Sis de cada deu persones en situació d’exclusió severa són fora del mercat de treball. L’exclusió en relació amb l’ocupació els afecta quatre vegades més que a la resta de la població, segons la sisena Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, feta l’estiu passat per a l’IX Informe FOESSA, que serà presentat a finals d’aquest any.

 

Amb l’objectiu de demostrar que és possible una economia que tingui en compte les persones, Càritas celebra aquest any el desè aniversari de la seva aposta ferma per l’economia solidària. Al llarg de la darrera dècada, Càritas ha aglutinat les seves accions d’inserció laboral, economia social i comerç just per demostrar que és possible un model econòmic que prioritzi la cura de la vida i de les persones.

 

Gràcies a aquesta convicció, la xarxa Càritas ha aconseguit convertir-se en una de les promotores més importants d’empreses d’inserció d’Espanya i un referent dins de l’economia social. En aquests deu anys, la confederació ha passat de 45 a 68 iniciatives amb 267 línies de negoci a diferents sectors econòmics. Aquesta expansió ha permès triplicar els llocs d¿inserció social i incorporar al mercat laboral més de 120.000 persones en exclusió.

“Fa 10 anys que som testimoni que és possible una economia solidària, alineada amb valors d’equitat, cooperació i sostenibilitat. I, donant resposta a la nostra missió, 10 anys reforçant el suport a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, amb el propòsit de facilitar-los l’accés a una vida digna i amb oportunitats reals de desenvolupament personal i professional” Càritas Espanyola.

 

Amb l’objectiu d’ajudar a reduir la bretxa laboral que pateix part de la població, Càritas va acompanyar l’any passat 65.484 persones a la recerca de feina. Una de cada cinc persones que va participar en alguns dels nostres programes i itineraris va aconseguir reinserir-se al mercat laboral.

 

Així ho reflecteix l’informe d’Economia Solidària, que un any més explica -amb motiu del Dia Internacional del Treball- de l’activitat desenvolupada per la Confederació en un context marcat per la precarietat laboral. Una de cada deu persones, tot i estar treballant, està en situació d’exclusió social al nostre país.

Càritas va dedicar l’any passat la xifra rècord de 144,8 milions d’euros a totes les iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 5,85% superior a l’any anterior (8 milions d’euros més).

 

D?aquest total, 35,9 milions van ser destinats a itineraris d?inserció sociolaboral, que inclouen orientació laboral, intermediació amb empreses i formació i, més de 108 milions a economia social. L’economia social, de la qual Càritas n’és una de les grans impulsores, representa a Espanya el 10 per cent del PIB.

 

Les activitats d’economia social impulsades per Càritas es dediquen a sectors compromesos amb la cura del planeta com ara el reciclatge de tèxtil i altres residus, l’aprofitament alimentari, l’agricultura ecològica, aconseguint un triple impacte social, econòmic i ambiental. Aquests projectes generen 3.115 llocs de treball, 2.564 dels quals van ser ocupats per persones en situació d’exclusió el 2024.

 

“Des de Càritas, continuarem apostant per l’economia solidària, no només com a opció possible i desitjable, sinó com un model necessari perquè totes les persones puguem tenir un futur. És més necessària que mai una economia amb valors, una economia que cuida, una economia que recupera el significat d’administrar els recursos de la casa comuna, amb justícia i equitat”, apunta Ana Heras.

Entre les nombroses empreses d’inserció de la xarxa Càritas a tot el territori, destaca Bioalverde, una iniciativa d’agricultura ecològica impulsada per Càritas Sevilla al nucli urbà de Montequinto (Dos Hermanas). La finca compta amb 30 hectàrees on hi ha horts, zona de vivers, un centre de formació i una nau agrícola i de comercialització. A més, disposa d’un establiment per a la venda directa de productes ecològics certificats de la pròpia horta i d’altres productors de proximitat i de comerç just amb una facturació mensual de més de 20.000 euros. Aquesta empresa d‟inserció ofereix contractes d‟inserció a unes 30 persones en situació d‟exclusió al‟any. L’altre punt de venda directa és al barri sevillà de Nervión.

 

El 2018, Bioalverde va assumir el projecte de reciclatge tèxtil que Càritas va iniciar un parell d’anys abans. Gràcies a la participació ciutadana, actualment, compta amb 175 contenidors a tota la província, que han fet possible, juntament amb les recollides massives de les Càritas parroquials i d’altres entitats, la gestió de més de 900 tones de roba recollides a l’últim any i l’obertura d’una botiga de moda solidària i sostenible al centre de Sevilla.

 

El comerç just és un dels grans pilars de leconomia solidària. El 2024, la xarxa de comerç just de Càritas a tot el país va aconseguir facturar a través les vendes a les seves més de 18 botigues i 38 punts de vendes a tot el país prop de 563.000 euros. Aquests punts funcionen no només com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visibilitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable. Aquest és el cas de les dues botigues de Bioalverde a Sevilla.

El perfil de les persones que van participar al llarg del 2024 als diferents programes d’ocupació de Càritas es va mantenir similar a anys anteriors: la majoria són dones (64%), de més de 45 anys (40%), amb estudis bàsics (34%) o Batxillerat (28%). Les persones procedents de països no comunitaris van ser lleugerament superiors a les nacionals (58%).

 

“Darrere d’aquest perfil es donen multitud de situacions aïllades o que se sumen i que cal anar superant per aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. En moltes ocasions ens trobem amb persones que no tenen competències digitals, presenten dificultats d’aprenentatge, escassa experiència laboral o molts problemes de conciliació familiar, a més de greus mancances socioeconòmiques, porta a l’idioma i baixa”.

 

“Tota aquesta realitat -afegeix- ens obliga a articular una atenció integral, molt individualitzada, i amb una metodologia eminentment pràctica, que acceleri i faciliti l’aprenentatge i els ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”.

 

Aquest és el repte amb què treballa cada any el Centre Diocesà d’Ocupació de Càritas Sevilla. Per ell passen anualment més de 600 persones en situació d’exclusió, de les quals gairebé una tercera part aconsegueix reinserir-se al mercat de treball. En aquest centre, les persones reben formació en hostaleria, cura de persones dependents, energia renovable, construcció, manteniment d’edificis, electricitat, etc.

 

“Les dades són favorables. Ho veiem en un descens significatiu de les famílies acompanyades per Càritas Sevilla durant els darrers anys. No obstant això, encara que hi ha una notable millora respecte a la població activa, hi ha dos perfils als quals Càritas Sevilla està prestant especial atenció: el de famílies d’origen estranger que, malgrat tenir qualificació i experiència en molts casos, no poden accedir a un lloc de treball que li permeti realitzar l’activitat per a la qual estan formades. En aquests casos, treballem des de l’acompanyament en la reivindicació de drets, a més del suport formatiu per a la seva adaptació laboral. Càritas Sevilla, Miguel Ángel Carbajo.

Càritas aposta a més per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a d’altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques poden ser un dels instruments amb més capacitat de transformació de la societat.

 

Dins aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb la consecució d‟objectius socials i mediambientals.

 

“Quan ens referim a l’economia solidària, pensem en un mercat laboral amb valors, en un sistema de finances ètiques, en un comerç just i un consum responsable. Sabem que l’abast actual d’aquestes iniciatives és insuficient, gairebé testimonial, però evidencia que com a societat podem autoexigir-nos una ètica en tot allò que afecta l’economia. Una economia que escolta, que cuida. de Càritas Sevilla.