Càritas mobilitzarà 4 milions d’euros aquest 2024 per atendre l’emergència humanitària després de dos anys de guerra a Ucraïna
Les Càritas a Ucraïna van atendre l'any passat 1,3 milions de persones, mentre que a Espanya la xarxa diocesana va acompanyar 4.098 ciutadans d'aquell país
Cáritas Española té previst mobilitzar al llarg d’aquest 2024 quatre milions d’euros més per respondre a l’emergència humanitària després de dos anys de guerra a Ucraïna. Aquests fons se sumen als 6,4 milions d’euros que ja han estat enviats a les dues Càritas presents a Ucraïna (la catòlica de ritu grec i la catòlica de ritu llatí) ia la xarxa de Càritas als països limítrofs per fer front a necessitats de la població.
Amb aquests fons, Cáritas Española té previst continuar donant suport als projectes d’emergència, i els que sostenia abans de la invasió russa a gran escala el febrer del 2022. Aquests programes estan relacionats amb el suport a famílies vulnerables, persones amb diversitat funcional, enfortiment institucional i lluita contra el tràfic de persones. “Cada vegada hi ha més menors a càrrec de mares cap de família, la protecció de les quals és urgent”, alerta Carmen Gómez de Barreda, responsable de la Campanya Càritas amb Ucraïna de Cáritas Española.
Per a aquest 2024, Cáritas Española està explorant a més noves col·laboracions en sectors complementaris fora de la família Càritas per poder donar resposta, per exemple, en educació en emergències.
Situació molt greu
S’estima que el 40% de la població a Ucraïna (18 milions de persones) depenen de l’ajuda humanitària per sobreviure. La pitjor part es viu actualment a l’est del país on el conflicte continua a foc obert. “En aquesta zona, els desplaçaments interns continuen i la situació humanitària continua sent molt greu. Estimem que unes 380.000 persones es troben en una situació molt difícil”, indica Carmen Gómez de Barreda.
L’any passat, la xarxa de Càritas a Ucraïna va aconseguir atendre més d’1,3 milions de persones (6,2 milions des de l’inici de la invasió russa). La majoria de les ajudes van estar relacionades amb la provisió d’aliments, aigua i sanejament, allotjament, suport psicosocial, educació i ajuda monetària. El suport s’ha destinat principalment a la població rural, on es troben les persones en situació de més vulnerabilitat i amb menys capacitat per accedir als serveis de salut i educació.
Per al 2024, les estratègies d’intervenció es distingeixen entre l’est i l’oest del país. A l’est, l’ajuda humanitària d’emergència continua sent bàsica. Al centre i l’oest, en canvi, la prioritat és la integració social, l’accés al mercat laboral, la salut, l’educació o un allotjament digne. “Concretament, a les zones desocupades s’estan fent estudis per valorar totes les necessitats. Les principals prioritats són la rehabilitació d’habitatges, l’accés a béns bàsics i el desminat de terres agrícoles”, explica la responsable de la Campanya Càritas amb Ucraïna.
Obstacles del treball humanitari
Entre els principals obstacles que han de fer front els treballadors humanitaris són els atacs indiscriminats a civils i infraestructures bàsiques. Els atacs massius obliguen a parar latenció a les persones i provoquen molts problemes a lhora de fer front a les baixes temperatures de lhivern. Aquests constants talls d’activitat, units a la situació estressant que viu el país, també estan passant factura en la salut metall dels treballadors humanitaris”, comenta Gómez de Barreda.
El conflicte armat ha provocat un moviment migratori massiu tant internament com fora de les fronteres d’Ucraïna. S?estima que al voltant de 6,4 milions de persones han hagut de sortir del país. Més de 210.000 han rebut ajuda de les Càritas als països fronterers (Polònia, Romania, Moldàvia i Eslovàquia). Per a aquest any 2024, totes les Càritas a frontera tenen previst reforçar l’acompanyament en l’accés als serveis socials bàsics (salut, educació), allotjaments de mitjà termini i integració al mercat laboral.
A Espanya, la xarxa de Càritas diocesanes va acompanyar 4.089 ucraïnesos a través de dues vies diferents. D’una banda, incorporant-los als serveis habituals d’atenció a les persones; de l’altra, aportant un total de 651.839 euros per fer front a despeses en alimentació, roba, calçat i vivenda.
