Noticia24/11/2021

“No tinc res però no em falta de res”. La importància de valorar la dignitat de la persona

El testimoni d'en Drago ens fa valorar les coses essencials de la vida

El passat dimecres deu de novembre, l’Àrea de Voluntariat i Formació, va presentar la primera formació d’aprofundiment del curs 2021-2022, sota el títol “El sostre com a projecte vital. Compartim el camí, aprenem junts”. Preparada des del programa sense llar i habitatge de Càritas Diocesana de Terrassa. Després d’un agraïment a la bona feina i el gran esforç dels voluntaris de Càritas, va remarcar la importància de la formació contínua per conèixer totes les àrees que conformen l’acció social de Càritas. Seguidament, Mercè Moras va donar pas als tècnics de sense llar i habitatge que van obrir les portes del seu dia a dia als participants de la formació.

«Assegurant les necessitats més bàsiques poden treballar altres potencialitats pel desenvolupament de la persona, i la llar n’és una essencial.» Així va iniciar la en Josep Ferrer, tècnic del pis d’homes de Sant Cugat del Vallès entre altres projectes, la seva experiència com a tècnic del programa. Va donar importància a les habilitats i capacitats de les persones que es converteixen en una gran eina pel seu desenvolupament quan tenen un espai segur i acollidor on créixer personalment. 

Un gran testimoni de les paraules d’en Josep va ser en Drago Odzic, participant del programa de sense llar i habitatge de Càritas. Després de fugir de la guerra fa trenta anys del seu país natal, Croàcia, i viure en una situació laboral intermitent que el va condicionar a acabar sense llar durant molts anys, va trobar caliu en un alberg de Tarragona. Posteriorment el va acollir el centre SARA de Sabadell, on el van acollir i acompanyar per abraçar i acceptar el passat, i seguir caminant sent protagonista del seu propi futur. Ara, amb 68 anys, apassionat de les flors i amb un curs de jardineria, cuida el jardí d’una parròquia de Sabadell i el seu cementiri, «el lloc més tranquil del món» l’anomena carinyosament. Per escoltar el testimoni sencer d’en Drago es pot veure el vídeo al canal de YouTube de Càritas Diocesana de Terrassa.

En Guillem Sastre, tècnic del servei d’esmorzar i dutxes a Sabadell, entre altres projectes, va fer referència a un fragment del Model d’Acció Social de Càritas, emfatitzant en acompanyar a les persones en el seu camí, conèixer-les i consensuar uns objectius des de la igualtat i sense prejudicis. La voluntat de Càritas sempre és acollir i acompanyar a la persona i «aconseguir que torni a viure autònomament», com va explicar en Guillem. «És essencial treballar en equip, amb els voluntaris i els tècnics, i a vegades amb altres entitats per anar junts, cap a la mateixa direcció», va remarcar. «Tenim llars amb famílies, llars amb mares monoparlentals, i llars per a persones soles. Cada llar té un objectiu diferent però hem d’anar cap al mateix camí.»

Finalment, la Mª Carmen Pastor, responsable del programa de sense llar i habitatge, va posar el punt de mira en l’aprenentatge que fan els tècnics i voluntaris dels propis participants, els quals sempre ofereixen un somriure malgrat les situacions que viuen. Va destacar tres virtuts que els acompanyen sempre, «el coratge, la valentia, i la resiliència per continuar aixecant-se tot i la quantitat de vegades que han caigut». «Vull morir com un home –comentava el Drago a l’entrevista–, amb un sostre, menjar calent… una vida senzilla, no demano més». Ell té molt clar que no podia recuperar els últims trenta anys de la seva vida en pocs mesos, però després d’un temps a Càritas a aconseguit encaminar la seva vida cap a on vol, viure plàcidament i poder tornar a Croàcia a visitar a la seva filla, a la seva néta i al seu germà aquest Nadal. 

En Drago va acabar amb una afirmació «no tinc res, però no em falta de res» que va deixar als assistents muts d’admiració per la seva perseverança i senzillesa.

Per les persones que no van poder assistir a la formació, aquesta està penjada al canal de YouTube de Càritas Diocesana de Terrassa.