Gairebé un 40% de persones beneficiades per Càritas al 2023 són infants i joves menors de 25 anys
Memòria 2023 de l’acció de Càritas Diocesana de Terrassa
Coneix els testimonis de l’acció de Càritas
El 2023 ha fet 10 anys de l’erecció de Càritas Diocesana de Terrassa com a entitat del Bisbat de Terrassa per a la realització de l’acció social a la Diòcesi. Mònica Martínez, directora general de Càritas, a la publicació de la memòria 2023 explica que “des de sempre a Càritas hem vist com les persones que acompanyem fan esforços per seguir endavant malgrat les conseqüències de la crisi immobiliària, la crisi provocada per la covid, els conflictes bèl·lics i la inflació de preus, sense poder oblidar la dificultat per a qualsevol persona en trobar un habitatge digne”.
Per poder desenvolupar la missió de l’entitat durant tots aquests anys, ha sigut clau el compromís de totes les persones que han col·laborat. Càritas Diocesana de Terrassa el 2023 va comptar amb 1.406 voluntàries que han fet possible l’acció social arreu dels 53 municipis de la Diòcesi: al Vallès Occidental i al Vallès Oriental. Totes elles, juntament amb mossens i tècnics, han estat presents allà on han necessitat les 9.603 llars, que representen 24.131 persones beneficiàries de l’acció de Càritas.
Lidia Fadó, voluntària des del 2012 destaca que “em va cridar molt el tema tan auster, tan senzill… que és el que realment es predica, no? I a mi m’agrada aquesta proximitat, aquest tu a tu que no et sents ni inferior ni superior, ni diferent… a tot arreu és un ambient molt senzill amb gent amb moltes ganes de fer coses, i això a mi em va impressionar molt”.
Càritas Diocesana de Terrassa constata la vulnerabilitat de les llars unipersonals o amb menors a càrrec, ja que representen el 79% dels participants acompanyats per Càritas als vallesos.
Gairebé un 40% de persones beneficiades per Càritas el 2023 són infants i joves menors de 25 anys atesos majoritàriament pels programes d’acollida, acompanyament i necessitats bàsiques a través dels quals s’ajuda les famílies a cobrir les seves necessitats. Alguns infants com la Maria (nom inventat per garantir la seva privacitat) participen en l’acompanyament educatiu del qual explica que “M’agrada venir perquè m’ho passo molt bé, quan acabem els deures fem activitats, anem al pati a jugar, llegir, o fem algun joc de pissarra o de taula. M’agrada tot.”. Aquest fet posa de manifest l’augment de l’impacte de la pobresa en les generacions més joves i la dificultat de les famílies més vulnerables per cobrir les necessitats bàsiques, ja que el 94% de les persones que acompanya Càritas Diocesana de Terrassa no les tenen cobertes.
Càritas visibilitza la situació que viuen moltes persones a causa de les seves greus dificultats per accedir a un habitatge; per la precarietat laboral creixent o per trobar-se en una situació administrativa irregular.
En aquest sentit, fa anys que l’accés a un treball digne no garanteix tenir una vida digna i poder arribar a final de mes. El 2023 el 66% dels participants de Càritas, que estan en edat laboral, busquen feina per tal de poder esdevenir persones autònomes, econòmicament independents. L’Ezequiel, que va arribar a Càritas sol·licitant formació i orientació laboral, pensa en el seu futur amb esperança “en el procés també et segueixen educant per quan acabis la teva vida laboral amb ells, tu quedis preparat amb un bon currículum per seguir”.
La crisi en relació amb l’habitatge està comportant que el 2023 el 27% de les persones acompanyades per Càritas vivien en habitacions de relloguer. I segons les dades del tipus de tinença de l’habitatge, gairebé 2 de cada 3 participants viuen en situació de sense llar, en habitatges temporals, inadequats o insegurs (segons la classificació ETHOS). En Seco Fati, que va viure en situació de carrer, explica que “em sento més fort ara gràcies a la gent de Càritas perquè m’han ajudat i animat per poder continuar sent algú demà, per seguir tenint una vida millor. (…) Aquí a mi m’han tractat com una família no com un desconegut, m’han tractat com una persona”.
L’experiència de Càritas al costat d’aquestes persones és que és possible “recalcular la ruta”. Cada trobada, cada relació d’ajuda significativa, cada diàleg sanador és sagrament d’esperança, especialment per a la persona més vulnerable. Es tracta, doncs, de sortir a la trobada per acompanyar la vida, el procés de sanació i recuperació, el procés de desenvolupament a la recerca d’una vida millor, establint vincles amb la persona. Sílvia Baños, voluntària de Càritas, explica que en l’acollida i acompanyament de les persones que viuen situacions de vulnerabilitat “el feedback és molt bo perquè fins i tot crees vincles i crees relacions… Moltes vegades ja saps que la persona que et vindrà, que et ve, t’explica… doncs mira “m’ha passat això amb el meu fill, estic axins, aixans” (…) volen parlar amb mi, perquè em volen explicar (…)”. També destaca que realitzar una acció voluntària a Càritas és comprometre’s amb les persones, posar-se al servei d’allò que faci falta per tal d’ajudar a millorar la situació de les persones més vulnerables i plegades construir un món més just per a tothom. Per Diankimba participar en el programa laboral de Càritas ha significat fer un canvi de rumb a la seva vida “després de les pràctiques he pogut seguir com a substituta perquè necessitaven substituir gent que estava de vacances però per descomptat ens hem quedat aquí”.
Mons. Salvador Cristau, a la memòria agraeix “tot aquest treball que s’està realitzant per mostrar que l’amor fratern no és cosa d’un dia només, sinó que és al llarg de tot l’any que els cristians hem de testimoniar l’amor de Déu amb obres i fets”. I també és gràcies al “suport econòmic que moltes persones, creients o no creients, i institucions fan amb les seves aportacions” els més de 1.000 socis i donants.
La directora de l’entitat, Mònica Martínez, reconeix que “m’enorgulleix veure com les persones que acompanyem fan processos i es van obrint camí a l’esperança per tenir una vida digna”. Tal com remarca Diankimba “et valoren tant que tu mateix et sents important, jo de veritat ho he sentit amb ells, i està molt bé, estava molt contenta”, “jo els agrairé sempre la meva vida, la veritat, perquè no me la imaginava així, però Càritas ajuda”.
