Entitats socials reclamen una reforma de més abast del Reglament d’Estrangeria per evitar situacions d’irregularitat
Tot i els avenços, hi ha un ampli marge de millora per garantir els drets de les persones migrants i acabar amb situacions d'exclusió i desprotecció
El Reglament de la Llei Orgànica 4/2000, de 11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, que en aquests moments està en procés de reforma, és un instrument clau en la política migratòria i eina fonamental per promoure la inclusió de la població migrant a Espanya.
L’aliança formada per sis organitzacions especialitzades en l’acompanyament social i jurídic de persones migrants i refugiades (Andalucía Acoge, Càritas, CEAR, CONVIVE Fundación Cepaim, Red Acoge i Servei Jesuïta a Migrants) valoren positivament algunes de les reformes proposades pel Govern, reconeixent que s’han incorporat aportacions clau compartides per les entitats socials, com ara la reducció del període de residència prèvia per obtenir la regularització o la simplificació dels procediments d’arrelament. Tot i això, consideren que encara existeix un ampli marge de millora.
Per això, aquestes sis organitzacions han presentat una bateria de propostes adreçades a garantir vies d’entrada segures i regulars que evitin la irregularitat administrativa, com ara la concessió de visats, la flexibilització de la figura del reagrupament familiar per procurar el dret a la vida en família de les persones migrants i la rebaixa dels períodes de residència exigits per sol·licitar les autoritzacions de residència i treball com a única via per evitar situacions dexclusió i desprotecció.
També s’incorporen propostes relatives a la pròpia tramitació de les autoritzacions, que actualment representa la primera barrera amb què es troben les persones migrants per poder regularitzar la seva situació. Es proposa reforçar les vies presencials de presentació de sol·licituds dexpedients destrangeria, amb mesures com la creació de punts dinformació, acompanyament i orientació a les persones, a fi de reduir lelevada bretxa digital que sadverteix en laccés a ladministració d’estrangeria, la traducció de la documentació als idiomes més habituals o l’ús d’intèrprets.
A més, s’insisteix en la necessitat de protegir l’accés a la justícia ia la denúncia segura per a les persones en situació administrativa irregular que són víctimes de delicte, de manera que la condició de víctima prevalgui sobre l’estatut de residència, i es puguin evitar situacions de gran desprotecció, expulsió, infradenúncia i impunitat del denunciat/infractor.
La normativa d’estrangeria ha de garantir que no hi hagi nens i nenes en situació irregular i per això cal continuar aprofundint en els instruments de protecció i reconeixement de drets de les nenes i nens migrants, acompanyats o no per les seves famílies. En aquest sentit, cal incorporar propostes més àmplies que les del text presentat quant a l’autorització de residència legal per a menors que han nascut a Espanya o l’adaptació del sistema de determinació de l’edat a la normativa internacional, entre d’altres.
Les sis organitzacions signants consideren necessari continuar avançant en la modificació del Reglament d’Estrangeria de forma dialogada i participada per desenvolupar una política migratòria que no només posi el focus a les necessitats del mercat laboral espanyol, sinó que s’abordi tots els obstacles normatius i estructurals que impedeixen a la població migrant la seva plena participació a la societat espanyola en igualtat de drets.