“CUIDAdania integral” a l’hort de Granollers
Els participants del projecte accedeixen a aliments frescos, saludables i naturals alhora que s’ofereixen suport mutu i aprenen en col·lectivitat
Aquest any, Càritas ha iniciat una nova etapa de conscienciació ecològica anomenada “CUIDAdania integral” junt amb la xarxa d’entitats socials de l’Església catòlica. Un programa compartit per impulsar la cura del planeta, de les persones i la cura personal. L’hort de Granollers és un gran referent a la Diocesana per a aquesta nova etapa.
El 2015, a dos voluntaris de Càritas Granollers els va sorgir la inquietud de crear un hort davant la demanda d’aliments que hi havia a la ciutat. Van pensar que seria una bona manera que algunes famílies poguessin accedir a aliments frescos, diversos i naturals que normalment són difícils d’oferir als rebostos.
Després de gairebé set anys en funcionament, s’ha convertit en un projecte de referència per als participants de Càritas a la ciutat. Mª Àngels Salomó, tècnica de l’entitat responsable del projecte, explica el funcionament d’aquest espai de relació, suport i creixement personal per a moltes famílies de Granollers.
L’Ajuntament cedeix el terreny i garanteix la cobertura de les despeses d’aigua i compostatge. El maig del 2015 va arrencar l’hort amb una gran diversitat de famílies integrants: “Tenim famílies nombroses, jubilats, pares i mares amb fills, persones que viuen soles… Tots tenen el seu tipus de família i són benvinguts. L’únic que ens limita és l’espai que ens permet tenir fins a 15 famílies. Algunes d’elles segueixen al llarg dels anys, d’altres marxen perquè troben feines regulars o millora la seva situació i cedeixen el seu espai a una nova família que disposa de menys recursos –comenta Salomó–. Quan hi ha una plaça lliure realitzem entrevistes i de seguida queda ocupada”.
L’organització de l’espai fa únic al projecte, ja que es basa en l’autogestió –sempre junt amb el suport dels tècnics de Càritas amb qui es reuneixen cada dimecres–, i la diferenciació d’unes seccions individuals pel conreu de cada família, i una secció col·lectiva que han de treballar tots els participants plegats sense excepcions. En els espais individuals cada família escull on i què planten i cullen, i en l’espai cooperatiu decideixen entre tots. “Acostumen a plantar les hortalisses i vegetals més comuns per optimitzar l’espai. Fins i tot en alguna ocasió fem calçotades plegats –explica la tècnica–”. En conseqüència, es crea un bon balanç entre el compromís individual i col·lectiu, i la llibertat d’hores i presa de decisions.
“L’hort genera unes dinàmiques i unes converses entre participants molt interessants –esmenta Salomó–, que sumades a les diversitats culturals i generacionals fa que es creïn espais i relacions que potser d’una altra manera no sorgirien, i coneixen realitats diverses del món sociolaboral.” D’aquesta manera, s’aconsegueix realitzar un acompanyament integral als participants, que no només compten amb els tècnics per temes relacionats amb l’hort i l’alimentació, sinó també per compartir inquietuds, situacions personals dificultoses i dubtes administratius, burocràtics, personals, etcètera que afavoreixen l’acompanyament cap a la integració sociolaboral de la família.
La dedicació i el compromís cap a l’hort, ha portat als participants a buscar un suport tècnic i formatiu. La cooperativa Tarpuna ofereix aquest servei cada quinze dies als participants sobre temes diversos com el rec, la plantació més òptima per la temporada, l’adob, etcètera. Aquesta inquietud per aprendre i formar-se ha arribat a altres nivells com la cuina, l’aprofitament de recursos, i la importància del consum ètic, responsable, saludable, ecològic, evitant l’ús de pesticides i altres químics, i de quilòmetre zero, “que fins i tot ens ha portat a anar a alguna escola a explicar el nostre projecte –especifica Salomó–”.
