Cada 30 de març a Càritas ens unim per commemorar el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar. L’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar el 1988, el 30 de març com el dia de les treballadores de la llar per reconèixer el valor d’aquesta professió i reivindicar els drets dels qui la realitzen. Alhora que nosaltres, altres Càritas Diocesanes d’altres ciutats, juntament amb altres associacions de treballadores de llar i organitzacions a nivell nacional, desenvolupen també actes de celebració i reivindicació.

Un sector molt important

Les treballadores de la llar representen un sector econòmic important, que contribueix al funcionament més eficient del mercat de treball i al creixement econòmic, fent tasques de cures i manteniment de les llars que permet als que contracten complir les seves obligacions laborals i personals o comptar amb temps de descans. Per això, volem alçar la veu i visibilitzar la necessitat del reconeixement social d’aquesta professió, atesa la importància que els treballs de la llar i les cures tenen per al sosteniment la vida.

Rostre de dona

Aquest col·lectiu té rostre de dona. Les dades oficials de la Seguretat Social sobre el treball domèstic a Espanya el 2023, assenyalen que les dones ocupen el 95% dels llocs i que el 45% de les treballadores són dones estrangeres en situació regular. El gran nombre de dones en situació administrativa irregular que treballen a la llar queda fora de les estadístiques oficials.

Molt per fer

A més, encara queda molt per fer per a l’equiparació total de drets respecte de la resta de persones treballadores. Avui volem fer una crida d’atenció especial a les condicions laborals i salarials de les dones que treballen com a treballadores de llar en règim d’interna, en molts casos cuidant a persones dependents. Moltes treballen jornades superiors a les 40 hores de treball efectiu a la setmana i tenen una disponibilitat de 24 hores per residir al lloc on treballen. El descans diari de dues hores reconegut per la llei és insuficient i no sempre respectat, i sovint assumeixen la responsabilitat en solitari de la cura de persones no familiars amb gran dependència. Treballen aïllades i amb poques possibilitats d’informar-se o consultar sobre els drets.

Reivindicacions

Per tot això, des de Càritas, unim les nostres veus a les de tantes treballadores de la llar reivindicant:

• La millora de les condicions laborals de les treballadores de la llar en règim intern: limitació real de la jornada de treball; ampliació de les hores de descans diari per llei; reconeixement salarial.

• Una necessària classificació professional que distingeixi les tasques domèstiques de les altres que tenen a veure amb la cura de les persones.

• Contribució per part de les persones ocupadores a la generació de condicions justes i decents de treball (signatura del contracte, alta a la seguretat social per les hores reals de treball, pagament del salari corresponent, vacances i dies de permís).

• Que l’administració prevegi mesures de foment de la contractació i suports a les persones ocupadores adaptades a la seva realitat, de la mateixa manera que es fa amb les empreses.

• Major vigilància i control del compliment de la normativa laboral en les contractacions de les treballadores de la llar per part de les administracions competents/responsables en aquesta matèria, en igualtat amb els i les treballadores del Règim General.