La LXXXIV Assemblea General de Càritas, que es reuneix aquests dies a l’Escorial, va retre un homenatge especial a totes les persones voluntàries que segueixen acompanyant vuit mesos després les víctimes de la DANA, registrada l’octubre de l’any passat a València, Letur (Albacete), Mira (Conca), Màlaga i Jerez. Gràcies a la seva valuosa entrega, les cinc Càritas afectades han aconseguit acompanyar més de 16.300 persones amb una inversió total de més de 10 milions d’euros.

L’emoció va dominar tot l’acte, que va arrencar amb un vídeo per recordar a l’auditori el que va passar aquells dies i per posar en valor la feina feta pel voluntariat. L’emergència provocada per les greus inundacions va suposar un repte enorme per a les Càritas més afectades a causa de la gestió per primera vegada d’una crisi humanitària de dimensions colossals, que va posar en tensió la seva capacitat per donar resposta a les necessitats de les nombroses víctimes.

La cerimònia va estar presidida per la secretària general, Natalia Peiro i el president, Manuel Bretón, i va comptar amb la intervenció de diversos voluntaris i dels directors i secretaris generals de les cinc Càritas afectades: Rosa García (Albacete), Aurora Aranda (València), María Paz Ramírez (Conca), José Miguel Santos (Márez).

“Som una gran família”

La primera a prendre la paraula va ser Aurora Aranda, la directora de Càritas València, la regió que es va emportar la pitjor part de la tragèdia amb més de 200 persones mortes i quantioses pèrdues materials. Amb l’emoció a flor de pell, la directora va destacar “el poder del voluntariat”. “Se’m posa la pell de gallina perquè els voluntaris tenen un gran valor”, va assegurar. Amb les llàgrimes contingudes, Aranda va agrair el suport rebut per tota la xarxa Càritas. “Som una gran família. Tots aquests mesos ens hem sentit acompanyats en l’aspecte personal, econòmic i en la pregària”, va asseverar amb la veu entretallada.

Milagros Díaz, secretària general de Càritas Jerez va destacar, per part seva, que aquesta experiència ha suposat un creixement en la fe, ja que “mentre entrava l’aigua a les cases també entrava l’esperança al cor”. “La resposta va ser immediata gràcies als voluntaris. Vam donar el que esperaven de nosaltres: acolliment, presència i acompanyament. Cada estoneta d’escolta va servir per a la reconstrucció de la confiança de les famílies afectades. La tempesta va passar, però l’amor al mig del fang roman”, va assenyalar.

Des de Càritas Cuenca, la seva secretària general, María Paz Ramírez, va assegurar que “Càritas i la parròquia han sortit reforçades” de l’emergència causada per la DANA. “Hem estat els únics que hem estat i hem visitat cadascuna de les 152 famílies afectades juntament amb el rector”, va apuntar.

Rosa García, directora de Càritas Albacete va explicar que l’emergència provocada per DANA a Letur va suposar un aprenentatge i un canvi sobre la imatge que es té de la institució, ja que va passar de ser una organització finançada a ser finançadora. “Això ha tingut les seves resistències perquè és difícil pair quan Càritas es canvia de paper. De la mà de les administracions i de les Conselleries oportunes hem ajudat les famílies, les empreses, petits negocis i hem cofinançat un centre de dia per a gent gran”, ha apuntat.

José Miguel Santos, director de Càritas Màlaga, va indicar que “en moments de dificultat i d’emergència la unió de la confederació és molt necessària per poder donar suport a les persones en el patiment”.

“Autèntic tsunami humà de solidaritat”

Durant l’acte, un grup de voluntaris també van prendre la paraula per compartir amb tots els membres de l’Assemblea com van passar aquells dies difícils i el que ha significat per a ells la tasca realitzada durant aquests mesos de suport a les persones més vulnerables.

En el marc del Jubileu de l’Esperança, convocat pel Papa Francesc, les persones voluntàries van coincidir que el compromís i el lliurament de la comunitat cristiana ha estat i continua sent un gran signe d’esperança per a les víctimes i per a tota la societat.

“La DANA va ser el moment de mostrar per què estem cridats a ser sembradors d’esperança. Ser voluntari de Càritas no és un ofici, tampoc és un càrrec institucional. El voluntari només entén de tracte entre persones. Des de la nostra Càritas i de la mà de Càritas Diocesana València ens vam llançar aquells dies per poder estar al costat de tots els que van venir a demanar ajuda”, va assegurar Vicente Osca, director voluntari de Càritas Parroquial de Guadassuar, pertanyent a la Diòcesi de València.

Vicente Osca va definir la tasca d’aquells dies com a “de màxima responsabilitat” per l’enorme confiança dipositada a la institució per part de molts particulars i empreses que no van dubtar a facilitar recursos i fons econòmics. “Va ser un autèntic tsunami humà de solidaritat en què la societat va mostrar la seva millor cara. Gràcies a la generositat de milers de persones, Càritas segueix acollint avui milers de cors trencats per la DANA”, va assegurar.

Al voltant d’unes 500 persones -de les quals 193 es mantenen actives- van picar l’espatlla des de les comunitats parroquials de tota la diòcesi de València per acompanyar les víctimes que van perdre els familiars, les llars i els mitjans de vida. L’enorme solidaritat del voluntariat es va fer sentir també a Letur (Albacete), Màlaga, Mira (Conca), Màlaga i Jerez.

“Un cop a l’estòmac”

José Carlos Hernández, voluntari de Càritas Jerez, recorda aquelles jornades “tan dures” de finals d’octubre com “un cop a l’estómac” que el va impulsar a sortir a la trobada del “patiment aliè”. “Va ser en aquest dolor compartit quan el meu cor no va dubtar. La meva resposta -va afegir- va ser un “sí” ferm, immediat, un “sí” amb totes les meves forces. No podia quedar-me de braços creuats mentre la dignitat de tantes persones es veia arrossegada pel fang. Em vaig sentir cridat a l’acció, a l’entrega incondicional, a ser mans que sostenen i allegereixen perquè a Càritas, sabem que l’amor s’embruta les mans”.

Un membre del grup de voluntariat juvenil, José Carlos, assenyala que la feina va ser “incansable”. “Ens vam lliurar al 100% a la causa, a aquella missió de consol, de reconstruir l’esperança. Vam organitzar esdeveniments, vam buscar recursos i no vam parar ni un sol moment. I avui, com podeu veure, encara som aquí. Perquè la solidaritat no té data de caducitat; continuem acompanyant, estenent la mà a les víctimes de la DANA, recordant que el seu dolor continua sent el nostre”, assenyala.

Per a aquest jove, l’experiència viscuda és molt transformadora. “Aquesta tragèdia ens ha recordat una veritat profunda: som molts en aquest món. I no som aquí per enfrontar-nos, per assenyalar diferències o per construir murs. Som aquí per unir-nos, per fer-nos més forts en l’amor i la germanor. Les catàstrofes i les proves difícils no entenen de col·lectius, però els més vulnerables són sempre els més afectats. Ens descobreixen, ens mostren que som vulnerables i, sobretot, necessitem ser en comunitat”, va indicar.

Dies d’entrega i solidaritat

Julia Burguillos, directora voluntària de Càritas a Letur (Albacete) també va ser testimoni directe de les greus conseqüències de les intenses pluges que es van emportar la vida de sis persones en aquesta localitat. “Des del minut zero Càritas va estar a primera línia. Des que va començar a ploure, el meu equip i jo ens vam posar a disposició del que calgués”. Aquells dies, marcats per la tristesa i la impotència, també van ser dies de lliurament. “Càritas va actuar amb rapidesa, amb proximitat i amb organització, a disposició del dispositiu d’emergència, i atenta a les necessitats que poguessin sorgir”, va afegir.

L’onada de solidaritat que va despertar la tragèdia continua molt gravada al cor. “És increïble com tothom es va bolcar. I gràcies a aquest suport Càritas continua prestant ajuda econòmica, psicològica i, sobretot, humana. Aquí estem i seguirem estant per al que calgui”, va subratllar Julia. “Entre tots, de mica en mica, i dia a dia, aconseguirem que Letur torni a ser el que era”, va concloure.

A Francisca Rey Santiago, directora voluntària de Càritas a l’Església de la Senyora de l’Encarnació a Benamargosa (Màlaga), la crescuda del riu va suposar una dura prova. L’aigua va negar horts, vivendes i negocis. “Vam anar registrant els danys més importants i valorant en què els podíem ajudar”. Així recorda Paqui els seus primers passos com a voluntària de Càritas. “No ens ho hauríem pogut imaginar mai, però estem molt agraïts per l’ajuda que hem rebut de part de Càritas Màlaga per poder sostenir els nostres veïns afectats”, afegeix.

El president de Cáritas Española, Manuel Bretón, va tancar l’acte amb un missatge d’ànim per a totes les persones voluntàries. “Tots ells mereixen un agraïment i un reconeixement particular perquè van estar i segueixen estant a primera línia. Cap dels que estem aquí ens hem guanyat néixer a la part bona del món. Però des d’aquesta posició privilegiada tenim un paper important a fer. Gràcies als voluntaris!”

DESCARREGAR NOTÍCIA

DESCARREGAR FOTO