Càritas planteja al Senat reformes en estrangeria per abordar els reptes migratoris en el context actual
Maria Segurado, responsable de la Xarxa Jurídica de Migració, intervé en la «Ponència que abordi el fenomen migratori de manera integral».
En una sessió a porta tancada convocada per la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat dins de la “Ponència que abordi el fenomen migratori de manera integral”, Càritas ha plantejat una sèrie de reformes legals urgents per acabar amb els problemes d’integració social a què s’enfronten els immigrants que resideixen a Espanya.
En la seva intervenció, María Segurado, responsable de la Xarxa Jurídica de Migrants de Cáritas Española, ha traslladat als membres de la Comissió cinc prioritats:
– Solucionar la irregularitat sobrevinguda estructural modificant el Reglament d’Estrangeria.
– Abordar de forma integral la transició a la vida adulta dels joves menors ex tutelats.
– Afrontar la situació dels “inexpulsables” i donar-los una solució d’acord amb el dret europeu.
– Establir passarel·les entre protecció internacional i estrangeria.
– Respondre a la situació provocada per la Covid-19 i buscar solucions concretes per a situacions de determinats col·lectius.
750.000 migrants acompanyades en l’últim any
La lletrada ha obert la seva compareixença explicant als membres de la Comissió la base en la qual es recolzen aquestes propostes de Càritas, que procedeix de la feina d’acompanyament a més 750.000 persones no espanyoles duta a terme en l’últim any a casa nostra per la Confederació Càritas, de les quals 50.000 han estat ciutadans comunitaris i 700.000 de tercers països.
D’aquestes 750.000 persones no espanyoles, 400.000 tenien algun tipus d’autorització i 350.000 no en tenien. I d’aquestes 350.000 en situació administrativa irregular, 150.000 no disposaven de cap tipus de documentació identificativa, bé perquè no en tenien, bé perquè no estava vigent.
“Som molt conscients -va explicar Maria Segurado davant la Comissió- que el títol d’aquesta ponència d’estudi pretén abordar el fenomen migratori de manera integral, de manera que intentarem centrar les nostres propostes des del coneixement de la realitat de les persones estrangeres que Càritas acompanya”.
Aquestes propostes giren al voltant d’aquests dos blocs: recerca de solucions legislatives que abordin la realitat de les persones estrangeres (no comunitàries i comunitàries) evitant la pèrdua de drets; i mesures concretes que facin front a la situació provocada per l’emergència sanitària (amb totes les seves conseqüències laborals, econòmiques, etc.).
A. Recerca de solucions legislatives que abordin la realitat de les persones estrangeres (no comunitàries i comunitàries) evitant la pèrdua de drets.
En aquest apartat, Càritas ha plantejat davant la Comissió les següents mesures:
– Accés a l’empadronament per a totes les persones estrangeres que visquin al nostre territori. El padró és l’eina estadística que permet comptabilitzar els habitants d’una determinada població per a l’ajust de polítiques i pressupostos. Actualment està deixant de comptabilitzar un nombre creixent de persones amb el que comporta a efectes de polítiques públiques, però també amb conseqüència directa en escolarització de menors, salut etc.
L’actual normativa d’empadronament impedeix fer-ho a persones estrangeres (comunitàries o no) que no tinguin un passaport en vigor, el que provoca tan situacions d’irregularitat sobrevinguda com a exclusió de persones indocumentades.
– Evitar la irregularitat sobrevinguda provocada per l’excessiva rigidesa de la legislació d’estrangeria pel que fa a la pròrroga i la renovació d’autoritzacions lligades a la documentació personal de la persona estrangera, un mercat laboral (amb una oferta que no existeix en l’actualitat) o un territori determinat.
– Afavorir vies d’entrada regulars, flexibilitzant, per exemple, la reagrupació familiar, la concessió de visats d’estudi o pràctiques laborals etc., i garantir el seu manteniment. La legislació espanyola preveu supòsits excepcionals de residència que s’han de revisar perquè siguin efectius i perquè s’ajustin a la realitat social. Aquests mecanismes especials són fonamentals, però només són útils si responen a la realitat de cada moment.
– Abordar el desenvolupament de l’article 14.3 de la Llei Orgànica d’Estrangeria que estableix el dret a les prestacions socials bàsiques de les persones estrangeres que viuen en territori espanyol i que ara està buit de contingut.
– Abordar la realitat dels nens, nenes i joves no acompanyats des de la seva condició de menors, garantint la seva protecció i proveint-los de documentació estable que permeti la seva transició a la vida adulta i evitant els casos d’irregularitat sobrevinguda.
– Abordar la realitat de les persones “inexpulsables” en la línia del que estableix la vigent Directiva de Retorn, generant una via de regularitat basada en la impossibilitat de fer efectiu el retorn d’aquesta persona, sense abocar, com passa ara, a l’eterna exclusió social.
– Establir ponts o passarel·les entre la protecció internacional i l’estrangeria, de manera que sol·licitants d’asil que estan actualment treballant no caiguin en la irregularitat per la denegació de la seva sol·licitud d’asil.
– Cal plantejar un règim clar, flexible i accessible per als familiars no comunitaris dels ciutadans espanyols.
– Davant l’anunci reiterat que s’està treballant una reforma del Reglament d’Estrangeria, Càritas assenyala la necessitat de disposar d’un esborrany sobre el qual les organitzacions de la societat civil puguin fer aportacions per dotar-nos de solucions estructurals que neixin de l’experiència adquirida.
B. Propostes concretes que facin front a la situació provocada per l’emergència sanitària (amb totes les seves conseqüències laborals, econòmiques, etc.)
Càritas és conscient de la pressió i l’impacte que la COVID-19 té sobre les administracions públiques, però tots dos factors no poden tenir com a conseqüència directa la desprotecció de les persones.
En aquest sentit, i encara que són molt positiva algunes de les mesures temporals aprovades per la Direcció General de Migracions, cal estendre-les, donat el nombre de persones afectades i les conseqüències que la pèrdua d’una autorització té per a la vida i els drets d’aquestes persones.
Transcorreguda la pròrroga establerta per a la renovació de documentació, Càritas ha traslladat a la Comissió del Senat la seva greu preocupació l’embús que segueix existint actualment a l’Administració i que se solucionaria amb una extensió d’aquesta pròrroga, a la vista de l’impacte de la segona i la tercera onada de l’actual emergència sanitària.
És aquest moment, caldria, a més, implementar mesures especials de protecció que suposessin l’accés a residència i treball tant a determinats sectors d’activitat especialment visibilitzats durant la pandèmia –com són l’àmbit de les cures i el de l’ocupació agrari- com a aquelles persones que, per raons moltes vegades alienes a la seva voluntat, han tingut opció a residència i l’han perdut o no l’han pogut renovar.
Ceuta i Melilla: rebutjos en frontera
Finalment i fora ja d’aquest bloc de propostes de modificació, Maria Segurado s’ha referit a la necessitat d’implementar la sentència dictada pel Tribunal Constitucional de manera que els rebutjos en frontera a Ceuta i Melilla compleixin les condicions fixades per aquest tribunal.
