Cal posar fi a l’Administració absent i al maltractament institucional. Les administracions públiques han de garantir que tota persona física es pugui relacionar amb l’Administració presencialment[1] a tot el territori i en condicions d’igualtat i no discriminació. En compliment d’aquesta norma, la Generalitat no ha de demanar a l’interessat documentació que pot obtenir d’una altra Administració.

Pel que fa al dret a la protecció social, els serveis socials de tots els ajuntaments de Catalunya han d’atendre totes les persones que es trobin en una situació de necessitat personal bàsica amb independència de la seva situació administrativa i del seu empadronament, en compliment amb el que estableix l’article 6.3 de la Llei 12/2007, de serveis socials.

[1] En compliment amb la Llei 29/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

En compliment de la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge digne, és necessari assolir l’objectiu de solidaritat urbana del 15 %. Cal activar per part de la Generalitat i de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya totes les estratègies possibles –construcció, rehabilitació, compra, expropiació de l’ús i/o tanteig i retracte– per tal de garantir un parc d’habitatge social de lloguer sòlid i estable. A més a més, les administracions han de disposar d’habitatge social d’emergència[1] per oferir una resposta temporal de caràcter universal fins a la provisió d’una alternativa permanent per a persones i famílies en situació de vulnerabilitat social davant la pèrdua de l’habitatge. Finalment, les ajudes al pagament del lloguer n’han de permetre l’accés sense tenir en compte la situació residencial i en qualsevol moment de l’any per tal de poder fer front a situacions sobrevingudes. Reclamem convocatòries, tràmits i requisits més accessibles. 

[1] En compliment amb la Llei 12/2023, de 24 de maig, del dret a l’habitatge.

Davant de l’augment de situacions de carrer i sense llar, reclamem una aposta ferma per a la implementació i el desplegament del Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a tot el territori català. Alhora, exigim la represa urgent de la tramitació de la proposició de llei de mesures transitòries i urgents per erradicar el sensellarisme, iniciativa legislativa pionera a l’hora de reconèixer el dret subjectiu a l’espai residencial digne.

D’acord amb el que estableix la Llei 12/2007, de serveis socials, és urgent l’aprovació de la tercera Cartera de Serveis Socials després de catorze anys de vigència de l’actual. Per tal de poder donar resposta a les necessitats d’atenció social de la població, sol·licitem que es tinguin en compte les entitats que fan acció directa en el procés d’elaboració del projecte. Demanem prestacions de serveis, econòmiques i tecnològiques, que garanteixin els drets reconeguts de les persones i permetin una millor intervenció de la Generalitat i els ens locals.

Les rendes mínimes han de ser considerades una part integral del sistema universal de protecció social i, per tant, cal que estigui garantit el dret subjectiu a uns ingressos mínims per poder viure dignament. Per això mateix cal reprendre la proposició de Llei de modificació de la Llei 14/2017 de la renda garantida de ciutadania (RGC), per a una millora en l’accés, la cobertura, la quantia, la compatibilitat amb les rendes del treball i les ajudes per a l’habitatge. Així mateix, demanem que es faci efectiu el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV) a la Generalitat, se signi el conveni i s’harmonitzi amb la RGC.

Demanem que es mantinguin i s’ampliïn les iniciatives de suport a la contractació, com les línies ACOL i ESAL, potenciant especialment aquells recursos que permeten regularitzar la situació de les persones per autorització de residència i treball. Així mateix, calen polítiques actives d’ocupació que permetin a les persones en situació administrativa irregular formar-se.

D’altra banda, reclamem més dotació de personal del Servei d’Autoritzacions, Ordenació Laboral i Responsabilitat Social del Departament d’Empresa i Treball per reduir el temps d’espera de tots els tràmits en relació amb les autoritzacions de treball inicial. A més a més, demanem la gratuïtat de la taxa de modificació de residència i treball (o almenys una equiparació amb el preu establert per estrangeria).

Finalment, proposem l’eliminació del concepte de polítiques actives i passives i de la prestació d’atur per tal de flexibilitzar les prestacions segons el mercat de treball existent, el preu de vida i la cobertura de les necessitats bàsiques. Per fer-ho possible, cal avançar cap a la concertació de polítiques i crear el Consell de Participació del SOC, perquè el tercer sector pugui tenir veu i vot en la definició de les polítiques d’ocupació.

Dins els processos d’estrangeria és urgent una millor gestió de l’informe d’arrelament social, el d’adequació de l’habitatge (requerit per als reagrupaments familiars i la residència d’infants que ja viuen a Espanya) i el d’esforç d’integració (per a les renovacions quan no es compleixen alguns dels requisits). Per a això, cal una nova instrucció que reguli tots els informes d’estrangeria competència de la Generalitat on es reflecteixin els canvis sol·licitats els darrers anys per part de les entitats: una validesa superior als 3 mesos i la gratuïtat en els supòsits que no ho són, entre d’altres.

Davant de la possibilitat del traspàs de competències, amb relació al capítol III, article 30 de la Llei 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, del 7 de maig de 2010, aprovada al ple del Parlament el 28 d’abril del 2010, demanem que en el possible desenvolupament de l’Agència de Migracions de Catalunya, sigui eficient en l’execució de polítiques de migració i acollida que posin al centre les persones i els processos que viuen, amb total respecte als drets fonamentals dels migrants.

En consonància amb la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, reclamem la protecció de tots els infants amb independència de l’estatus migratori dels progenitors, de manera que es faci prevaldre l’interès superior del menor i quedi protegit el dret a la vida i la satisfacció de les seves necessitats bàsiques, aposant per prestacions universals i bàsiques. Per això, demanem la implantació dels serveis d’intervenció socioeducativa (SIS), centres oberts, previstos a la Cartera de Serveis Socials a tot el territori català. Així mateix, cal ampliar els recursos per atendre de manera adequada la salut emocional dels infants.

A més a més, sol·licitem el desplegament gratuït i universal de l’etapa educativa dels 0-3 anys d’acord amb les recomanacions de la Garantia Infantil Europea i els compromisos presos pel Departament d’Educació. Demanem que es treballi conjuntament amb l’Estat espanyol en la implementació de la prestació universal per a la criança.

Plantegem un model de governança participativa de la gestió del sistema català de garantia alimentària per al 2025 a través del finançament dels fons FSE+. Cal que el nou model vetlli per una alimentació equilibrada i inclusiva i que permeti posar fi a les situacions d’inseguretat alimentària.

En la darrera legislatura han quedat aturades dues lleis que afecten directament les persones més vulnerables i les entitats socials no lucratives que els fan costat.

Demanem que amb caràcter d’urgència es consensuï i s’aprovi la Llei del tercer sector social de Catalunya, així com la Llei d’economia social i solidària de Catalunya, i la Llei de concertació de serveis socials, ja que contribuiran a l’enfortiment i al desenvolupament de les entitats del tercer sector i a la cohesió social i al bon govern del nostre país.