Càritas denuncia que els drets laborals de les treballadores de la llar estan “greument desprotegits”
Reivindica que la prestació per desocupació s'apliqui en igualtat de condicions que la resta dels treballadors en línia amb la decisió del Tribunal de Justícia de la UE
Més de 518.800 persones treballen com a empleades de llar al nostre país, però el mes de gener passat només 378.805 estaven afiliades al Règim de la Seguretat Social. Segons l’última Enquesta de Població Activa (EPA), al voltant del 30% no tenen contracte. Aquestes baixes xifres d’afiliació -unit al fet que es tracta d’un sector molt feminitzat (el 95% són dones) i la majoria d’origen estranger- fa que es trobin en una situació de vulnerabilitat especial.
Una recent sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) a més ha dictaminat que Espanya discrimina les treballadores de la llar en negar-los la prestació per desocupació. “La seva tasca de cura és essencial per al funcionament de la societat, però els seus drets laborals estan greument desprotegits”, subratlla Beatriz Iraeta, de l’equip d’Economia Solidària de Cáritas Española.
Davant d’aquesta realitat i amb motiu de la celebració –el 30 de març– del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, Càritas reclama un augment dels nivells de protecció d’aquestes treballadores. En el marc del Pla de Resposta davant dels efectes socioeconòmics derivats del conflicte a Ucraïna, Càritas ha demanat al Govern que la prestació per desocupació s’apliqui a les empleades de la llar en igualtat de condicions que la resta dels treballadors. En línia amb l’Organització Internacional del Treball (OIT), també sol·licita més oportunitats d’ocupació, un reconeixement de la relació laboral a través de contractes dignes, i igualtat en el tracte: salaris, hores, vacances.
“El Govern ha plantejat un compromís de dotar-les de la prestació per desocupació, així com equiparar altres drets i condicions per al 2022. Això unit a una campanya d’inspecció de treball contra els salaris per sota del SMI (Salari Mínim Interprofessional) a empleades de casa, fa pensar que el 2022 pugui ser un any de canvis i millores per al sector”, apunta Iraeta.
Pèrdua de drets
L’actual vulneració de drets laborals al camp de l’ocupació domèstica afecta totes les facetes de la vida de la dona. Moltes vegades la manca de temps lliure els impedeix qualsevol mena de conciliació familiar i personal, mentre que les taxes elevades de temporalitat i irregularitat salarial augmenten la precarietat i restringeix l’accés a les prestacions.
Aquesta pèrdua de drets provoca a més a més indefensió en la dona que, sovint, no és conscient de patir explotació, normalitzant-la i pensant que és un pas necessari per aconseguir una feina millor. En el cas de les dones immigrants, com que estan fora del seu país d’origen, assumeixen que han d'”aguantar” tot. Moltes, fins i tot, són conscients de patir vulneracions, però no ho denuncien per por de perdre la feina, per creure que no serveixen per a res o per no sentir-se legitimades de fer-ho.
A través de diversos programes, Càritas acompanya les empleades de la llar i les famílies per assegurar que es compleixen els drets de les treballadores, així com les necessitats de les persones ocupadores. És el cas del Projecte Pinzas de Càritas diocesana de Coria–Cáceres. El seu objectiu és l’acompanyament individual i sociolaboral de les dones per millorar la seva ocupabilitat al sector domèstic.
“M’han ajudat a tornar a creure en mi i, sobretot, a saber que no estic sola. Tenia un Déu que sempre posava àngels al meu camí, això ha estat el personal de Càritas per a mi: àngels. Ara com ara compto amb una feina en què em sento molt a gust, puc aportar a casa meva i més en aquests moments tan difícils per a moltes famílies. Aquesta feina la vaig trobar gràcies a Càritas, ells es van preocupar perquè aquesta ocupació complís les condicions legals i salarials adequades per a mi”, comenta Yolanda, una participant del Projecte Pinzas.
Durant el procés d’acompanyament, es duu a terme un diagnòstic sociolaboral de la dona a partir del qual es planteja l’itinerari de recerca de feina. Posteriorment, la persona rep formació per millorar les seves competències i, alhora, poder crear vincles amb altres persones que treballen al sector. El darrer pas és la mediació laboral. En aquesta etapa se selecciona la persona treballadora adequada, i es dona resposta a la necessitat que planteja la persona ocupadora. “Quan la inserció s’ha realitzat -explica Iraeta-, és fonamental l’acompanyament tant a l’empleada com a l’ocupador per evitar situacions d’abusos laborals i conductes indesitjables”.
Testimoni de Sandra
La Sandra és una participant del curs d’Atenció Domiciliària que es fa a Càritas Terrassa. Després de gairebé un any d’haver finalitzat el curs i portant unes quantes experiències a l’esquena, ens explica el seu pas per la formació i les problemàtiques que ha observat dins del sector:
