Càritas alerta de l’augment de persones en situació administrativa irregular en els seus programes per a immigrants
La campanya «Compartint el viatge» llança uns materials sobre les greus conseqüències per a milers de persones de la Llei d'Estrangeria.
Dins de la campanya “Compartint el Viatge” que està en marxa des de 2017, Càritas treu ara a la llum una col·lecció de materials de sensibilització per alertar sobre l’important augment del nombre de persones en situació administrativa irregular que són ateses a través dels programes i recursos per a immigrants a tot el país.
Aquest impacte, que es detecta en els últims anys, s’està veient incrementat a conseqüència de la pandèmia, en la qual, a causa de la massiva destrucció d’ocupació i de mitjans de vida, està empenyent a la irregularitat sobrevinguda a moltes d’aquestes persones, els quals, deixen de tenir una feina fixa, es veuen abocades a una situació administrativa irregular, a la pèrdua de drets i a unes condicions de gran vulnerabilitat i invisibilitat social.
Un terç dels immigrants atesos
Segons les últimes dades d’activitat aportada per les Càritas Diocesanes de tot Espanya, un terç de les persones acompanyades a través dels seus programes i recursos per a immigrants estan en situació administrativa irregular. Es tracta d’unes 120.000 persones que, a més, a causa de la seva extrema precarietat, necessiten el suport de Càritas durant una mitjana que oscil·la entre 1 i 2 anys.
És una realitat invisible sobre la qual ara Càritas posa el focus dins d’una nova fase de l’esmentada campanya, sota el lema “Esperàvem treballadors, van venir persones i volem veïns”.
“Compartint el viatge” es va posar en marxa el setembre de 2017 a instàncies de papa Francisco per fomentar la cultura de la trobada i un major coneixement de la realitat de les persones que es veuen obligades a migrar: homes, dones, nens i nenes, cada un amb el seu nom i la seva vivència i un lloc d’origen, trànsit i destí.
Persones invisibles per a les polítiques públiques
Un dels eixos estratègics de l’acció de Càritas en la seva lluita contra la pobresa és el treball amb milers de persones invisibles per a les polítiques públiques, com és el cas d’aquests immigrants per als quals no hi ha mai fons oficials, ni estatals ni europeus, ja que es tracta de persones en situació administrativa irregular i, per tant, no compten, no hi són, no existeixen.
Parlem de persones que fins ahir mateix desenvolupaven en la nostra societat un treball legal i remunerat en sectors d’activitat econòmica molt rellevants -com els sectors de la restauració i l’hostaleria, la cura de persones dependents, l’ocupació de la llar o la missatgeria- però que , en perdre la feina, perden també, segons el que estableix l’actual Llei d’Estrangeria, el seu estatus legal i, amb això, l’accés a drets bàsics. En molts casos i atès que no poden disposar de cap ajuda ni prestació social, aquestes persones tenen por i deixen de sortir al carrer per por de ser expulsats.
Les històries de Daniel, Fabiola, Kalima, Virginia i Zohuir
Els materials que es llancen amb el lema “Esperàvem treballadors, van venir persones i volem veïns” busquen descórrer el vel sobre la realitat invisible d’aquests “ningú” als quals Càritas posen rostre i nom.
Per a això, es proposa un recorregut per diferents situacions d’irregularitat sobrevinguda en què es troben totes aquestes persones migrants que són invisibles al nostre país i posar en evidència que, de vegades, les lleis poden no ser justes, com passa amb la nostra Llei d’Estrangeria.
A través de cinc vídeos, es narren les vides de Daniel, Fabiola, Kalima, Virginia i Zohuir, persones en situació de mobilitat humana amb realitats molt diferents, però el resultat final és el mateix a causa de la irregularitat sobrevinguda. Cada un d’aquests vídeos compta amb la seva respectiva fitxa per ajudar a aprofundir en la història dels protagonistes, veure com l’actual marc legal afecta cada un d’ells i què podem fer cada un de nosaltres.
Els materials es completen amb un roll-up i una col·lecció de 5 cartells que serveixin per muntar una senzilla exposició de difusió pública dels objectius d’aquesta nova etapa de la campanya “Compartint el Viatge”, que compta també amb peces específiques per a xarxes socials (Facebook i Instagram).
Anar més enllà del mercat laboral: arrelament i empadronament
Tant Càritas Espanyola com Càritas Europa vénen defensant un plantejament alternatiu del marc legal de migració, a fi que la porta d’accés als drets d’aquestes persones no depengui exclusivament del mercat laboral.
Aquest és un aspecte en el qual incideixen directament aquests materials, en mostrar les greus conseqüències que per a la vida de milers de persones té la nostra Legislació d’Estrangeria. Cal assenyalar, a més, que en la situació econòmica actual dominada per la crisi social i econòmica causada per la Covid-19, tenir feina fixa no està a l’abast de la majoria de les persones. I en el cas de milers de persones d’origen estranger, quedar-se fora del mercat laboral significa passar a la invisibilitat i a la pèrdua de drets propis i dels seus familiars.
La Llei d’Estrangeria està orientada primordialment a la regulació del flux de mà d’obra estrangera. No obstant això, els que arriben són, per sobre de la seva condició de treballadors, persones. El nostre repte, com a societat i com a ciutadans, és de defensar un model d’acollida a aquestes persones i les seves famílies la vida queda condicionada per un contracte de treball i que els que són els nostres veïns i veïnes tinguin oportunitats de construir el seu futur més enllà de la color del seu passaport.
Per a això, Càritas planteja una proposta d’integració social basada en els criteris de l’arrelament social, que posi en valor les arrels d’aquestes persones en la comunitat on treballen i viuen, i del veïnatge, ordenada a través de la figura de l’empadronament. D’aquesta manera, quedarien garantir la renovació o l’accés d’aquestes persones a una situació administrativa regular i, per tant, al gaudi de drets bàsics: “volem veïns”.
