Càritas denuncia les estructures de desigualtat i injustícia social que alimenten la violència contra les dones
Són necessàries mesures concretes per a erradicar la violència masclista i garantir la protecció de les víctimes.
La violència masclista és la màxima expressió d’un sistema estructural de desigualtat i injustícia social, i una violació greu dels drets humans de les dones. Per això, en el marc de la celebració del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra la Dona, Càritas posa el focus en la necessitat de continuar visibilitzant les violències contra les dones existents en la nostra societat i reclama mesures concretes que garanteixin la protecció i els drets de les víctimes.
Rostres darrere de les xifres
Segons l’Organització Mundial de la Salut i ONU Dones, un terç de les dones del planeta és víctima de violència física o sexual, generalment des que és molt jove. En un informe realitzat per totes dues agències de Nacions Unides s’específica que 736 milions de dones (és a dir, una de cada tres) sofreixen violència física o sexual infligida per un company íntim o agressions sexuals perpetrades per altres persones. Però el més alarmant és que les dades no han retrocedit en els últims 10 anys; i, és més, s’han agreujat a causa de la pandèmia.
Pel que fa a Espanya, el nombre de víctimes mortals en 2020 va ser de 45, la qual cosa va deixar en estat d’orfandat a 26 menors. En el que va de 2021, ja són 37 les dones assassinades i 24 els menors orfes.
Aquestes dades no són aliens a Càritas, que, a través dels seus recursos i projectes en tot el territori nacional, és testimoni directe d’aquestes violències. Segons les últimes dades, Càritas va acompanyar en tota Espanya a un total de 9.560 dones en situació d’exclusió social a través de diferents programes d’acompanyament. En el que es refereix específicament a dones víctimes de violència, Càritas desenvolupa actualment 28 projectes d’acompanyament, a través dels quals s’atén 4.115 dones (dades de 2020), de les quals 3.402 són dones en contextos de prostitució, en la seva majoria víctimes d’explotació sexual. De manera concreta, en 275 dones acompanyades s’han detectat indicis de tràfic de persones.
Darrere de les xifres estan les històries personals de les dones i dels seus fills i filles que sofreixen les conseqüències de tanta violència: aïllament i solitud, por, problemes de salut física i mental, deterioració de l’autoestima i frustració, falta de xarxa de suport, ruptura amb la família, amb el treball, amb la pròpia cultura i amb la societat, desprotecció, risc, desconfiança i confusió, addiccions, o re-victimització pel propi sistema, entre altres.
Càritas, al costat de les dones en situació d’exclusió social
Les violències contra les dones tenen diferents manifestacions, des de feminicidis, prostitució, explotació sexual i tracta amb finalitats d’explotació sexual a violència intrafamiliar, matrimonis forçats o violència sexual, entre altres, sense oblidar qüestions arrelades en la nostra cultura social, com són els denominats “micro-masclismes”.
La presència de Càritas en aquest àmbit de greu exclusió social és una aposta significativa dins de les seves actuacions socials, tant en les accions directes d’intervenció amb les dones, com en aquelles orientades a augmentar la presa de consciència i corresponsabilitat en l’àmbit personal, comunitari i polític.
La violència masclista té un impacte major en les dones en situació de pobresa i exclusió social. Malgrat els avanços socials en la protecció dels drets de les dones, la realitat social ens parla d’una profunda falta d’oportunitats per a aquelles que viuen en les zones més empobrides, en els territoris més marginals. És en aquests entorns on es concentra l’opció preferent de Càritas, amb el focus posat en l’acompanyament a dones que es trobes en context de prostitució, possibles víctimes d’explotació sexual i de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, i víctimes de violència i maltractaments en el si de la parella, i dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
Durant els processos d’acompanyament, en 2021 Càritas ha detectat aquestes situacions:
– Greus dificultats econòmiques de les dones, unides a una escassa formació a l’hora d’accedir al mercat laboral. La situació administrativa irregular en la qual es troben una gran majoria impedeix, a més, la seva participació en processos oficials d’educació o formació, fins i tot a cursos o tallers de qualificació que podrien millor les seves oportunitats d’aconseguir una ocupació.
– Dificultat en habilitats socials i baixa acte-estima, unida a situacions d’aïllament i pèrdua de ritme social.
– Sobrecàrrega en la responsabilitat de les unitats familiars.
– Agreujament dels problemes de salut tant física, producte dels mals hàbits de somni i alimentació, com a psicològica, derivada de les seves circumstàncies personals, de la incomprensió de les mateixes i dels seus propis processos vitals.
– Persones sense llar, per la dificultat d’accedir a un habitatge de lloguer o pròpia, i l’obligació de residir en clubs i pisos dedicats a l’exercici de prostitució.
– Reculada en els processos de recuperació de les víctimes de violència de gènere.
– Bretxa digital. Falta d’accés a mitjans digitals o al maneig d’aquests, i a internet, la qual cosa dificulta l’accés a la informació i l’acompanyament als menors al seu càrrec.
Totes aquestes situacions necessiten d’una resposta integral. Per a això, el model d’intervenció de Càritas se centra en l’acompanyament individualitzat, adaptant la intervenció i l’itinerari a cadascuna de les dones per a impulsar un marc d’ajuda pròxim i intensiu que situï a la persona en el centre del seu procés per a ser motor del seu propi desenvolupament i aconsegueixi anar superant les seves mancances i fomentar les seves potencialitats. La transversalitat de gènere, l’enfocament de drets humans o la interculturalitat són distintius d’aquest model d’acció.
Compromís social i polític
En aquesta commemoració, Càritas s’uneix a la crida del Papa Francesc en la V Jornada Mundial dels Pobres, on, en el seu missatge assenyala com “davant els successos quotidians de violència contra les dones, no es pot deixar de condemnar aquesta barbàrie que fa del món de les dones un escenari d’autèntica pobresa”.
Urgeix, per això, que les Administracions públiques, els responsables polítics, els agents econòmics i socials, la comunitat cristiana i la societat en el seu conjunt prenguin consciència d’aquesta xacra social. Cal abordar les violències masclistes des de l’esfera pública i promoure una educació en igualtat que elimini la transmissió intergeneracional de la desigualtat de gènere latent en la nostra societat. Per això, han d’enfortir-se les polítiques públiques destinades no sols a l’atenció i protecció de les víctimes, sinó a la prevenció i erradicació de la violència de gènere.
