8 de Març: La Covid augmenta les barreres en el desenvolupament personal i laboral de les dones acompanyades per Càritas
La xarxa de suport i escolta de Càritas és testimoni de com la pandèmia dispara les dificultats per al seu accés a una vida digna.
En el Dia Internacional de la Dona, Càritas alerta de com la pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 està augmentant les desigualtats entre homes i dones, i les greus vulnerabilitats a les que elles s’han d’enfrontar cada dia tant en els àmbits econòmic i social com educatiu.
A través de la seva àmplia xarxa de programes de suport i escolta (centres de dia, recursos residencials o serveis d’atenció, entre d’altres). Càritas és testimoni de com durant la pandèmia s’han disparat les dificultats de les dones acompanyades per accedir a una vida digna i minven encara més les oportunitats de triar el seu propi projecte de vida a causa de les barreres que impedeixen el seu desenvolupament personal i laboral.
La Covid-19 també té rostre de dona
Els efectes de la pandèmia no són neutres pel que fa al gènere de les persones acompanyades per Càritas. Les dones són doblement colpejades per un model estructural, en el qual al flagell de les violències masclistes se sumen les desigualtats múltiples, com són l’origen ètnic, l’edat, la situació socioeconòmica, la discapacitat o la ubicació geogràfica, que impacten en les dones en condicions més precàries i augmenta el seu risc d’exclusió social. Si el 2020 dèiem que la pobresa té rostre de dona, en 2021 podem testificar, per la nostra experiència, que els efectes de la pandèmia també el tenen.
Es tracta d’un retrocés global. A través de la xarxa internacional de Càritas i del suport que Càritas Espanyola presta a tercers països a la feina amb dones vulnerables que desenvolupen les Càritas nacionals, es constata que les dones tenen llocs de treball de major precarietat, no només pel que fa a salari, sinó a condicions laborals, inestabilitat o vulneració de drets, a més de major probabilitat d’estar ocupades en el sector informal.
Les dones, a més, afronten desavantatges d’accés igualitàries per a les mateixes prestacions socials, conformen la majoria de les llars monoparentals i són les principals sustentadores de les cures familiars. A això s’uneix l’increment de les situacions de violència que s’ha produït durant el confinament domiciliari obligat per la pandèmia.
80.000 dones acompanyades a Espanya
Càritas acompanya a més de 80.000 dones en situació d’exclusió social a Espanya a través de diferents programes. En 2019, el conjunt de la Confederació Càritas a casa nostra va proporcionar atenció especialitzada a 9.703 dones a través de 42 projectes diferents en més de 40 localitats. A això se suma una important acció a nivell internacional, amb el suport a projectes en 48 països de tot món.
Impulsar un canvi de mirada
Davant la celebració del 8 de març en un any en què la pandèmia sanitària ha aguditzat encara més les desigualtats, especialment les de gènere, Càritas vol posar l’accent en la necessitat d’un canvi de mirada en pro de la igualtat que tingui en compte alguns elements claus des de la nostra experiència:
– Les llars monomarentals es troben en major risc de pobresa i exclusió. Segons un informe elaborat per Càritas al setembre de 2020 sobre els efectes de la COVID-19 a les famílies acompanyades, les llars monoparentals, que en la seva immensa majoria estan encapçalades per dones, la pobresa se situa en el 62%, un percentatge superior al que llança el conjunt de famílies acompanyades per Càritas (54%). Si posem en relació pobresa i situació laboral, es constata que la precarietat afecta en major mesura a les llars monomarentals en haver d’afrontar greus dificultats com les relacionades amb l’adquisició de materials escolars, el pagament de l’habitatge i subministraments domèstics o mantenir una alimentació adequada.
– La salut, la neteja, les cures, l’alimentació, el petit comerç de proximitat, que tenen en comú el seu caràcter essencial en temps de crisi, són professions eminentment feminitzades. L’economia de les cures es basa en la desigualtat de gènere i està majoritàriament en mans de dones, tant si tenim en compte l’economia formal com l’economia submergida (des de la docència, la infermeria, els serveis públics de la cura d’ancians, menors o servei domèstic, entre d’altres). A això se suma l’economia informal en l’àmbit de la llar, on les dones s’encarreguen principalment de la feina de cures, un treball no remunerat i invisibilitzat. A més, les nenes i les adolescents també es veuen afectades per la càrrega de la feina de cures en l’entorn domèstic. D’aquí la importància de comprovar en quina mesura la pandèmia ha suposat per a les dones una sobrecàrrega de tasques i responsabilitats, que comporta un impacte en la seva salut física i emocional.
– Les dones tenen més probabilitat d’estar exposades a virus. A l’abril de 2020, Nacions Unides avançava que les dones constitueixen el 70% de la força de treball en el sector sanitari i tenen més probabilitats de treballar en la primera línia d’atenció, especialment les infermeres, les llevadores i les treballadores sanitàries. El mateix cal dir per a la majoria el personal de servei dels establiments de salut (neteja, bugaderia o menjadors). Les dades actuals proporcionades pel Parlament Europeu ho confirmen.
– La discriminació racial i ètnica és una altra de les barreres a les quals s’enfronten moltes dones, com és el cas de les dones migrants i racialitzades, els quals, majoritàriament, realitzen treballs essencials per al sosteniment de la vida, com les cures de persones grans i dependents, i de nenes i nens, neteja, agricultura o alimentació, entre d’altres. Es tracta de treballs claus per a la nostra societat que acreixen de reconeixement, tant econòmic com social o cultural, al que s’afegeix la desprotecció i discriminació a la qual estan sotmeses.
Les dones i les nenes, sens dubte les més afectades per la greu crisi mundial creada per la pandèmia, són també el pilar fonamental en la recuperació i construcció d’un món més just, solidari i inclusiu. En els processos d’acompanyament a les dones en situació d’exclusió social, som testimonis de l’activa capacitat de lideratge i autonomia de les dones a l’hora de protagonitzar el seu propi desenvolupament, la qual cosa demostra fins a quin punt és possible un altre model de societat basat en la igualtat, tant a la llar com en les comunitats i en la vida política.
Unes polítiques que posin en centre a les dones i nenes
És urgent, per això, que totes les polítiques públiques posin en el centre a les dones i les nenes en tots els àmbits, i acabin amb les dinàmiques d’exclusió social. Si no ampliem la mirada, si no incorporem l’enfocament de gènere en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social en un moment tan important com l’actual, s’estarà perpetuant i reforçant la desigualtat del nostre sistema. I, en lloc d’avançar, estarem retrocedint. L’actual crisi no pot deixar de ser una oportunitat per transformar el nostre sistema global de cures.
És fonamental tenir en compte les paraules del Papa Francesc, en el seu llibre “Somiem junts. El camí a un futur millor “, en el qual, en reflexionar sobre els reptes de la Covid, afirma que” els països amb dones com presidentes o primeres ministres van reaccionar, en termes generals, millor i més ràpid que altres a la pandèmia, prenent decisions amb celeritat i comunicant-les amb empatia (…) en particular, penso en dones economistes, la mirada innovadora resulta especialment oportuna per a aquesta crisi “.
En aquest 8 de març, Càritas insta les administracions públiques, als responsables polítics, als agents econòmics i socials, a la comunitat cristiana ia la societat en el seu conjunt a promoure i posar en marxa plans de resposta a l’actual crisi sanitària, social i econòmica que abordin les repercussions de la pandèmia en funció del gènere, promovent una educació en igualtat amb l’objectiu d’eradicar la transmissió intergeneracional de la desigualtat de gènere en la qual es basa el nostre actual sistema.
