La Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES), la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Càritas i el Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola celebren l’anunci d’un procés que condueixi a la regularització extraordinària de persones migrants que viuen al nostre país. Consideren aquesta mesura com un acte de justícia social i de reconeixement a tantes persones migrants que, amb la seva feina, fa temps que contribueixen al desenvolupament del nostre país, fins i tot a costa de mantenir-les en situació irregular.

Aquest Grup Eclesial de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) considera que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d’Estrangeria, en oferir resposta a aquelles persones que no poden acollir-se a les vies ordinàries.

El Reglament d’Estrangeria ha suposat un avenç en algunes qüestions, però està patint ajustos freqüents i presenta algunes mancances que mereixerien una reforma per consolidar-les. Per això, aquest grup eclesial ha sol·licitat en reiterades ocasions que incorpori, com s’ha fet anteriorment, una disposició transitòria que permeti una regularització extraordinària.

El Reglament d’Estrangeria (RD 1155/2024), en vigor des del maig de 2025, constitueix un pas positiu i necessari per garantir els drets i la dignitat de les persones migrants. Tanmateix, deixa fora nombrosos col·lectius vulnerables que les nostres entitats acompanyen quotidianament i que han estat objecte reiterat de les demandes que, com a entitats eclesials, s’han fet al llarg d’aquests anys de treball per la ILP de regularització:

• Persones sense possibilitat d’acreditar els dos anys de permanència exigits, sovint per pèrdua de documents en situacions de precarietat o emergència.
• Persones indocumentades, que no poden accedir a la cèdula d’inscripció a causa de tràmits excessivament rígids.
• Persones amb difícil ocupabilitat per edat, discapacitat, sensellarisme o malaltia crònica.
• Treballadores i treballadors que, tot i poder treballar, no aconsegueixen presentar un contracte formal previ a causa de la lentitud de l’administració.
• Sol·licitants de protecció internacional amb sol·licitud denegada, que queden atrapats en llargs períodes d’irregularitat.
• Famílies amb infants en situació irregular que, tot i complir els requisits, no podran ser regularitzades.

Les entitats eclesials han treballat en un procés participatiu que va arribar a aplegar més de 900 organitzacions de tota mena i va recollir més de 600.000 signatures per a la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Des de l’any 2023, les quatre entitats han participat en multitud de reunions amb actors polítics i socials exposant la preocupació compartida i constatada en el dia a dia de la tasca d’acompanyament que duen a terme les entitats eclesials, per la relació innegable entre irregularitat administrativa i exclusió social.

Segons l’IX Informe FOESSA sobre exclusió i desenvolupament social, gairebé nou milions de persones migrants viuen al nostre país. La situació administrativa irregular en què es troben moltes d’elles provoca que el 68% estigui en exclusió social. Segons les darreres dades publicades per Càritas, el 47% de les persones acompanyades per la institució el 2024 no tenia regularitzada la seva situació, cosa que equival aproximadament a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des del 2019.

En aquest dia, les entitats eclesials posen l’èmfasi en la immensa tasca de diàleg que s’ha dut a terme i en l’àmplia aprovació que va tenir la presa en consideració de la iniciativa el 9 d’abril de 2024 al Congrés dels Diputats. Aquesta regularització extraordinària ha estat demandada per amplis sectors de la societat per ser una mesura de responsabilitat política, ètica i social. Ha arribat l’hora de fer un pas decidit cap a una societat més justa i inclusiva, on ningú quedi relegat a la invisibilitat i l’exclusió.

DESCARREGAR NOTA

DESCARREGAR IMATGE 

Ajuda’ns a ajudar

Contingut relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible