Càritas demana al Congrés que la futura llei d’habitatge no deixi fora les persones en situació de vulnerabilitat extrema
Portarà a tots els grups parlamentaris les seves propostes durant el procés de tramitació que ara s'inicia al Congrés
Càritas saluda l’aprovació, al Consell de Ministres de l’1 de febrer passat, de la tramitació parlamentària del Projecte de Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge per part del Congrés i el Senat, especialment en destacar en la seva exposició de motius la prioritat i urgència de les persones vulnerades en aquest dret per a les polítiques públiques d’habitatge.
Es tracta d’una notícia llargament esperada, encara que la complexitat que ha suposat arribar a un text consensuat i la diversitat i polarització que hi ha sobre aquest tema a nivell estatal i autonòmic, auguren uns propers mesos d’intens treball legislatiu, on Càritas portarà tots els Grups les seves propostes sobre un tema decisiu en la lluita contra la desigualtat social.
Com assenyala Sonia Olea Ferreras, experta de Càritas en habitatge, “rebem amb esperança la incorporació a la primera normativa de rang estatal el desenvolupament de la funció social de l’habitatge i del dret humà a un habitatge digne i adequat”. Com a tal, ningú no deu ni pot quedar fora, especialment les persones i les famílies més vulnerades.
Propostes de Càritas per a la futura norma
En la tramitació del Projecte de Llei Estatal pel Dret a l’habitatge i dins de la seva tasca d’incidència política davant de tots els grups parlamentaris, les propostes de Càritas posaran el focus en cinc àmbits d’articulat i desenvolupament legislatiu:
1. Aconseguir un desenvolupament fonamentat del contingut d’aquest dret humà, en compliment del mandat constitucional de la funció social de l’habitatge. L’actual tramitació de llei és l’oportunitat d’assolir aquest objectiu i de quedar com a referència a nivell autonòmic i local, així com altres espais estatals de possible influència i coordinació (plans estatals d’habitatge, estratègia de persones sense llar, estratègia de barris vulnerables i assentaments, etc.).
2. Pel que fa a l’habitatge social, celebrem la inclusió de la mateixa entesa també com una necessitat d’emergència, tal com es desprèn en establir protocols i ajudes d’emergència municipal i regional, destacant i incidint en aquelles persones que es troben en situacions de més vulnerabilitat. Cal, però, continuar exigint una resposta immediata a la situació habitacional que pateixen milers de persones actualment –ens referim als qui es troben en una situació administrativa irregular o no compleixen requisits administratius documentals– i que la llei segueix sense contemplar.
3. En tercer lloc, entenem que una norma que regula aspectes relatius al dret a accedir a un habitatge adequat ha de fer referència expressa al dret que aquest habitatge tingui garantit l’accés als subministraments bàsics (com així ho estableix l’Observació General número 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides (DESC)). En aquest sentit, s’ha de garantir, com s’ha fet amb mesures excepcionals durant la pandèmia que vivim, l’accés als subministraments d’electricitat, aigua, gas i internet, en condicions de seguretat, i regulant la prohibició del tall dels subministraments esmentats per impagament a aquelles persones i famílies que es trobin en situació de vulnerabilitat.
4. Pel que fa al parc públic d’habitatge i la coordinació entre la normativa projectada i els Plans Estatals d’Habitatge, considerem que per assolir la proposta de Càritas que es procedeixi a la recuperació i promoció d’habitatge de protecció oficial de titularitat pública permanent i sempre de lloguer (considerant-la com a equipament públic i per això, reservant importants percentatges de sòl amb ús dotacional), la futura llei, juntament amb la inclusió en aquests parcs d’habitatge d’escales suficients d’habitatge social per a persones i famílies vulnerables (sense ingressos estables o amb ingressos inferiors al mínim establert), cal aprofundir més en el desenvolupament d’eines jurídiques de protecció de la titularitat pública de forma permanent.
5. Pel que fa als desallotjaments forçosos sense allotjament alternatiu, Càritas valora positivament que s’hagi inclòs el judici de proporcionalitat a l’hora de valorar la conveniència de concedir l’ajornament del llançament i que a aquest tràmit se li hagi donat una regulació detallada, de la que manca actualment. Tot i això, és una cosa que resulta insuficient, ja que segueix sense incloure les mesures previstes a l’Observació número 7 del Comitè DESC i no impedeix que es pugui desallotjar persones vulnerables sense allotjament alternatiu. En aquest sentit, es deixa aquestes persones encara més exposades que les mateixes mesures especials que es van aprovar durant la pandèmia, ja que aquestes últimes abasten més procediments judicials i operen, gairebé de manera automàtica i durant més temps, després de constatar la vulnerabilitat mitjançant informe de Serveis Socials.
Acull parcialment el concepte de sensellarisme
Finalment, saludem també la novetat del projecte de llei acollint la proposta de la societat civil, del Comitè Europeu de les Regions i de la Conferència de Consens Europeu sobre les Persones sense Llar en incloure parcialment el concepte de sensellarisme a les definicions que sustentaran les futures polítiques públiques. Amb la certesa que en els propers mesos s’adequarà a la norma a totes i cadascuna de les realitats de no accés a un habitatge digne i adequat, i no només a algunes; com així dictaminen les instàncies europees referides i demanem des de fa anys des de la nostra entitat, i plataformes i xarxes estatals i autonòmiques.
Apostem perquè, en un futur proper, les persones i famílies sense llar acompanyades per Càritas (que viuen al carrer, en assentaments urbans i rurals, en barris vulnerables i infrahabitatges, en barraques de plàstic i palets de fusta, a punt de ser desnonades de casa seva, o acollides en recursos residencials) puguin tenir accés, gaudir i veure garantit el seu dret humà a un habitatge adequat.
Com el Papa Francesc recordava el mes de setembre passat davant l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, “si tots els éssers humans neixen en aquesta terra amb la mateixa dignitat […], aleshores com a comunitat estem obligats a garantir que cada persona visqui amb dignitat i tingui les oportunitats adequades per al desenvolupament integral”.
