Trobar el camí en la incertesa  

En Gabriel va arribar a Catalunya des de l’Argentina fa tres anys i mig. Descriu els inicis com un moment d’incertesa en què es trobava “sense camí”, desorientat per la burocràcia i el desconeixement dels tràmits en un país nou. Va apropar-se a Càritas per fer un curs d’atenció domiciliària, un espai on li van oferir formació i la contenció emocional que tant necessitava.  

De l’aprenentatge al voluntariat  

Després de formar-se, va començar a col·laborar com a voluntari al projecte “Connecta’t”, on actualment imparteix classes d’informàtica i ajuda altres persones a redactar els seus currículums. Per a ell, aquesta tasca ha estat clau per mantenir el cap ocupat davant del desgast psicològic i econòmic que suposa estar sense feina per la falta de papers.  

Teixir amistats en la mateixa situació  

Més enllà dels aprenentatges pràctics i els cursos, en Gabriel valora profundament l’espai de socialització que li ha permès fer amics i connectar amb persones que comparteixen la seva mateixa situació. Destaca que l’escalf i el suport diari dels professionals i voluntaris de l’entitat són el pilar més important per a qui arriba des d’un altre país.  

Un gir de cent vuitanta graus cap a l’esperança  

Després d’un camí llarg on el més difícil ha estat gestionar la manca de feina a la seva edat, la seva situació ha fet un gir de cent vuitanta graus. La setmana passada va aconseguir finalment els papers i comença les pràctiques com a operador de producció en una empresa. Amb aquesta nova etapa plena d’esperança, en Gabriel anima tothom qui ho necessiti a apropar-se al programa amb confiança i sense por, assegurant que hi trobaran l’ajuda necessària.