Padró Són Drets
Càritas Catalunya s'ha adherit a la campanya #PadróSónDrets que han impulsat diverses entitats socials, entre elles Càritas Diocesana de Barcelona, conjuntament amb l'Ajuntament de Barcelona.
L’empadronament és la porta d’accés a molts drets bàsics com l’accés a la salut, a l’educació, o a prestacions socials, i les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.
La gestió dels tràmits, una barrera en el camí
Realitzar els tràmits per a les persones que no poden demostrar ser titulars de l’habitatge, sigui com a propietaris o llogaters comporta un conjunt de dificultats que impossibilita l’accés al seu dret. Aquesta situació també la viuen les persones ”sense sostre” o en situació d’infrahabitatge, en què es fa necessària la comprovació dels serveis socials del municipi i sovint el temps en realitzar el tràmit és prolongat. D’aquesta manera, si l’accés al padró no es fa de manera àgil, la persona passa molts mesos sense regularitzar la seva situació, i això la perjudica greument en el seu procés d’inserció a la societat.
L’empadronament és l’únic mitjà que permet a les persones nouvingudes en situació irregular demostrar el temps d’estada al país. Sense aquest document és impossible demostrar-ho i aleshores queden vulnerats els drets de la persona a la sanitat, l’educació, etc. Malgrat les gestions per part de l’administració per facilitar l’accés a la targeta sanitària (per persones no empadronades) en plena pandèmia a causa de la COVID-19, cal fer un pas més i que l’accés al padró no sigui res excepcional per qüestions de salut pública.
Un pas endavant per garantir els drets
Cal que tots els municipis catalans mantinguin una política activa d’empadronament per tal que cap de les persones que hi viuen quedin al marge de l’accés a aquests drets bàsics. Les traves a l’empadronament aboquen a situacions d’exclusió. En aquest sentit, cal que els ajuntaments catalans apliquin la nova resolució publicada el passat 2 de maig, que substitueix la normativa de 2015, i que estableix que els ajuntaments han d’empadronar totes les persones que resideixen al municipi sigui quina sigui la seva situació administrativa i sigui quin sigui l’habitatge, incloses situacions d’infrahabitatge, sense que es puguin fer comprovacions sobre la legalitat de la residència.
Des de fa anys Càritas ve denunciant i constatant l’augment de les desigualtats i ara, amb aquesta nova crisi que arribarà, ens hem de preparar per a una situació que encara s’agreujarà més si les forces polítiques i socials no arriben a bastir un pla de xoc immediat. Precisament en aquest moment i davant el difícil nou escenari social, és més important que mai la defensa dels drets de les persones, i l’empadronament, com a porta d’accés a drets bàsics, és fonamental i cap municipi català pot deixar cap veí ni veïna sense empadronament.
