Ningú sense llar
Necessitem el compromís comú perquè Ningú sense llar sigui una realitat.
Defensem els drets de les persones sense llar
Portem ja 26 anys de Campanya, apostant per la dignitat i drets de milers de persones en situació de sense llar, rostres concrets que ens interpel·len i ens mobilitzen per seguir endavant. Any rere any venim denunciant i reclamant major protecció social, accés a la salut, a un habitatge digne i adequat, a la visibilitat, a el reconeixement de la dignitat i els drets.
En 2018 tanquem un trienni de campanya que ha tingut com a eixos la dignitat en 2016, els drets en 2017, i la possibilitat real d’acabar amb el sensellarisme a 2018.
“I tu què dius? Digues prou! Ningú sense llar”
Volem interpel·lar a la societat, dir que n’hi ha prou de vulneracions de drets, d’invisibilitat, de patiment, de viure al carrer, d’inseguretat, d’agressions, de no poder accedir a un habitatge … de no tenir llar.
Encara queda molt per fer. Aproximadament 40.000 persones viuen en situació de sense llar a Espanya, dada que creix exponencialment si tenim en compte les dades extretes de l’Enquesta Sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació Foessa 2018, que recull les persones que resideixen en un habitatge insegura (2, 1 milions de persones) o inadequada (4,6 milions de persones)
Seguim insistint que Ningú Sense Llar pot i ha de ser una realitat, i per a això és imprescindible el compromís comú.
Coneix més sobre la Campanya i les seves propostes en els materials.
Manifest Ningú Sense Llar
“I tu, què dius? Digues prou! Ningú Sense Llar “
En la Campanya 2018 d’enguany volem dir “prou”: de vulneracions de drets, d’invisibilitat, de patiment, de viure al carrer, d’inseguretat, d’agressions, de no poder accedir a un habitatge … de no tenir llar. I a més afirmem que “Ningú Sense Llar és possible”. Després de vint anys de campanya podria vèncer el desànim i pensar que no és així, però sabem que no és una fantasia, ni una il·lusió, sinó que és possible, però que per a això cal el compromís de les diferents administracions, entitats socials i ciutadania en general.
És per això que demanem:
- Un model de societat diferent, l’objectiu és el bé comú i no el d’uns pocs, que no es basa en el consumisme sinó en el compartir, que escolta a tothom, que protegeix i promociona, que es basa en la justícia i no només en el que és legal.
- Més habitatge social, però molta més. Que es garanteixi el dret a l’habitatge de totes les persones.
- Polítiques socials centrades en les persones i els seus drets.
- L’habitatge no és un negoci, rebutgem l’ús mercantilista de l’habitatge que exclou i vulnera el dret de moltes persones a tenir una llar.
- Cada municipi ha de garantir l’accés a serveis bàsics per a les persones que viuen al carrer: menjadors, dutxes, …
- Que els recursos estiguin adaptats a el ritme de cada persona i no a l’inrevés. I que no estiguin més temps de l’estrictament necessari en un recurs.
- Una Renda Bàsica de Ciutadania, que tothom pugui tenir garantits uns ingressos mínims. I que els seus criteris abastin a el màxim de persones.
- Incidir en la sensibilització i la visibilització de la realitat de l’sensellarisme, perquè cada vegada és més gran la vulnerabilitat i la desigualtat que patim com a societat, i estem en major risc d’arribar a perdre la llar.
- A tota la ciutadania que tinguin cura les expressions i les idees preconcebudes sobre les persones sense llar, i especialment als mitjans de comunicació, que utilitzin eines com les guies d’estil per no deshumanitzar, sinó per humanitzar i conscienciar que som persones.
- Que l’any que ve no hi hagi ningú dormint al carrer en cap dels nostres pobles i ciutats.
