L’acompanyament a les dones víctimes de violència masclista és una tasca prioritària en l’acció social de Càritas. El 2024, la Confederació va atendre, a través de diferents recursos i programes especialitzats arreu del territori, un total de 4.081 dones en aquesta situació, un 11,29% més que l’any anterior.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, Càritas insta les administracions públiques, els responsables polítics, els agents econòmics i socials, la comunitat cristiana i la societat en el seu conjunt a prendre consciència d’aquesta enorme xacra social.

«En el nostre treball quotidià acompanyem dones atrapades en diverses dinàmiques de violència que, a més, solen romandre ocultes. Aquesta manca de visibilitat no només estigmatitza les que arriben als nostres recursos, sinó que incrementa la seva vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Patir violència implica, entre altres conseqüències greus, aïllament, pèrdua d’autoestima, frustració, problemes de salut física i mental i obstacles per accedir a la feina, cosa que finalment limita la seva autonomia econòmica i la capacitat per prendre decisions sobre les seves pròpies vides», destaca Leticia Escutia, responsable del programa de Dona de Cáritas Española.

«Les situacions que més preocupen en aquest moment són la feminització de la pobresa, que s’incrementa per les situacions de violència, i la dificultat de les dones per accedir als drets, sobretot a l’habitatge», afegeix.

Greus disfuncions en la protecció de les dones

En el marc legal de protecció a les víctimes de violència masclista, el legislador espanyol ha optat per aprovar diferents lleis en aquesta matèria, diferenciant: la violència de gènere (Llei Orgànica 1/2004 contra la violència de gènere), les violències sexuals (Llei Orgànica 6/2022 sobre la garantia sexual) i, a més, cada comunitat autònoma compta amb la seva pròpia legislació en matèria de violències contra la dona.

Aquesta compartimentació, tal com ha assenyalat el Defensor del Poble en el seu informe de 2023, té com a conseqüència: «l’establiment de diferents règims d’assistència i protecció a les víctimes de violència contra les dones, amb desenvolupaments legislatius diferents. Així, depenent de la llei aplicable hi ha drets diferents, terminis diferents per a la tramitació d’ajudes, quanties diferents i criteris administratius diferents d’aplicació i de prestació dels serveis».

Aquesta fragmentació legislativa, unida a les dificultats per a l’«acreditació de la condició de víctima», condició sobre la qual recau el sistema de protecció i reconeixement de drets, provoca greus disfuncions pel que fa a la protecció integral de les víctimes de violència masclista. «Per això, des de Càritas s’està treballant amb les administracions per dotar de coherència pràctica l’ordenament jurídic en aquesta matèria i no provocar desprotecció a les víctimes, ni greuges comparatius en l’exercici de drets en funció del territori en què es trobin, ni de la seva situació administrativa», va assenyalar Raquel Benito, membre de l’equip d’Incidència Política de Cáritas Española.

Desbloquejar la llei integral contra el tràfic i l’explotació d’éssers humans

En el marc del seu treball juntament amb la Xarxa Espanyola contra el Tràfic de Persones (RECTP), Càritas reclama al Govern que desbloquegi el procés legislatiu per a l’aprovació d’una llei integral que abasti totes les formes de tràfic i tots els tipus d’explotació d’éssers humans i que contribueixi a la protecció i garantia efectives dels drets de les víctimes.

Es valoren positivament les mesures legislatives, les polítiques i els protocols que l’Estat espanyol ha anat adoptant durant els últims anys per reforçar la lluita contra aquest greu delicte. Tanmateix, el marc normatiu vigent fins ara no recull mesures que abordin de manera integral i efectiva aquest greu problema.

Així mateix, el nostre país té l’obligació de transposar al marc normatiu intern el contingut de la nova Directiva Europea 2024/1712, aprovada el 2024, sobre la lluita contra el tràfic d’éssers humans. Aquesta norma amplia les definicions i mesures de protecció davant totes les formes d’explotació i obliga els Estats membres a adoptar lleis integrals i coordinades. Fins ara, aquest compromís no s’ha materialitzat adequadament al nostre país.

Espanya està incomplint així no només les obligacions de la UE, sinó també les recomanacions de diferents instàncies internacionals, en particular, el Grup d’Expertes contra el Tràfic d’Éssers Humans del Consell d’Europa (GRETA), l’Examen Periòdic Universal (EPU) de Nacions Unides i el Comitè de Drets Humans, sobre l’adopció d’una llei integral contra el tràfic i un mecanisme nacional de derivació i assistència a les víctimes.

«Per tot això, continuem treballant juntament amb la RECTP en el contingut de la Llei Integral contra el Tràfic i l’Explotació d’Éssers Humans, amb l’objectiu que sigui aprovada com més aviat millor i respongui adequadament a les realitats i necessitats de les víctimes. Tanmateix, constatem, en la pràctica, una preocupant manca de voluntat política per part de l’Executiu espanyol per avançar en el compliment d’aquest compromís i de les seves obligacions internacionals, ja que continuen acumulant-se els retards i la incertesa en aquest procés legislatiu. D’aquesta manera, s’incrementa el risc que la present legislatura finalitzi sense que la citada llei pugui veure la llum», va indicar.

DESCARREGAR NOTÍCIA

DESCARREGAR FOTO