Els Estats europeus inicien una nova política migratòria comuna que amenaça els drets de la població migrant i refugiada
Las entidades sociales, entre ellas Cáritas, lamentan la falta de transparencia sobre las medidas concretas que se adoptarán en España para dar cumplimiento a estas obligaciones europeas
Un grup de treball compost per nombroses entitats socials porta anys donant seguiment a la negociació, aprovació i implementació per part d’Espanya del Pacte Europeu de Migració i Asil amb l’objectiu de contribuir que prevalgui en tot el procés un enfocament de drets de les persones en moviment.
El proper 12 de juny es materialitzarà la implementació del Pacte amb la seva entrada en vigor, fet que suposa una fita per a tots els països europeus. Aquesta nova etapa per a la política migratòria planteja reptes importants en relació amb la garantia de drets de les persones migrants i refugiades. A això s’hi afegeix l’acord assolit l’1 de juny sobre el Reglament europeu de Retorn, que amplia l’ús de la detenció de les persones migrants i incorpora mesures punitives i coercitives per intensificar les deportacions.
Aquestes normatives, juntament amb la revisió del concepte de tercer país segur -mecanisme legal que permet a un país rebutjar les sol·licituds d’asil i deportar els sol·licitants a un tercer país (de trànsit)- i l’aprovació d’una llista de països d’origen considerats assegurances -la qual inclou estats amb greus deficiències en drets humans- debiliten greument drets i garantia.
Entre aquests, destaquen el dret d’asil, la protecció davant de devolucions, l’accés a defensa jurídica efectiva, el dret a la informació i l’atenció específica a persones en situació de més vulnerabilitat, i la protecció al dret a la salut integral de les persones.
En el cas espanyol, malgrat els esforços de la societat civil organitzada i de les poblacions afectades, els espais d’interlocució pública no s’han materialitzat en una informació precisa sobre les mesures concretes que es faran per adaptar el Pacte al context nacional.
Davant aquesta situació de certa incertesa i preocupació, exigim al Govern i la resta de les forces polítiques:
Garantir transparència, accés a informació dels plans, protocols, instruccions, recursos i reformes legislatives, entre d’altres.
- Aplicar el Pacte de la manera més garantista possible d’acord amb els drets humans, i en ple compliment dels drets establerts en el marc jurídic espanyol i els compromisos internacionals.
- Garantir els recursos necessaris per al bon funcionament del mecanisme de monitorització dels drets humans que assumirà el Defensor del Poble.
- Garantir la participació de la societat civil i que es doti de mandat per investigar i proposar sancions en cas de violacions de drets humans.
Triatge i situacions de vulnerabilitat
El triatge reforça mecanismes de control a la frontera, com l’ús intensiu de dades biomètriques i l’externalització del control migratori cap a tercers països que no garanteixen els drets humans. El reglament inclou diverses fases: examen de salut preliminar, examen preliminar de vulnerabilitat, identificació, registre de dades biomètriques, control de seguretat, formulari de control i tramesa al procediment adequat.
Per això, els Estats membres han de garantir personal degudament capacitat, incloent-hi personal sanitari qualificat i personal especialitzat en controls de vulnerabilitat. Això és especialment important per a persones en situació de vulnerabilitat que no sol·licitin protecció internacional. En aquests casos, larticle 18 del Reglament de triatge, en relació amb larticle 6, apartat 5, del Reglament (UE) 2016/399, permet lentrada per motius humanitaris.
Reclamem la derivació automàtica al procediment adequat des d’un enfocament basat en drets humans i interseccional; assistència lletrada gratuïta i especialitzada durant tot el procediment; interpretació de qualitat des del registre de sol·licitud; compliment del requisit de personal mèdic qualificat i equips especialitzats; limitació de la presa de dades biomètriques de menors de 14 anys a supòsits absolutament necessaris i sense coerció; i reglamentació clara dels llocs on es faci el triatge.
Procediments fronterers
- ASIL: La nova normativa amplia els supòsits en què les sol·licituds d’asil es podran examinar mitjançant procediments especials menys garantistes i amb terminis reduïts. Això posa en risc l’anàlisi individualitzada, augmenta el risc de detenció i de restriccions a la mobilitat, dificulta l’accés a informació i assistència jurídica, perllonga els temps de tramitació i afavoreix l’ús de centres tancats o de detenció de facto, fins i tot per a menors i persones en situació de vulnerabilitat.
- RETORN: La nova normativa cerca accelerar i augmentar les expulsions mitjançant un procediment únic d’asil i retorn, la cooperació amb tercers països i l’incentiu del retorn voluntari. El Pla d’implementació nacional preveu sincronitzar el procediment fronterer d’asil amb el procediment de retorn i acompanyar la denegació de protecció internacional d’una decisió de retorn. Això pot posar en risc l’examen d’altres formes de protecció o residència i afectar els drets fonamentals i el principi de no devolució (non-refoulement).
- INFÀNCIA: L’aplicació d’aquests conceptes pot anar en contra de l’interès superior de la infància. Cal avaluar individualment l’interès superior de cada infant, nen i adolescent i garantir que siguin escoltats i puguin participar en el procediment.
- ATENCIÓ SANITÀRIA: Durant els processos fronterers, les persones migrants han d’estar emparades per la normativa espanyola en matèria d’accés a la salut. En compliment del Reglament 180/2026, cal garantir la cobertura de les seves necessitats sanitàries a través del Sistema Nacional de Salut, també durant l’internament en centres tancats o semitancats, amb independència de la situació administrativa.
- MECANISME DE SUPERVISIÓ: És necessari establir un mecanisme de supervisió independent que garanteixi el respecte dels drets fonamentals en la gestió fronterera, amb mesures efectives de transparència i rendició de comptes. La seva creació requereix temps, participació regular i efectiva de les organitzacions de la societat civil i superar les limitacions dels mecanismes existents.
ENTITATS SIGNANTS DEL COMUNICAT
- Amnistia Internacional
- Càritas
- CEAR
- Entrecultures
- Federació Sud Acull
- Irídia-centre per a la defensa de drets humans
- Metges del Món
- Metges Sense Fronteres
- Novact
- Oxfam Intermón
- Xarxa Acull
- Servei Jesuïta a Migrants
- Plataforma d’Infància
Ajuda’ns a ajudar
Contingut relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible











