Dia de l’Educació: Càritas proposa un decàleg per a una educació inclusiva i de qualitat que trenqui amb la desigualtat
Durant la Covid-19, en més del 60% de llars ateses per Càritas com a mínim un menor va tenir dificultats per acabar el curs.
L’acompanyament educatiu als menors i joves que viuen en llars vulnerables i en situació d’exclusió social és un dels eixos prioritaris de la feina desenvolupada per Càritas en l’àmbit de la infància, l’adolescència i la família. A causa de la Covid-19, aquesta tasca s’enfronta als reptes afegits per una crisi que està sotmetent a una enorme pressió als sistemes educatius i, especialment, a l’alumnat i al personal docent.
Aquest és el motiu pel qual, davant la celebració, el 24 de gener, del Dia Internacional de l’Educació -una data proclamada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per conscienciar tot el planeta de la importància de l’educació per aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament l’Objectiu 4 estableix una Educació de Qualitat- Càritas alerta sobre la desigualtat educativa que afecta la infància i l’adolescència més vulnerables.
L’absència d’una educació de qualitat està en l’origen de moltes desigualtats i, sobretot, de la manca d’oportunitats i de la pobresa. El valor imprescindible de l’educació, que actua generació rere generació com a factor de transmissió de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social, fa que les possibilitats d’estar en risc de pobresa disminueixin a mesura que augmenta el nivell educatiu de pares i mares.
Una educació de qualitat i accessible és, a més, el pilar sobre el qual es construeixen societats basades en l’esperit crític i el sentit cívic, principis que en aquests moments de crisi s’han posat sobre la taula: el coronavirus està evidenciant fins a quin punt el sistema educatiu està danyat i la necessitat d’articular respostes i canvis immediats.
Efectes en les famílies acompanyades per Càritas
Segons les dades de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas a 2020, en més del 60% de llars ateses per Càritas, al menys un menor d’edat va tenir dificultats per acabar el curs a causa de la pandèmia i es va veure afectat seriosament en el seu rendiment escolar al no poder seguir el ritme marcat pel centre d’ensenyament. Un altre 27% va tenir serioses dificultats en el seguiment escolar per falta de mitjans, amb les conseqüències que un 19% hagin hagut de repetir curs i un 2% abandonessin els estudis.
En aquest escenari, l’accés a la tecnologia, o l’anomenada bretxa tecnològica, és fonamental tant per garantir l’acompanyament escolar i curricular a distància com per mantenir els alumnes connectats amb l’entorn educatiu. Càritas comprova com a la desigualtat educativa se suma la bretxa tecnològica, creada no només per l’absència de dispositius digitals i la consegüent falta d’accés a internet, sinó també per una manca de cultura i / o alfabetització tecnològica a les llars.
Tenint en compte que Espanya té la pitjor taxa d’abandonament escolar entre els joves de la Unió Europea i els seus estudiants estan per sota de la mitjana de l’OCDE en l’informe PISA sobre excel·lència acadèmica en ciències, les generacions que hauran de treure a país de una nova crisi es troben sense les eines adequades i la capacitat crítica necessària per tirar endavant. Això afecta fonamentalment al fracàs i a l’abandonament escolar, sobretot en el cas de l’alumnat més vulnerable.
Decàleg per a una educació inclusiva i de qualitat
És urgent, per tot això, construir una nova realitat per a una educació inclusiva i de qualitat que trenqui amb les desigualtats educatives. Per a això, Càritas aposta per situar l’educació entre les principals prioritats socials amb l’adopció de mesures estructurals i preventives basades en aquest decàleg de propostes:
1. Dotació als centres educatius i les llars amb solucions tecnològiques que democratitzin l’aprenentatge i traslladin l’escola de manera efectiva a tota la societat per assegurar que tots podem connectar-nos i desconnectar-.
2. Metodologies alternatives d’aprenentatge (en educació formal i informal) que promoguin els aprenentatges al llarg de tota la vida, adaptant els coneixements als estudiants, i no a l’inrevés, i centrant-nos no només en els continguts curriculars sinó en un altre tipus de aprenentatges humanistes, com són la gestió de les emocions, l’activació d’un pensament crític o el desenvolupament d’habilitats socials, valors i capacitats com ara l’esforç.
3. Mesures de continuïtat en el sistema educatiu amb les màximes garanties i igualtat d’oportunitats possibles per a tots els estudiants, dotades de mesures i alternatives contra el fracàs i absentisme educatiu per reduir l’abandonament escolar.
4. Escolarització de qualitat de 0-3 anys.
5. Participació dels nens, nenes i adolescents en els seus propis processos educatius, de manera que la infància i joventut no siguin els destinataris, sinó els protagonistes que són dels seus processos.
6. Impulsar l’ocupació i conciliació familiar amb propostes creatives i conciliadores que posin el focus en els menors d’edat i no només en la necessitat laboral dels adults.
7. Gratuïtat real i efectiva en l’educació obligatòria, reforçant el sistema de beques actual a l’alumnat de tots els cursos i posant l’accent en les necessitats socioeconòmiques.
8. Detecció primerenca de dificultats amb estratègies de prevenció i seguiment individualitzat i col·lectiu. Aquest objectiu de veuria facilitat si les ràtios per classe fossin menors.
9. Formació i especialització del professorat i altres professionals especialitzats de suport en els centres educatius (com a educadors, treballadors socials, professors de suport, etc.)
10. Accés a activitats extraescolars gratuïtes que garanteixin el dret de la infància i adolescència a la participació, al joc i la igualtat d’oportunitats d’aprenentatge.
