Una oportunitat per a viure en un lloc tranquil, créixer i continuar esforçant-se
Testimoni de la memòria de l'acció de Càritas Diocesana de Terrassa el 2023
Al maig de 2019, la Maria (nom inventat per garantir la seva privacitat) i els seus pares van arribar a les portes de Càritas, ella tenia 7 anys.
En un primer moment, la família buscava treball i l’oportunitat d’estudiar i formar-se. Tot just havien arribat, i l’idioma encara els hi resultava difícil, però s’esforçaven per aprendre ràpidament a través de diferents escoles i formacions.
Els pares de la Maria tenien formació prèvia al seu país, i a poc a poc van anar avançant amb el suport de Càritas, els serveis socials i per descomptat el propi esforç, sense perdre la determinació d’avançar.
Vivien tots junts en una habitació compartida amb altres famílies.
Al setembre de 2020, la Maria va començar a participar a l’acompanyament educatiu de Càritas, mentre el seu pare s’involucrava en el projecte de l’hort social.
La mare va participar a un curs d’atenció domiciliària, ansiosa per aprendre i obtenir experiència laboral. La Maria va continuar i continua actualment amb l’acompanyament educatiu perquè els seus pares valoren molt la seva participació en aquest espai, i també s’involucren i participen en activitats com l’escola de famílies de Càritas, reconeixent la importància de l’educació per al futur de la seva filla. “M’agrada venir perquè m’ho passo molt bé, quan acabem els deures fem activitats, anem al pati a jugar, llegir, o fem algun joc de pissarra o de taula. M’agrada tot.”
El 2023, la mare de la Maria va trobar una oportunitat laboral que va canviar la seva situació administrativa i la perspectiva laboral i econòmica.
El seu pare esperava regularitzar la seva situació a través d’una formació. Amb tots aquests esdeveniments, a més la família espera l’arribada d’un nou bebé. Malgrat les bones notícies, la situació d’habitatge es tornava insostenible a causa de les condicions precàries, males relacions amb els companys de pis i hàbits poc saludables per a un entorn familiar.
Finalment va néixer el germà petit de la Maria i va sorgir la possibilitat a la família d’accedir a un pis compartit de Càritas.
Tant per Càritas com per serveis socials és considerat com una oportunitat per a viure en un lloc tranquil, créixer i continuar esforçant-se amb la convicció que tot millorarà amb el temps. “quan ens hem canviat la meva mare s’ha posat molt feliç pel meu germà, per mi, pel meu pare i per ella”.
Accedir a un pis compartit ha estat una llum d’esperança a la vida de la Maria i la seva família, però el camí encara és llarg.
“Somio amb que la meva mare pugui descansar, que quan sigui gran pugui tenir una casa pròpia i ajudar a altres famílies que no en tenen”, diu la Maria amb il·lusió.
