Campaña

Fora de cobertura

No deixis que es quedin fora.

Les persones sense llar viuen sense cobertura sanitària, social o legal. Sense una llar digna. Sense suport i sense xarxa.

Des de fa 30 anys treballem per fer visible la vulnerabilitat extrema de les persones que en queden al marge: al marge de les relacions socials, de l’espai públic normalitzat, de l’accés al dret d’habitatge, ocupació i protecció social.

L’últim any hem atès 37.207 persones que viuen al carrer i hem posat a disposició 420 centres i recursos en què acompanyem i oferim oportunitats perquè no es quedin al marge.

Podríem viure sense connexió en una societat hiperconnectada?

La desconnexió és viscuda com una pèrdua de possibilitats i oportunitats, però… Què significa per a les persones que es troben en greu exclusió social viure sense connexió:

  • Sense connexió als serveis públics de la comunitat on viuen.
  • Sense connexió a relacions socials, familiars.
  • Sense connexió a la seva salut física i mental.
  • Sense connexió als seus propisrecursos personals i possibilitats.
  • Sense connexió a la seva pròpia dignitat, mereixedors del dret a la llibertat,
    educació, cultura, sanitat, treball, habitatge, a construir una família, a participar de la societat en què vivim sense connexió al Dret a la vida.

La realitat de les persones sense llar

No tenen allotjament o tenen, però necessiten ajuda d’algun servei social per mantenir-lo.

De vegades es continua creient que les persones sense llar només són les que són al carrer, que tenen algun tipus de patologia o que pateixen addiccions. Però a més expliquen totes les que viuen en centres d’acollida, en un habitatge insegur, temporal, ocupat, sota amenaça de desnonament…

Moltes han anat acumulant vivències traumàtiques que afectat a la seva salut mental i desencadena dificultats per aclarir i prendre decisions
en les seves vides. A més, les seves principals fonts de suport (recursos econòmics, família i amics) es van esgotant i amb elles les seves esperances.

 

Què pots fer tu. Implica’t.

No permetis que es quedin fora de cobertura.

Per això pots contribuir a crear reflexió i debat sobre aquest tema, afavorir comunitats de cura, visibilitzar la dura realitat que pateixen i interessar-te per la situació d’exclusió de les persones properes al teu entorn.

Un bon punt de partida és conèixer i difondre els materials que et facilitem.

 

 

#NingúSenseLlar

“El 2015 vaig arribar a València per ingressar a un centre terapèutic per la meva addicció a l’alcohol. Quan vaig acabar el procés, les meves germanes van vendre les dues cases que teníem en herència. Em vaig trobar sol. Vaig estar a diversos albergs, però això és només una solució temporal. Vaig estar dormint al carrer diverses vegades.

A Càritas s’han implicat molt amb mi, però per a la resta de persones que et veuen al carrer, dormint o demanant almoina, soc invisible, tinc telèfon, però no tinc cobertura.

Andrés, 59 anys, Elx.