Acompanyament emocional a infants i joves: “el primer pas per poder gestionar les emocions és reconèixer-les”
Anàlisi del context actual i de l'afectació cap als infants i joves en l'àmbit escolar
Un any més Càritas ha comptat amb la col·laboració de Marta Tarrés, psicòloga infantil i juvenil, orientadora educativa de segon d’ESO i Batxillerat, i voluntària de Càritas en els espais familiars i en l’acompanyament educatiu de l’aula jove de Rubí. La formació “Acompanyament emocional a infants i joves” ha estat un aprofundiment de l’anterior realitzada el març de 2021 “Mirada psicopedagoga de l’acompanyament educatiu”.
Pilar Taché, responsable del Programa d’Infància i Família, va iniciar la formació agraint la presència dels assistents i la col·laboració de la Marta. “Sabem que és molt important acompanyar als infants i joves en totes les seves emocions, tant donant valor a les emocions agradables com desagradables, ja que cal que aprenguin que totes són naturals i valuoses -va remarcar-. Segons l’Institut Guttmann hem de permetre que experimentin la ràbia, la frustració, la tristesa, l’enveja, la gelosia, per tal que puguin conèixer-les, acceptar-les i ajudar a regular-les de forma socialment adequada. I en aquesta situació de pandèmia s’ha fet evident.”
Tarrés va exposar, per una banda, els factors que influeixen i intervenen en el desenvolupament i estat emocional de l’infant, fent èmfasi en l’impacte de la covid, i, per una altra banda, situacions pràctiques i específiques que es poden trobar els professionals, tècnics, voluntaris i familiars en espais d’acompanyament juvenil.
La ponent va destacar de nou la importància de naturalitzar i acceptar que totes les emocions són bones i formen part de la salut mental de la persona: “el primer pas per poder gestionar les emocions és reconèixer-les. Hem d’anar endavant, continuar avançant, però també tenim dret a gestionar el passat i sentir ràbia o tristesa, sobretot per tot el que hem viscut aquests últims anys.” A més a més, no ens hem d’oblidar que “els joves estan en un moment d’autoconeixement i els hem d’acompanyar perquè aprenguin a gestionar les seves emocions.”
La formació va tancar emfatitzant en el vincle que es crea entre el voluntari, tècnic o professional i l’infant o jove. És molt important oferir un espai d’escolta activa i positiva, sense jutjar, per tal d’acompanyar-lo en la seva cerca de la millor solució per a ell o ella fent-lo reflexionar sobre a qui pot demanar ajuda, com ho pot fer per no arribar a aquesta situació… donant sempre valor a la cultura de l’esforç, celebrant els seus èxits per molt grans o petits que siguin, i aplaudint la seva perseverança.
Es pot escoltar la sessió sencera a través de YouTube, o bé es pot seguir llegint els punts clau de la formació sintetitzats a continuació:
- Les característiques personals: cadascú és diferent, hi ha qui pateix més i qui pateix menys, hi ha qui és més o menys introvertit, hi ha qui és més alegre i qui dona més voltes a les coses, etc. Forma part de la naturalesa de la persona i cal saber com és per treballar des d’un punt de vist o un altre.
- L’acompanyament familiar: és essencial per la gestió de les emocions. Necessitem sentir confiança i estabilitat perquè si no aquesta gestió encara costa més.
- Les circumstàncies i situacions en cada moment: com passa ara amb la covid, una circumstància externa i global, prologada en el temps, que ens afecta directament a tots, i també a la nostra salut mental.
- El recorregut escolar en el cas dels infants i joves: en l’acompanyament educatiu de Càritas, els alumnes arriben moltes vegades desmotivats o amb poc interès, pensant ja que ells no podran assolir el ritme acadèmic a causa del seu recorregut escolar. No només pels èxits o fracassos que s’han pogut anar acumulant, sinó també els missatges que a vegades sense voler des de l’escola o la família s’han donat.
- En la capacitat d’enfrontar-se i resoldre reptes, dificultats, situacions que no li resulten plaents, frustracions… Si l’alumne té un estat d’ànim baix, la percepció dels deures i les obligacions escolars passa per preguntes com “per què he de fer això si no em servirà per res?”, “per què he de fer això si ningú reconeix el meu esforç?”, etc. Per això és tan important tenir en compte la gestió emocional.
- Les relacions socials. Són edats on l’opinió dels altres, no només de les amistats, sinó també dels familiars, té un gran pes en ells, malgrat que per exemple els adolescents no ho acostumen a expressar. Per això cal tenir molta cura dels missatges que transmetem i hem d’intentar conèixer els missatges que els hi arriben de l’escola, els extraescolars, i altres vincles.
- Les ganes i l’interès de tirar endavant i treure aprenentatges de les situacions que han generat conflicte, malestar, frustració, etc.
- L’afectació de l’entorn. Estem vivint una crisi que ha afectat la salut i a l’economia de les famílies, per tant, en l’entorn de l’adolescent. És totalment lògic que pateixin quan veuen certes situacions a casa i les tradueixin expressant-se de la manera que saben.
- L’opinió i la validació dels altres. Estan en una etapa de la vida de canvi i evolució. I malgrat que sembla que només els afecta el que poden opinar els amics, també els afecta el què escolten dels seus referents, com els pares o els professors, per tant, s’ha de tenir present que depenent del què i com diem les coses pot generar inseguretats que potser no demostren de la manera que podem imaginar.
- El trencament de les normes. En un moment que la necessitat de l’individu és l’enfrontament a les normes i el qüestionament al qual imposa l’adult (quelcom molt natural dins d’uns marges), cal tenir en compte que aquests joves estan vivint la seva adolescència en un moment que se’ls està imposant restriccions i normes per la seguretat sanitària en coses que ells abans utilitzaven per conèixer-se i començar a experimentar trencant normes com per exemple, l’hora d’arribada a casa.
- La socialització. És important al llarg de tota la vida, però és encara més necessària i imprescindible a l’adolescència, ja que és la seva manera de créixer en la seva autonomia, conèixer models diferents que potser encaixen més amb ells, etc.
- La gestió d’emocions noves. En moments de crisi com la covid apareixen situacions imprevisibles com el dol, les tensions familiars, la limitació escolar… que dificulten la gestió emocional de l’adolescent. A més a més, amb la covid ens hem vist obligats a un tancament a casa tantes hores que totes aquestes situacions s’han accentuat més.
- Sentiment de por.
- Pèrdua de la sensació d’estabilitat i seguretat del seu entorn.
- Por a la malaltia i a la mort.
- Percepció de la vulnerabilitat dels familiars més propers.
- Irritabilitat.
- Conductes disruptives.
- Aïllament.
- Conductes de rebuig.
Moltes vegades quan els infants i joves arriben a projectes d’acompanyament educatiu o similars, venen junt amb emocions que dificulten el seu aprenentatge, com la desmotivació, el desànim davant els mals resultats, l’angoixa i el bloqueig, o la ira, la ràbia…
Per tal de gestionar-ho i entendre a l’infant és essencial intentar sempre que hi hagi un vincle. D’aquesta manera sentirà la confiança amb el seu tutor, professor o familiar per expressar-se i per trobar motivacions que el facin reprendre l’interès pels estudis. Reforçar els seus èxits.
Com remarca Marta Tarrés a la formació, “a vegades gastem més temps en allò que fan malament, i no en donem en què fan bé perquè fer les coses bé és el que ens han ensenyat que s’ha de fer.” Per això, és molt important motivar a l’alumnat des d’una perspectiva positiva, reforçants els seus èxits, celebrant les millores, i remarcant aquelles coses que han fet bé malgrat que potser hi ha algun error.
Finalment, algunes de les pautes generals per iniciar l’acompanyament emocional són:
- Crear vincle.
- Escolta positiva, sense jutjar. Crear un espai d’acolliment i escolta
- Paciència
- Ajudar-lo que ell mateix trobi les solucions: què pot fer, a qui pot demanar ajuda…
- Donar valor a la cultura de l’esforç, la perseverança.
