ITD reivindica la dignidad del trabajo como una prioridad humana
Església per un Treball Decent denuncia que la precarietat i la inestabilitat laboral fan que moltes persones, malgrat tenir una feina, no aconsegueixin sortir de la pobresa
La crisi socioeconòmica provocada per la pandèmia ha duplicat la taxa de precarietat laboral. Segons l’últim informe FOESSA, «Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya», gairebé dos milions de llars (10,3%) pateixen les conseqüències de la inestabilitat laboral greu perquè el sustentador principal ha estat tres o més mesos en atur o ha tingut tres o més contractes diferents de diferents empreses. Moltes altres famílies (1.023.900) tenen tots els seus membres a l’atur, mentre que 589.900 no tenen algun tipus d’ingrés periòdic.
Davant d’aquest deteriorament del mercat laboral i amb motiu de la celebració, el proper 1r de maig, del Dia Internacional del Treball, la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) ha llançat el manifest “Sense compromís no hi ha treball decent” al que alerta com la pandèmia i les previsibles conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna “estan debilitant el dret al treball i empobrint i descartant milions de treballadors, principalment dones, joves i migrants”.
Segons l’última EPA (Enquesta de Població Activa) del quart trimestre del 2021, la desocupació (13,33%) afecta més dones (1.650.600) que homes (1.448.200) i és 7,5 punts percentuals superiors entre població estrangera (20,89%). Entre els joves, la manca de feina afecta el 30,7% dels menors entre 16 i 24 anys.
Un mercat de treball caracteritzat per la inestabilitat i la inseguretat laboral -adverteixen les entitats d’inspiració cristiana que impulsen a Espanya aquesta iniciativa- provoca que “moltes persones, malgrat tenir una feina no aconsegueixin sortir de la pobresa”.
Canvi en el sistema productiu
ITD subratlla que “la crisi va visibilitzar la necessitat d’un canvi en el sistema productiu, que fos capaç de crear llocs de treball que aportin valor i amb condicions laborals dignes, però la generació d’ocupació no està avançant en aquest sentit i, novament, assistim a un sistema que prioritza el benefici econòmic i ‘descarta’ les persones, principalment dones, joves i migrants”.
Per això, en aquest Primer de Maig –afegeix– defensem la dignitat del treball i el treball decent com una prioritat humana i, per això, una prioritat cristiana i un compromís de tota l’Església. El treball decent és a més un dels compromisos assumits per les Nacions Unides i els països que la formen a l’Agenda 2030, que va ser aprovada el 2015.
Tot i les dificultats que planteja el mercat laboral, ITD aprofita el seu Manifest per ressaltar el diàleg, la dedicació i l’esforç de nombrosos treballadors per fer front a la precarietat. És el cas d’un grup de treballadores de neteja del Museu Guggenheim a Bilbao. Després de 285 dies de vaga, aquestes dones han aconseguit recentment una pujada salarial del 20%, la desaparició dels contractes parcials i la reducció de la bretxa salarial.
“Aquests nou mesos han estat molt durs, però han valgut la pena, han servit per guanyar en dignitat. Ha estat una lluita molt bonica, un exemple de treball col·lectiu”, assenyala la Carmen, treballadora de la neteja del museu.
ITD planteja a més algunes mesures urgents per reconduir la situació, com ara:
- Igualtat salarial, polítiques socials i de gènere que permetin a les dones accedir a les mateixes oportunitats laborals que els homes, garantint la conciliació de la vida personal i laboral.
2. Creació d’ocupació juvenil de qualitat: perquè joves en atur o en situació de temporalitat o precarietat tinguin el dret a accedir a un treball digne; relacionat amb els estudis i/ovocació.
3. La promoció d’un entorn de treball segur: amb la posada en marxa de polítiques actives i el finançament de mesures de seguretat i de salut laboral.
4. Que les treballadores de la llar tinguin accés als mateixos drets que la resta de treballadors i treballadores, reconeixent-se definitivament el seu dret a la prestació per desocupació.
5. La regularització urgent de les persones migrants en situació administrativa irregular.
6. L’accés a mesures de protecció social per a les persones que no puguin accedir a una ocupació.
“Animem que en aquest 1r de Maig ens unim, com a comunitat cristiana, en el compromís per la defensa del treball decent, participant en els actes reivindicatius i celebratius que es realitzin a les diòcesis; donant suport a la seva visualització i difusió; contribuint així que el nostre missatge pugui arribar amb força a l’esperança que el treball decent pugui ser una realitat per a totes les persones”, conclou.
La iniciativa Església pel treball Decent (ITD) va començar el seu camí el 2014 i està format per organitzacions d’inspiració catòlica i congregacions religioses, entre les quals hi ha Càritas, la Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), la Germandat Obrera d’Acció Catòlica (HOAC), Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i Joventut Obrera Cristiana (JOC). El seu objectiu és sensibilitzar, visibilitzar i denunciar una qüestió essencial per a la vida de milions de persones: la feina humana i reivindicar la feina decent «cap a l’interior d’aquestes organitzacions, cap a l’Església en general i cap a la societat».
