Dia de la Infància: Mesures urgents per a garantir els drets dels nens i nenes més vulnerables
40 Càritas Diocesanes de tot el país es donen cita a Barcelona en una Trobada d'Infància, Adolescència i Família.
En el marc de la celebració, el 20 de novembre, del Dia Internacional dels Drets de la Infància, un centenar de participants procedents de més de 40 Càritas Diocesanes de tot el país es donen cita aquests dies a Tiana (Barcelona) en una Trobada Confederal d’Infància, Adolescència i Família.
Amb aquest motiu, Càritas aposta per continuar visibilitzant la situació de vulnerabilitat en la qual es troben molts nens i nenes, i per reclamar mesures urgents que permetin i garanteixin la seva protecció i els seus drets. Aquesta precarietat es va fer especialment palesa durant la pandèmia, on els nens, nenes i adolescents van ser invisibilitzats.
Aquesta realitat d’ocultació de la infància és la denúncia que els participants en la trobada volen posar de manifest en un acte públic de sensibilització que té lloc avui mateix a Barcelona i que es convoca sota el lema “Donant la llauna, la infància importa”.
Al costat d’això, l’objectiu de les jornades que té lloc a Tiana és el d’analitzar els reptes i les estratègies d’acció social que es desenvolupen en tota la Confederació Càritas amb la infància, l’adolescència i la joventut per a combatre la transmissió intergeneracional de la pobresa, així com prendre consciència de quins les seves necessitats actuals.
Com assenyala Carmen García, responsable del Programa d’Infància de Càritas Espanyola, “aquesta crisi els ha privat ja de part de les seves infàncies i adolescències, dels seus temps, dels seus espais de seguretat i confiança tan importants en els seus processos vitals i, cosa que és més greu, els està invisibilitzant, amb el consegüent risc de privar-los dels seus drets i de les seves expectatives de present i futur”. “Urgeix prendre mesures –afegeix— per a evitar que aquesta etapa vital marcada per la pandèmia els passi una factura social i emocional als seus processos de desenvolupament i identitat personals i socials”.
Gairebé 30.000 nens, nenes i adolescents acompanyats per Càritas
La Confederació Càritas a Espanya compta amb programes específics d’acompanyament a la infància, adolescència i joventut, i a les seves famílies que es troben en situació de vulnerabilitat o exclusió social a través de diferents projectes en tot el territori nacional.
Segons les últimes dades disponibles, Càritas va acompanyar en tota Espanya a un total de 88.740 famílies vulnerables i a 29.580 nens, nenes i adolescents.
Els projectes se centren, sobretot, en intervencions socioeducatives dirigides especialment a garantir el gaudi d’un oci i temps lliure saludable, el dret a la participació i a sentir-se escoltats, l’accés a una educació de qualitat i inclusiva, el dret a tenir una família que els vulgui i, en suma, el dret de tots els nens, nenes, adolescents i les seves famílies a ser felices.
Els més vulnerables entre els vulnerables
Davant la celebració del Dia de la Infància, Càritas alerta que l’augment de la vulnerabilitat i l’exclusió social provocades per la pandèmia, encara que s’ha donat de forma generalitzada en el conjunt de la població espanyola, ha tingut especial impacte en els nens, nenes i adolescents, sobre els qui la transmissió intergeneracional de la pobresa, lluny de frenar-se, s’ha vist incrementada a causa de la crisi.
La pobresa infantil, o la denominada pobresa de les famílies amb fills i filles, lamentablement és una realitat al nostre país. Amb una taxa del 27,4%, una de les altes a nivell europeu, després de Romania i Bulgària, suposa que més de 2 milions de nens i nenes es troben en aquesta situació, és a dir, un de cada quatre nens o nenes viu en situació de pobresa a Espanya.
La pobresa i l’exclusió social són fenòmens estructurals al nostre país, on el fet de tenir fills i filles menors d’edat és una “càrrega” per a les famílies quan manquen de suports o quan aquests són insuficients. Per això, en parlar de pobresa infantil, es parla de la pobresa de les famílies amb fills, atès que les famílies amb menors d’edat a càrrec incrementen el risc d’exclusió social: del 18% en el cas de parelles sense fills es passa a un 27% quan es tracta de parelles amb fills. Aquesta incidència es dispara si es tracta d’una família nombrosa (47%) o d’una llar monoparental (49%), especialment quan la persona sustentadora principal és una dona, que és el que sol ocórrer majoritàriament amb aquest mena de famílies.
A més, aquesta crisi ha erosionat amb força la qualitat de les relacions en moltes llars, fins al punt de duplicar-se el número d’aquells el clima de convivència dels quals presenta dificultats serioses, la qual cosa afecta de manera molt específica als menors.
Una altra de les dimensions d’aquesta exclusió social de les famílies és la denominada bretxa o l’impacte digital, que s’ha convertit en un factor exclusógeno i que, lluny d’acostar i interconnectar, genera, en no poques ocasions, distància social. Parlem d’una realitat que afecta un 46% de les llars en situació d’exclusió, enfront del 35% del conjunt de llars. I afecta, en definitiva, a les seves condicions i igualtat d’oportunitats dels més petits, que comença en etapes primerenques.
Aposta per l’acompanyament i l’escolta
Una de les estratègies prioritàries e Càritas per a evitar la transmissió intergeneracional de la pobresa i lluitar contra la pobresa infantil es basa en l’escolta activa per a fer sentir a les famílies acompanyades que no són mers destinataris de les accions, sinó els protagonistes d’aquestes, de les seves vides i de vida social. Aquesta aposta exigeix mesures i propostes integrals, on la prevenció i protecció dels drets de la infància i adolescència sigui l’eix fonamental de tota la intervenció.
Com s’ha tornat a posar de manifest en aquesta trobada de Barcelona, el Programa d’Infància, Adolescència, Joventut i Família de Càritas reivindica que cap nen i nena es perdi pel camí, no sols a causa de les seves condicions socioeconòmiques, si no tampoc, i de manera fonamental, a la seva capacitat per a il·lusionar-se i per a rebre les abraçades i l’afecte que ens ajudar a créixer en llibertat i humanitat.