per desenvolupar programes centrats en la integració i en l’atenció a mitjà termini.
