Les entitats socials veuen llums i ombres a la reforma del Reglament d’Estrangeria
Alerten sobre les greus conseqüències per a les més de 190.000 persones sol·licitants d'asil que estan pendents de resolució o admissió
Des de fa més de quatre anys, l’aliança d’entitats formades per Andalusia Acoge, Càritas, CEAR, Fundació CEPAIM, Red Acoge i Servei Jesuïta a Migrants, ha fet un seguiment detallat als processos de reforma del Reglament d’Estrangeria i ha traslladat propostes concretes als diferents ministeris per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat dels milers de persones que acompanyen.
Les entitats lamenten que, malgrat haver obert canals formals d’escolta, les propostes de la societat civil amb prou feines han tingut impacte en la norma aprovada.
Com a aspectes positius destaquen que el desenvolupament dels visats facilitarà que les persones puguin arribar a Espanya amb les autoritzacions de residència i treball necessàries des del seu país d’origen i que la flexibilització de determinats requisits permetrà la regularització d’algunes persones estrangeres que estiguin sense autoritzacions a territori espanyol. Per exemple, en el cas de l’arrelament social es redueix un any el temps de residència exigit per poder sol·licitar-ho i l’arrelament socioformatiu permet treballar fins a 30 hores mentre es realitza la formació i un cop finalitzada es podrà canviar el permís de residència per un treball presentant una oferta o contracte laboral. Tot i això, es manté que per a un nombre molt important sigui necessari viure almenys dos anys de manera irregular per poder accedir a una autorització de residència i treball.
Les entitats alerten especialment sobre les greus conseqüències que tindrà l’aplicació del Reglament per a milers de sol·licitants d’asil a les quals se’ls denega aquesta sol·licitud. Segons l’Oficina d’Asil i Refugi, més de 190.000 persones sol·licitants d’asil estan pendents de resolució o admissió i estimen que podrà deixar en situació administrativa irregular al voltant del 88% de les persones a qui no se’ls reconeix l’estatut de refugiades, segons les dades d’anys anteriors.
Aquestes persones, durant el període de tramitació de la sol·licitud, que sol estar entre un i dos anys, compten amb una autorització per romandre i treballar a l’Estat espanyol. Amb la reforma del Reglament, la denegació de la sol·licitud d’asil suposarà no només la pèrdua d’aquesta autorització sinó que, durant el primer any de vigència del Reglament, hauran d’estar sis mesos en situació irregular si volen sol·licitar els permisos per arrelament, una un cop passi aquest temps, hauran d’esperar dos anys més per poder sol·licitar les autoritzacions, perquè no se’ls reconeixerà el temps de residència previ.
D’aquesta manera, el nou Reglament d’Estrangeria genera que persones i famílies que es troben treballant formalment, cotitzant i desenvolupant els seus projectes de vida amb reconeixement de drets a Espanya, siguin penalitzades deixant-les en situació administrativa irregular i perden els drets reconeguts.
Amb aquesta decisió, el Govern pretén desincentivar les persones perquè no sol·licitin protecció internacional a Espanya. Intenta així reduir el nombre de sol·licituds per donar resposta a la manca de capacitat de l’Administració per tramitar i acollir el creixent nombre de persones que es veuen forçades a fugir el seu país d’origen i buscar protecció a Espanya.
Es genera així una inseguretat jurídica profunda que contradiu les manifestacions realitzades per la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, que va afirmar que la reforma “representa un equilibri entre l’extensió i la protecció dels drets de les persones migrants i el rigor jurídic i l’atenció a les necessitats d’Espanya”.
Les entitats socials assenyalen que, a més de crear noves situacions d’irregularitat administrativa, aquest Reglament no resoldrà de manera immediata la situació d’irregularitat de milers de persones, i per això destaquen la necessitat d’aprovar en paral·lel la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) regularització extraordinària com a via per garantir drets a milers de persones que viuen i treballen al nostre país.