En un racó de Montcada i Reixac, Santi Royo dedica el seu temps a alguna cosa que va molt més enllà de repartir aliments: retorna dignitat. Voluntari de Càritas Diocesana de Terrassa, participa activament en programes d’alfabetització i el projecte d’ajuda a necessitats bàsiques a través de targetes moneder que permet a persones en situació de vulnerabilitat comprar en comerços de proximitat com qualsevol altre veí de Montcada.

Una ajuda que respecta la llibertat i la dignitat

El Santi ho té clar: ajudar no és només donar, és acompanyar. “És una targeta que la pot portar qualsevol persona, i allà no hi ha cap distintiu. La persona compra, paga, i ningú no sap res”. Aquest sistema substitueix o complementa el lliurament directe d’aliments per una targeta que permet a les persones comprar allò que realment necessiten, sense etiquetes ni estigmes.

A més, es fomenta el comerç local, ja que les compres es fan a botigues del barri. “Aquesta economia digna de barri, de poble, aquesta economia circular funciona molt bé”, explica el Santi, destacant l’impacte positiu a la comunitat.

Més que aliments, vincles humans

El projecte no es limita al lliurament de targetes. Els voluntaris, com el Santi, es prenen el temps per parlar amb cada persona, conèixer la seva situació i oferir suport emocional. “Hi ha gent que potser no ha parlat amb ningú en dos o tres dies. Nosaltres estem amb ells, els escoltem, els diem pel seu nom”.

Aquest acompanyament crea llaços que van més enllà de l’ajuda material. En molts casos, també se’ls orienta per fer un currículum o accedir a altres recursos. Afirma que “és una manera de crear vincle, no només de donar una targeta”.

Un voluntariat no deixa indiferent

El Santi no dubta a afirmar que ser voluntari li ha canviat la vida. “Jo soc qui dona les gràcies a Càritas per deixar-me fer aquesta tasca”. Per ell, col·laborar amb Càritas és un privilegi, una oportunitat de créixer com a persona i de trencar amb la visió egoista que de vegades domina la nostra societat.

“Rebreu mil vegades més del que donareu”, assegura, animant els qui s’estiguin plantejant fer el pas de ser voluntari. Perquè, com ell diu, el que es rep és “una meravella”.

Una mirada que veu persones, no estatus

El que més valora el Santi de Càritas és la manera de mirar les persones. “A Càritas no es mira l’estatus, ni l’origen. Tots som iguals”. Aquesta filosofia és la que el va portar a implicar-se des del primer dia i la que el manté actiu a diferents programes, des de l’alfabetització fins a la distribució de targetes.

El seu testimoni és un recordatori que la veritable ajuda no humilia, sinó que empodera. La solidaritat és justícia i, a vegades, el més transformador no és el que donem, sinó com ho donem.