Càritas.- 4 de novembre de 2026. Amb motiu de les properes eleccions generals del 29 de novembre, i en línia amb el treball realitzat en anteriors convocatòries electorals, Càritas ha presentat als partits polítics un conjunt de propostes perquè siguin incorporades als seus programes, amb l’objectiu de revertir la situació de vulnerabilitat i exclusió que afecta una de cada quatre persones al nostre país.

Sota el títol «Propostes de Càritas davant les eleccions generals 2026», el document recull onze mesures concretes que ja s’estan traslladant a les diferents formacions polítiques. «Volem contribuir a assolir un marc legislatiu que garanteixi els Drets Humans per al conjunt de la societat, prestant una atenció especial a les persones que tenen més dificultats per accedir-hi, a causa de realitats de pobresa i exclusió, de l’origen, del gènere o del lloc on resideixen», explica Ana Abril, coordinadora d’Incidència Política de Càritas Espanyola.

Les onze propostes que Càritas presenta davant les properes eleccions neixen de l’experiència i la veu de les persones que viuen en primera persona situacions de pobresa i exclusió. Des de gener de 2026, prop de 940 persones acompanyades per l’organització han participat en 84 grups de reflexió promoguts per les Càritas Diocesanes, identificant els obstacles que les impedeixen exercir plenament els seus drets i desenvolupar un projecte de vida digne.

Aquest procés d’escolta s’ha enriquit amb el coneixement acumulat per l’Observatori de la Realitat de Càritas i amb les anàlisis de la Fundació FOESSA, la qual cosa ha permès traduir les experiències i necessitats detectades en propostes concretes orientades a enfortir la cohesió social i garantir l’accés efectiu als drets per a totes les persones.

«Una de les fractures més profundes de la nostra societat és el creixement de la polarització existent en el debat públic i l’expansió de discursos que alimenten la confrontació i, amb això, afebleixen els vincles socials necessaris per sostenir una convivència democràtica orientada al bé comú. Davant d’això, Càritas apel·la a la recerca de respostes compartides davant dels grans desafiaments socials», subratlla Ana Abril.

«Els reptes que tenim com a societat —afegeix— requereixen grans acords polítics; només així serà possible avançar cap a una convivència que reconegui la dignitat de cada persona, valori la diversitat, garanteixi drets i faci de la pau una pràctica quotidiana que transformi les relacions socials i polítiques».

Onze propostes per a «una societat més justa i fraterna»

Aquestes són, en síntesi, les onze propostes que Càritas presenta davant la convocatòria electoral del proper 29N:

1. Garantir l’efectivitat dels drets humans. Càritas suggereix la modificació de la Llei de Tractats i altres Acords Internacionals i la inclusió de funcions de seguiment i execució de les Resolucions dels Òrgans Internacionals de Drets Humans. El seu objectiu és que totes les persones a Espanya tinguin garantits de manera efectiva els drets continguts en el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (ratificat pel nostre Parlament l’abril de 1973), així com en la Carta Social Europea Revisada (ratificada el juny de 2021).

   Els tractats europeus i internacionals de drets humans declaren que tota persona necessita, per poder viure amb dignitat, tenir garantit un nivell de vida adequat que li asseguri salut i benestar a través d’una alimentació adequada i sostenible; accés a l’habitatge, a l’energia, a l’aigua, a internet, al vestit, a l’assistència mèdica i als serveis socials. A més, la persona ha de poder comptar amb assegurança en casos d’atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat. «La interpretació dels drets continguts en la nostra legislació d’acord amb els tractats internacionals de drets humans és una obligació que vincula tant el legislador com els tribunals», explica Sonia Olea, referent de polítiques de drets humans, cooperació internacional i ecologia integral de Càritas Espanyola.

2. Garantir que totes les polítiques de transició ecològica vagin unides a la protecció de les persones vulnerables. Càritas proposa que les polítiques públiques estableixin mesures actives per a la protecció de les famílies davant les vulnerabilitats hídrica i energètica, assegurant que la transició cap a un model més net i sostenible sigui justa per a les comunitats i col·lectius afectats, tant dins com fora de les nostres fronteres. També que es garanteixi el dret a la mobilitat sostenible a través d’un sistema de transport públic just, inclusiu i assequible, eliminant barreres per a persones amb mobilitat reduïda, baixos ingressos o que viuen en zones rurals, mitjançant infraestructura accessible, finançament equitatiu i serveis eficients.

   «La vulnerabilitat social i l’emergència ecològica són dues cares de la mateixa moneda que han de ser abordades de manera integral. És fonamental protegir les persones en situació de vulnerabilitat, garantir-ne l’accés als recursos bàsics i als drets, i millorar-ne les condicions de vida, per al qual també és crucial adoptar mesures per protegir el medi ambient i reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle», assenyala Sonia Olea.

3. Protecció integral davant l’accés a l’habitatge i la seva pèrdua. Una de cada quatre llars al nostre país té algun problema amb el seu habitatge, ja sigui perquè la seva tinença és precària, perquè és inadequat o perquè no pot fer front a les despeses de manteniment. Davant d’aquesta realitat, Càritas demana la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per garantir a totes les persones que resideixen en habitacions les mateixes garanties que empara la resta d’arrendaments d’habitatge.

   També sol·licita la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC) per assegurar que les persones afectades per desnonaments tinguin accés a una compensació o a l’opció d’un habitatge alternatiu adequat, sense que es produeixi el desnonament de la seva llar mentre no es garanteixin aquestes condicions mínimes. Finalment, proposa que es compti amb un parc d’habitatge social i, dins d’aquest, d’habitatges d’emergència, per poder afrontar des de les administracions públiques les situacions de major vulnerabilitat i exclusió que pateixen les persones i les famílies en l’accés a un habitatge adequat.

   «L’habitatge s’ha convertit en el nou vector de la desigualtat i en un factor clau en les dinàmiques d’exclusió social. Garantir una llar a totes les persones que viuen al carrer, en habitatges d’acollida, infrahabitatge o habitatge insegur s’ha tornat un objectiu essencial i prioritari per al disseny i l’execució de polítiques públiques basades en el dret humà a un habitatge adequat», explica Virginia Pastrana, referent de polítiques d’habitatge i salut de Càritas Espanyola.

4. Ampliar la cobertura pública en matèria de salut bucodental, oftalmològica i auditiva a persones en exclusió. La normativa estatal configura la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut de manera que l’atenció bucodental, oftalmològica i auditiva queda reduïda, a la pràctica, a un conjunt mínim de prestacions i a un nombre limitat de col·lectius beneficiaris. Aquesta insuficiència de la cartera comuna genera, a més, una desigualtat territorial en no garantir-se un contingut mínim homogeni a tot l’Estat.

   Davant d’aquesta situació, Càritas sol·licita que es garanteixi a les persones i famílies que es troben en situació de vulnerabilitat el reconeixement com a col·lectiu prioritari en el conjunt de prestacions bucodentals, visuals i auditives del Sistema Nacional de Salut.

   «No poder-hi veure bé, sentir-hi amb dificultat o renunciar a un tractament bucodental per manca de recursos no hauria de ser una barrera per a ningú. Les persones que han participat en aquest procés ens recorden que hi ha una part fonamental de la salut que continua quedant fora de l’abast de qui més la necessita i que requereix una resposta decidida per part de les administracions», assenyala Virginia Pastrana.

5. Avançar cap a un sistema de cures basat en drets, tant per a les persones beneficiàries com per a les persones que proveeixen aquestes cures. Càritas suggereix que l’aplicació de la recentment aprovada Llei de dependència s’apliqui per igual a tot el territori de l’Estat i per a totes les persones que necessiten rebre cures adequades al llarg del seu cicle vital, amb especial focus en aquelles amb menys recursos. Així mateix, demana que es reconegui i s’equiparin en drets les persones treballadores del sector amb la resta de persones treballadores.

   Per a això, Càritas sol·licita que les persones cuidadores professionals tinguin garantides l’equiparació salarial i les condicions laborals i de seguretat social, la prevenció de riscos laborals i l’accés a la negociació col·lectiva, conforme a l’Estatut dels Treballadors, la normativa de prevenció de riscos i els estàndards europeus de treball digne.

   En l’àmbit de l’ocupació de la llar s’ha de consolidar l’equiparació plena de drets. Per això Càritas considera necessari reforçar el control sobre aquestes contractacions, sol·licitant que s’exigeixi el seu registre al SEPE (Servei Públic d’Ocupació Estatal), com passa amb la resta d’activitats productives per compte d’altri. Així mateix, atès que la contractació d’aquestes persones treballadores és suportada per persones físiques, s’ha de plantejar una estratègia de foment de la contractació que consolidi, des de la realitat de la cotització, que el sector de les cures és un sector d’activitat professional en desenvolupament.

   «Una societat justa es mesura per la seva capacitat d’acompanyar qui més suport necessita i de valorar qui sosté aquesta tasca cada dia», assenyala María Segurado, referent de polítiques d’ocupació de Càritas Espanyola.

6. Reduir la precarietat laboral de les persones treballadores amb més dificultat d’accés a l’ocupació. La precarietat laboral constitueix un element estructural del mercat de treball a Espanya, caracteritzat per tres dimensions: inseguretat en l’ocupació, insuficiència d’ingressos i manca de drets de protecció social. Càritas proposa modificar l’Estatut dels Treballadors perquè s’hagi de justificar mitjançant causa justa la realització d’un contracte a temps parcial.

   També suggereix reforçar el dret a ampliar la jornada davant de vacants disponibles i que es reconegui i es reguli la formació pràctica d’accés a l’ocupació per als col·lectius d’atenció prioritària que realitzem les entitats socials. «Es tracta d’una formació per a l’ocupació amb un plus que també necessita l’entrada a les empreses, la connexió directa al centre de treball amb els aprenentatges teòrics, que no té un encaix visible actualment», explica María Segurado.

7. Impulsar el desenvolupament reglamentari de la llei integral per a la igualtat de tracte i la no discriminació. Càritas identifica, en el seu acompanyament diari a les persones, que quan l’Administració falla en la seva obligació d’implementar polítiques públiques de prevenció i eliminació de totes les formes de discriminació, les conseqüències afecten de manera especialment intensa qui es troba en una situació de major vulnerabilitat.

   «La complexitat de certs procediments administratius, retards injustificats i altres obstacles dificulten l’accés efectiu als drets i a l’exercici efectiu de la ciutadania. En ocasions aquesta realitat acaba produint situacions de discriminació o exclusió social», explica Diego Fernández Maldonado, referent de polítiques migratòries de Càritas Espanyola.

   La llei en vigor ofereix un marc normatiu clar per garantir i promoure la igualtat de tracte i la no discriminació. Tanmateix, Càritas considera que la plena implementació d’aquesta norma mitjançant un desenvolupament reglamentari resulta essencial per assegurar una protecció real de les persones en situació de major vulnerabilitat davant de totes les formes de discriminació, eliminant barreres d’accés als drets i reforçant els mecanismes de prevenció, protecció i reparació.

8. Millora de l’Ingrés Mínim Vital. Aconseguir un sistema adequat de garantia d’ingressos mínims adaptat a les situacions de pobresa i exclusió continua sent una tasca pendent. Per això, Càritas veu imprescindible reformar l’Ingrés Mínim Vital (IMV) perquè arribi de manera efectiva a les persones en pobresa i exclusió severa.

   Amb aquesta finalitat, suggereix la reducció de la unitat de convivència centrant-se en la unitat familiar nuclear; la modificació del règim de requisits d’accés, especialment els vinculats a la residència administrativa; facilitar la compatibilitat amb l’ocupació —valorant maneres de reactivació automàtica de l’IMV en finalitzar l’ocupació temporal, sense reiniciar el procediment ni generar períodes sense ingressos—; revisar la definició i valoració del patrimoni, analitzant el tipus d’actius que s’hi inclouen i l’impacte real en la vulnerabilitat econòmica de les llars. Càritas suggereix, a més, garantir l’accés a la justícia gratuïta en la via administrativa prèvia, per evitar la indefensió de persones en extrema vulnerabilitat.

   «L’IMV és una política imprescindible per garantir uns ingressos mínims a persones i famílies en situació de pobresa, però ha de millorar-se perquè arribi a totes les persones que el necessitin, de manera molt més ràpida i automàtica, seguint les propostes que ha fet l’AIReF, i generant seguretat i certesa en les persones», assenyala Ana Abril.

9. Revisar les condicions d’accés regular al territori, així com a una autorització de residència que contempli altres requisits no vinculats a disposar d’un contracte de treball. Càritas acompanya les persones en diferents moments del seu procés migratori: a l’origen, el trànsit i la destinació. I identifica que els projectes de migració de forma legal i segura es veuen obstaculitzats per la manca de vies de migració regular, especialment aquelles no vinculades al mercat laboral. «La manca de vies legals per migrar té com a conseqüència, en nombroses ocasions, que moltes persones que podrien migrar al nostre país tramitant el corresponent visat es vegin abocades a fer trajectes perillosos posant en risc la seva vida i integritat física», assenyala Diego Fernández-Maldonado.

   Alhora, Càritas reivindica que totes les administracions eliminin els obstacles perquè totes les persones residents a Espanya tinguin accés a prestacions socials bàsiques, incloses les persones en situació administrativa irregular.

10. Aprovació d’una Llei integral contra la Trata. La trata de persones a Espanya ha experimentat un increment del 28,6 % el 2024 al 45,9 % el 2025, tot i que les dades no reflecteixen el problema real, ja que no totes les persones que pateixen aquesta greu violació de drets denuncien ni són detectades.

    Des de la Xarxa Espanyola contra la Trata de Persones (RECTP), de la qual Càritas forma part, es demana, entre altres qüestions, que la nova norma garanteixi un enfocament integral que abasti tots els tipus de trata, sigui quina sigui la finalitat de l’explotació, trata nacional o internacional, i amb independència de quin sigui el sexe, l’edat, la nacionalitat o la situació administrativa de les víctimes, i amb dotació pressupostària suficient per a la seva implementació.

    «És urgent i necessari un marc normatiu integral ampli que asseguri la protecció de les víctimes, incloent-hi el disseny d’un nou Pla Estratègic Nacional contra la Trata d’Éssers Humans i la millora de l’actual sistema d’acreditació administrativa de víctimes, entre altres qüestions», explica Raquel Benito, referent de polítiques d’igualtat de gènere de Càritas Espanyola.

11. Garantir el compliment del compromís del 0,7 % del PIB en Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD). En un context global marcat per crisis múltiples —climàtica, de drets humans, alimentària, humanitària i de deute— resulta imprescindible reforçar l’AOD, assegurant-ne el creixement progressiu cap al 0,7 %; responsabilitat reforçada per l’Estat espanyol a la IV Conferència de Finançament de Sevilla de Nacions Unides el passat mes de juliol de 2025.

    «Cal garantir que la cooperació espanyola continuï sent una política pública de solidaritat internacional, orientada a drets i justícia global. Només així la cooperació podrà respondre coherentment als compromisos assumits per Espanya i a les necessitats reals de les poblacions més vulnerables», va apuntar Sonia Olea.

Davant de les properes eleccions generals, Càritas reivindica el seu paper com a agent de transformació social, tant en l’àmbit local com en el global. Aquesta missió està recolzada per una sòlida base social, integrada per 67.966 persones voluntàries, i l’acompanyament a 2,13 milions de persones en vulnerabilitat i exclusió. A això s’afegeix una àmplia presència territorial, articulada a través de 70 Càritas Diocesanes i més de 4.923 Càritas Parroquials.

Amb aquestes propostes, Càritas fa una crida als partits polítics perquè situïn la dignitat humana i la garantia dels drets humans al centre de l’acció pública, prestant una atenció especial a qui es troba en situació de major vulnerabilitat. Des del seu compromís amb la caritat política i el bé comú, Càritas vol contribuir a aquest horitzó i a la construcció d’una societat més justa, inclusiva i fraterna.

DESCARREGAR NOTA

veure propostes polítiques