Càritas aprova el seu V Pla Estratègic per a orientar les respostes de la Confederació a la realitat post-Covid
La LXXIX Assemblea General aposta «per continuar estant en el centre de les solucions a aquesta crisi i acompanyar a tots els descartats»
Els responsables de les 70 Càritas Diocesanes de tot el país que el divendres 25 de juny van participar en la LXXIX Assemblea General de Cáritas Española, celebrada en la seu de la Fundació Pau VI de Madrid, van retificar, en la seva Declaració final, “l’aposta de la nostra Confederació per continuar estant en el centre de les solucions a aquesta crisi, fidel a la seva missió samaritana d’atendre a tots els descartats i d’acompanyar, amb proximitat, qualitat i calidesa, la realitat d’aquestes persones”.
Amb aquest objectiu, l’Assemblea va donar llum verda al V Pla Estratègic de Càritas, un instrument que servirà per a articular durant els pròxims tres anys les respostes de l’organització “al repte que planteja aquesta societat malferida”. “Som conscients –s’afirma en la Declaració— de l’exigència organitzativa que suposarà orientar els nostres models de treball a aquests nous escenaris d’exclusió social en els quals, a més, persisteixen antics desequilibris estructurals i «velles» pobreses”.
Construir la Càritas del futur
El desenvolupament d’aquesta Assemblea, encara condicionat pels efectes de la pandèmia, ha tingut un format híbrid, amb equips diocesans que han participat de manera presencial en la mateixa i altres que han optat per seguir les sessions a través de videoconferència.
Les sessions van estar presidides per Manuel Bretón, president de Cáritas Española, i moderades per Vicente Martín, delegat episcopal, i Natalia Peiro, secretària general.
Al costat dels temes estatutaris —informe anual de la Secretaria General i aprovació de comptes i resultats de l’Exercici 2020—, el treball de reflexió va girar entorn del tema “La Càritas que volem per al futur: Aportacions a la llum de l’impacte de la Covid-19 en la societat, dels nostres reptes estratègics i de la percepció de Càritas en la societat”.
L’Assemblea va aprovar, també, el V Pla Estratègic 2022-2024, els eixos del qual s’assenyalen en la Declaració final, així com la programació i el pressupost per a l’any vinent.
Les sessions es van tancar amb el lliurament de la primera edició del Premi a la dimensió universal de la Caritat, que ha recaigut en el projecte que Càritas Diocesana i l’Arxidiòcesi de Valladolid ve secundant des de 2005 en el Vicariato Apostòlic de Puyo, en la Amazonía Equatoriana.
Missatge de la Subcomissió d’Acció caritativa i social de la CEE
En el seu missatge a l’Assemblea com a bisbe acompanyant de Càritas en la Subcomissió d’Acció caritativa i social de la CEE, monsenyor Jesús Fernández, bisbe d’Astorga, va expressar el seu “agraïment als agents de caritat –voluntaris i contractats- que, des d’un amor creatiu, han anat donant respostes ajustades a les variades situacions de precarietat i cura que se’ls han presentat”.
Quan, va assenyalar, “en situacions de crisis, el fàcil és retirar-se al propi niu i ocupar-se en la cura pròpia, no heu caigut en aquesta temptació els milers i milers integrants de Càritas, sinó que heu romàs al costat dels quals us necessitaven sense deixar-los en cap moment abandonats a la seva sort”.
I referint-se als nous reptes que apunta el V Pla estratègic de la Confederació per als pròxims anys, Fernández va assenyalar la necessitat d’”afrontar una relectura del Model d’Acció Social des de quatre perspectives: la comunitat cristiana, cridada a ser protagonista de l’acció caritativa i social; una fraternitat oberta i universal; la cura de l’home, de la societat i del medi ambient; i el respecte i potenciació dels drets humans”.
Declaració final
L’Assemblea va concloure amb l’aprovació de la Declaració final, el text íntegre de la qual és el següent:
LXXIX Assemblea General
DECLARACIÓ FINAL
Quan la situació sanitària provocada per la pandèmia sembla donar-nos treva, celebrem aquesta LXXIX Assemblea General de Càritas estimulats amb l’esperança real que, després d’una etapa de pèrdues i sofriments per a tantes persones, pugui obrir-se pas un nou escenari de reconstrucció social i humana.
La invitació a «ser més poble» amb la qual fa unes setmanes celebràvem el Dia de Caridad ha tingut un efecte inspirador en aquesta trobada de treball confederal, en la qual representants de les 70 Càritas Diocesanes hem compartit les veus i les inquietuds de tota l’Església que pelegrina a Espanya i que batega en aquesta multitud de «cors que veuen» integrada pels nostres voluntaris, agents i col·laboradors.
En aquesta Assemblea hem compartit el dolor i el desconsol provocats per les importants pèrdues a les quals ens estem enfrontant per efecte d’aquesta pandèmia i a les quals la gran família de Càritas no ha estat aliena. Com a membres de la comunitat cristiana i d’una organització que cuida i promou la dignitat de les persones, preguem al Senyor de la Vida en memòria dels qui han emprès el camí a la Casa del Pare i en alleujament de les dramàtiques situacions de malaltia i vulnerabilitat provocades per aquesta crisi global.
Des de la nostra missió a les fronteres on mossega l’exclusió social i una pobresa les condicions de la qual estan empenyent a milers de famílies a situacions intolerables de precarietat, hem reflexionat sobre els reptes que ens demanden les persones que acompanyem i les respostes que, com a servei organitzat de la caritat, hem d’articular per a adequar la nostra acció a la nova realitat després de la Covid-19.
Amb aquest objectiu, i responent al tema marc proposat per a aquesta Assemblea sota el lema «La Càritas que volem per al futur», hem analitzat quines són les claus que permetin recrear en els pròxims anys les nostres relacions per a poder sostenir-nos i relacionar-nos d’una forma nova, atesa la proposta del papa Francesc de recuperar l’amabilitat en la nostra mirada i en els nostres gestos, en la manera d’escoltar i acollir als altres.
La realitat ens està interpel·lant amb necessitats ja conegudes, però no sempre preses en consideració; necessitats de naturalesa relacional, de participació social i de llibertat, que se sumen a les urgències dictades per la precarietat material i que ens aboquen a activar nous canals d’intervenció i nous models d’estar i intervenir en la societat. Aquest és el camí proposat en la nostra recent campanya del Dia de Caridad amb la crida a «ser més poble» per a situar als agents de Càritas, a tota la nostra base social i al conjunt de la societat davant la tasca il·lusionant de construir un futur inspirat en una participació autènticament fraterna i ciutadana on tinguin ple accés tots els proïsmes oblidats de la societat exclosa.
Aquesta és una obstinació que, quan Càritas es prepara per a commemorar en 2022 els seus 75 anys de trajectòria a Espanya, porta aparellat un profund esforç per avançar en una comunicació per al segle XXI que permeti servir millor a la nostra missió i a la nostra credibilitat, i a enfortir els signes de transparència i independència que marquen, dins i fora de Càritas, la confiança.
Aquests propòsits són especialment necessaris quan sorgeixen irresponsables intents d’utilitzar el descontentament ciutadà provocat per aquesta profunda crisi social, econòmica i sanitària per a estimular la polarització social i convertir en objectius del discurs de l’odi als qui pensen diferent, viuen de manera diferent o professen una altra religió.
Rebutgem aquests intents de dirigir l’estigmatització pública contra els qui, a més, estan en situació de desavantatge social. Apel·lem a protegir la realitat de la diversitat en la qual enfonsa els seus pilars un model de societat democràtica, participativa i acollidora. Com ens recorden els bisbes en el seu missatge per a la festa del Corpus Christi, apel·lem «a recuperar el sentit de la nostra vida sabent-nos fràgils i necessitats de salvació, una necessitat que es fa concreta en la vida de cada dia, en la proximitat, en la fraternitat i en l’esperança cristiana».
Renovem, per això, el nostre compromís a continuar donant testimoniatge de fe i a fer nostres les paraules de Jesús –«preneu i mengeu, preneu i beveu»— per a compartir el banquet de la Vida, ser signe de consol i d’alè, de denúncia i d’esperança enmig d’aquesta societat trencada i ferida. A través de la nostra xarxa d’acolliment i de l’acompanyament dins i fora d’Espanya, coneixem l’abast de la deterioració social que està afectat amb major rigor a les persones i comunitats més vulnerables que participen en les nostres accions. I sabem que són molts els llocs de la nostra societat on es fan esforços admirables per a protegir les persones i a les famílies de les necessitats que afronten els vulnerables i més empobrits.
La nostra Confederació, cridada a adequar permanentment la seva organització per a respondre amb eficàcia als reptes que planteja a cada moment la realitat canviant de la pobresa i l’exclusió, ha d’abordar el desplegament estratègic necessari per a orientar les respostes a la naturalesa dels desafiaments d’una pandèmia que ha canviat el relat de la realitat tal com la coneixíem.
Afrontem una sortida de llarg recorregut d’aquesta conjuntura que requereix per part de tots, des de l’àmbit públic al sector privat, la suma de respostes valentes al servei del bé comú. A aquesta obstinació, Càritas aportarà la seva llarga experiència de lluita contra la pobresa i tots els seus recursos. Aquesta Assemblea retifica l’aposta de la nostra Confederació per continuar estant en el centre de les solucions a aquesta crisi, fidel a la seva missió samaritana d’atendre a tots els descartats i d’acompanyar, amb proximitat, qualitat i calidesa, la realitat d’aquestes persones.
Coneixem l’envergadura del repte que planteja aquesta societat malferida i som conscients de l’exigència organitzativa que suposarà orientar els nostres models de treball a aquests nous escenaris d’exclusió social en els quals, a més, persisteixen antics desequilibris estructurals i «velles» pobreses.
Amb aquest objectiu, hem aprovat el V Pla Estratègic de Càritas, un instrument que servirà per a il·luminar durant els pròxims tres anys aquests focus del camí:
– Incorporar la mirada de drets i la participació plena de les persones que acompanyem a Espanya i en les comunitats dels països del Sud.
– Apostar, a la llum de Laudato si´, per la vida en totes les seves etapes, per l’ecologia integral i la cura de la Creació i de les persones per a sentir el crit de la terra i dels pobres.
– Actualitzar el model d’acompanyament per a abordar la bretxa digital aguditzada durant la pandèmia i que afecta tant l’accés dels participants als seus drets com en els propis agents de Càritas.
– Enfortir la Dimensió Universal de la Caritat, a través de la resposta solidària del conjunt de la Confederació internacional amb l’acompanyament en drets a les persones en mobilitat durant tot l’itinerari migratori.
– Avançar en la sostenibilitat de la institució, des d’una triple perspectiva: la de les persones, ressaltant la necessitat d’estimular la incorporació del voluntariat jove; l’econòmica, per a diversificar les fonts de finançament d’acord amb la identitat de Càritas; i l’organitzativa, a fi d’avançar en la millora de la innovació, l’aprenentatge i l’adaptació a la transformació digital.
Volem recórrer aquest camí al costat de totes les Càritas germanes de la nostra xarxa internacional, amb les quals compartim visió i estratègies, i mà a mà amb les moltes persones i institucions de les quals rebem un suport que ha estat essencial per a treballar en el nostre propòsit que ningú es quedi enrere. Aquest objectiu continuarà sent possible, també, amb l’acompanyament dels mitjans de comunicació social, que durant aquesta pandèmia han desenvolupat de manera admirable la seva missió d’autèntic servei públic.
El nostre profund reconeixement i gratitud a tots els que contribueixen al treball de Càritas. Sabem, per dècades d’experiència en la lluita per la justícia, que el llarg i ardu camí dels pròxims anys podrà ser suportable gràcies a l’alè de l’Esperit i l’esperança que aporten la solidaritat i compromís de totes les voluntats que ens acompanyen.
Madrid, 25 de juny de 2021.
