L’aliança d’entitats formades per Andalusia Acoge, Càritas, Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Xarxa Acoge i Servei Jesuïta a Migrants valoren que la reforma del Reglament d’Estrangeria que entra en vigor avui té marge de millora. Les cinc entitats van fer arribar propostes concretes al llarg del procés de reforma del Reglament d’Estrangeria. Tot i que algunes van ser recollides, van quedar fora demandes clau com facilitar la reagrupació familiar o permetre l’accés a una cèdula a persones sense passaport.

Entre els aspectes positius destaquen la flexibilització de determinats requisits que permetran regularitzar algunes persones estrangeres que estiguin en situació administrativa irregular en territori espanyol. Per exemple, en el cas de l’arrelament social es redueix en un any el temps de residència exigit per poder sol·licitar-ho i l’arrelament socioformatiu permet treballar fins a 30 hores mentre es realitza la formació i un cop finalitzada es podrà canviar el permís de residència per un treball presentant una oferta o contracte laboral. Tot i així, es manté que per a un nombre molt important de persones calgui viure almenys dos anys de manera irregular –amb l’impacte que això té en les seves condicions de vida– per poder accedir a una autorització de residència i treball.

Tot i els avenços, les cinc entitats consideren que hi ha aspectes rellevants que no s’han tingut en compte i que suposen un impacte negatiu en els drets de les persones migrants. En aquest sentit, alerten especialment sobre les greus conseqüències que tindrà l’aplicació del Reglament per a milers de sol·licitants d’asil les sol·licituds de les quals siguin rebutjades o que han desistit de les seves sol·licituds per por de les conseqüències de la nova regulació d’estrangeria. Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud, que sol estar entre un i dos anys, compten amb una autorització per romandre i treballar a l’Estat espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil suposarà per a desenes de milers de persones no només la pèrdua d’aquesta autorització, sinó que hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar una autorització per arrelament, perquè no se’ls reconeixerà el temps de permanència previ.

Pèrdua de drets

D’aquesta manera, el nou Reglament d’Estrangeria genera que persones i famílies que es troben treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, siguin penalitzades deixant-les en situació administrativa irregular i perden els drets reconeguts.

Durant els primers mesos del 2025, la vida de milers de persones migrants i sol·licitants d’asil s’ha vist paralitzada davant de la necessitat de prendre decisions que afectaran el seu futur i el de les seves famílies sense tenir claredat sobre la interpretació de preceptes claus del nou Reglament. En aquest context, el 13 de maig passat, el Ministeri d’Inclusió va publicar dues instruccions amb la vocació d’aportar aquests aclariments. Una relativa a les autoritzacions per arrelament, i l’altra al nou estatut de familiar d’espanyol. Totes dues demostren una voluntat de millora del reglament, tot i això, les entitats consideren que les instruccions internes arriben tard i no són la via adequada per introduir algunes mesures de calat que recullen, a causa de la poca seguretat jurídica que generen.

Finalment, les entitats socials assenyalen que, a més de crear noves situacions d’irregularitat administrativa, aquest Reglament no resoldrà de manera immediata la situació d’irregularitat en què es troben milers de persones i per això destaquen la necessitat d’aprovar en paral·lel la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de regularització extraordinària com a via per garantir drets a milers de persones que viuen i que viuen i treballen al nostre país, 

viven y trabajan en nuestro país, la reactivació del qual s’ha conegut avui a través dels mitjans de comunicació.

DESCARREGAR NOTÍCIA

DESCARREGAR FOTO