Jesús Miguel Molina, un jove veneçolà de 20 anys, va arribar a Espanya amb una maleta plena de somnis i un futur incert. La seva història, marcada per l’adversitat, és també un testimoni de superació, solidaritat i transformació personal gràcies a l’acompanyament de Càritas Diocesana de Terrassa.

Va aterrar a Madrid l’1 d’octubre, però aviat es va traslladar a Terrassa, on un conegut li va oferir allotjament temporal. “Vam estar un mes amb ell, però no podia acollir-nos durant més temps”, recorda. Sense un sostre fix i sense saber on acudir, va sentir parlar de Càritas i va decidir acostar-se, sense expectatives clares, però amb l’esperança de trobar ajuda.

El primer pas cap al canvi

A Càritas, el Jesús va ser acollit amb empatia i orientació. Li van oferir participar en el projecte “Vivim aquí, som d’aquí” (Vivim). Un projecte prelaboral que s’emmarca dins el programa laboral de Càritas Diocesana de Terrassa, que li va permetre integrar-se, conèixer gent i recuperar la confiança. “El Vivim em va ajudar moltíssim, vaig conèixer moltes persones, vaig començar a integrar-me més a la comunitat”, explica.

Gràcies al procés d’acompanyament va poder accedir a una ajuda econòmica que li va permetre pagar una habitació i de la qual en parla amb gratitud “Em van oferir una oportunitat molt bona amb una ajuda que els agraeixo moltíssim”.

Aprendre a viure en soledat

Viure en una habitació d’un pis compartit va ser un dels majors reptes emocionals per al Jesús. Afirma que “és molt difícil perquè vius amb persones alienes a tu, persones que no coneixes, que tenen pensaments diferents”. No obstant això, confessa que ha tingut sort perquè a ell en cap moment li han imposat horaris per poder utilitzar la rentadora ni li han prohibit cuinar, com els passa a altres persones que viuen en situació de relloguer. En Jesús va saber adaptar-se: es va treure la targeta de la biblioteca, sortia a buscar feina i aprofitava cada oportunitat per créixer.

Formació, treball i nous horitzons

Actualment, el Jesús combina estudis i treball. Està realitzant pràctiques en una empresa de Vacarisses com a part d’un curs d’operari de producció de magatzem organitzat per Càritas, i també treballa com a cuiner en un restaurant. “He après moltes coses allà, era un món laboral que mai havia conegut i m’ha agradat molt”, comenta.

A més, té plans de reprendre el curs de català, motivat pels seus caps que l’animen a seguir aprenent. La seva actitud proactiva i el seu desig de superació són evidents en cada pas que fa.

Un missatge per a aquells que arriben

El Jesús no dubta a compartir un consell per a aquells que, com ell, arriben a un país nou sense xarxa de suport: “Que parli amb persones, que tingui curiositat de preguntar, informar-se, saber on es troben les coses”. Reconeix que al principi cometia errors en comunicar-se, però va aprendre a adaptar-se: “Estava fent malament les preguntes… llavors intentes utilitzar un altre tipus de paraules, intentes que t’entenguin”.

Una història que inspira

La història del Jesús és un exemple de com l’acollida, la formació i l’acompanyament poden transformar vides. El seu testimoni reflecteix la importància de l’acció de Càritas, que no només ofereixen ajuda material, sinó també eines per reconstruir la dignitat i el futur de les persones.