La bretxa de gènere és profunda en les llars monoparentals i encara més si la sustentadora principal és una dona migrant. Segons el IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, el 44,4% de les famílies monoparentals encapçalades per una dona es troben en exclusió social al nostre país, gairebé el doble que les sustentades per homes (26,8%).
Aquesta manca d’igualtat entre homes i dones porta Càritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona, les múltiples barreres que han d’afrontar les dones a qui acompanya. En els diferents programes de Càritas, les dones representen el 65% de les persones ateses. El perfil predominant és el de dones majors de 45 anys, amb estudis bàsics i, cada vegada més, dones migrants.
“El gènere continua sent un dels factors que més condiciona la posició social, les oportunitats i la vulnerabilitat”, explica Leticia Escutia, responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.
Durant 2025, la majoria de les persones acompanyades van ser mares soles sustentadores de llars senceres amb pocs recursos; dones migrants exposades a feines extremadament precàries i amb dificultats per regularitzar la seva situació; dones grans amb pensions insuficients i xarxes de suport debilitades; i dones en zones rurals amb menor accés a serveis essencials.
“En totes elles es repeteixen patrons molt clars: dificultat per accedir o mantenir un habitatge estable; obstacles per accedir a una feina digna i compatible amb les cures; sobrecàrrega mental i física per assumir en solitari les cures i l’economia de la llar; i processos administratius lents que compliquen encara més la seva sortida de la pobresa”, indica Escutia.
Tot i la reducció general de l’atur, la bretxa de gènere persisteix. El 2025, l’atur femení va ser del 11,24% davant del 8,76% dels homes, i les dones van continuar cobrant un 16% menys. A això s’hi suma l’alta parcialitat involuntària (les dones representen el 72% dels contractes a temps parcial), la càrrega desproporcionada de les cures, la segregació laboral (horitzontal i vertical), la bretxa digital i la gran presència de dones en l’economia submergida, especialment en feines com la llar, les cures o la neteja.
Davant d’aquesta realitat, Càritas reivindica l’accés al mercat laboral en igualtat de condicions, amb feines dignes i sense discriminació de gènere. Es reclama la formalització de l’ocupació en sectors precaritzats com el domèstic, l’agrícola i el de serveis, així com l’eliminació de barreres administratives per a les dones migrants, garantint permisos de residència i treball justos. També es demana reconeixement social i millors condicions laborals per a feines essencials desenvolupades majoritàriament per dones.
“Malgrat les dificultats, moltes dones han aconseguit tirar endavant, demostrant una enorme fortalesa, resiliència i capacitat de superació. Han afrontat violència, discriminació i barreres sistèmiques, però amb el suport adequat i l’accés a oportunitats han aconseguit transformar les seves realitats i construir un futur digne per a elles i les seves famílies”, conclou la responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.
