La Mar explica que fa 22 anys, el 2004, es va incorporar al projecte SARA, una iniciativa que va néixer en els anys 90 en el si d’una comunitat cristiana. En aquella època, la realitat de la malaltia era devastadora i el centre va sorgir amb l’objectiu d’acompanyar les persones a morir. Amb els anys i l’arribada dels nous tractaments, l’esperança de vida ha millorat significativament, però el perfil de l’usuari ha canviat cap a persones que pateixen problemàtiques greus d’exclusió social, sensellarisme o toxicomanies.  

La realitat del rebuig social  

Tot i els avenços mèdics, denuncia que la malaltia continua estant molt vigent i que el centre encara conviu amb llistes d’espera. Assenyala amb fermesa que el rebuig social no ha desaparegut: “Ningú vol tenir persones amb VIH al costat i a la feina; encara hi ha estigma i hi ha prejudici”. A més, el perfil dels usuaris segueix diversificant-se i actualment també acullen persones migrants que han fugit dels seus països d’origen precisament per haver estat estigmatitzades a causa del VIH.  

La valentia dels usuaris  

Després de tants anys escoltant les històries de les persones que passen pel servei, la Mar es mostra profundament colpida per la seva capacitat de superació. Destaca la lliçó de vida que rep diàriament d’elles: “Són gent molt valenta; quan t’expliquen el que han viscut és impressionant com han sobreviscut i encara lluiten”.  Admet, des de la humilitat, que sovint pensa que ella mateixa no seria capaç de tirar endavant davant de situacions tan dures.  

Un refugi obert on sempre es pot tornar  

De cara al futur, el projecte s’enfronta a noves realitats i a l’adaptació als nous perfils d’usuaris. L’objectiu, però, es manté intacte: “Intentarem seguir lluitant perquè aquesta casa segueixi sent un centre on les persones viuen com a casa i on sempre poden tornar”. L’espai vol continuar sent un refugi obert, fins i tot per a aquells que ja han acabat el seu procés però necessiten escalf en moments de debilitat o en dies assenyalats com el Nadal.