Una fita jurídica en la protecció dels drets dels menors estrangers
Cáritas Española rep amb satisfacció la decisió del Tribunal Suprem que anul·la l'exigència de visat a menors estrangers procedents de Nador
Cáritas Española considera una fita jurídica en la protecció dels menors estrangers a Espanya la sentència 473/2022 del Tribunal Suprem fet públic el passat 18 d’abril per la Sala Contenciosa Administrativa secció Quarta sobre el recurs de cassació presentat al seu dia contra la sentència 768/2021 del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia per la qual desestimava el recurs presentat la Ciutat Autònoma de Melilla sobre els requisits d’empadronament de menors estrangers procedents de Nador i que viuen a Melilla.
Un procés iniciat el 2015
L’origen d’aquesta qüestió arrenca en el procés judicial engegat per Cáritas Española el 2015 per canviar les “Instruccions tècniques adreçades als Ajuntaments sobre la gestió del padró municipal” (BOE 24 de març del 2015), on s’establien els requisits perquè un menor estranger pogués ser empadronat.
Aquest procés es va resoldre de manera satisfactòria el març del 2019 amb la declaració de fermesa de la sentència emesa per l’Audiència Nacional el desembre del 2018, en què s’estimava favorablement les pretensions de Càritas i declarava nul·les de ple dret les esmentades Instruccions tècniques en pel que fa a la inscripció de menors estrangers en entendre que aquests són discriminats “respecte dels menors espanyols quant als requisits d’identificació per a la inscripció al padró municipal”.
Primacia jurídica de la Convenció dels Drets dels Infants
Per a Cáritas Española resulten especialment rellevants els paràgrafs de la decisió del Tribunal Suprem en què s’assenyala (apartat Sisè) que “no cal entendre que unes instruccions per a la gestió del padró municipal en un municipi concret puguin innovar l’ordenament jurídic que s’ha d’examinar a la seva totalitat tenint en compte essencialment, en aquest cas, la Convenció dels Drets dels Infants”.
“El padró –prossegueix la sentència– no és l’instrument per controlar les estades irregulars, per la qual cosa si de la seva inscripció es desprenen drets per als menors no cal imposar exigències no previstes per la Llei orgànica que els protegeix”.
Al mateix temps que el Tribunal Suprem “procedeix l’estimació del recurs de cassació i, per tant, l’estimació del recurs contenciós administratiu, amb la subsegüent anul·lació de la resolució de 13 de maig de 2019 del Consell de Govern de la Ciutat Autònoma de Melilla” , estableix (apartat Setè) que “l’exigència de visat als menors provinents de Nador per fer efectiu el seu empadronament a la Ciutat Autònoma de Melilla, derivada de la previsió continguda a l’últim apartat de l’acord dictat pel Consell de Govern d’aquesta Ciutat Autònoma, de 13 de maig de 2019, pel qual es procedeix a l’aprovació de les Instruccions per a la gestió del padró municipal dels habitants de Melilla, manca de cobertura legal i constitueix un tracte discriminatori tant en relació amb els menors espanyols com a respecte de menors estrangers d’altres procedències”.
Greus obstacles per a la integració dels menors estrangers
Com que Cáritas Española ja va posar en relleu el 2019 amb motiu de la decisió favorable de l’Audiència Nacional exigir requisits diferent als menors estrangers, no només contravé l’ordenament jurídic, sinó que a més impedeix que aquest menor estranger pot ser empadronat, cosa que, en conseqüència, obstaculitza greument la seva escolarització, així com l’accés a les prestacions sanitàries i socials. En definitiva, la seva incorporació amb tots els drets a la societat que ara és la seva.
Agraïment a la Fundació Professor Uría
Càritas vol expressar públicament el seu agraïment a la Fundació Professor Uría per l’excel·lent assessorament prestat al llarg de tot aquest procés de cassació, que han contribuït al reconeixement per part de l’Alt Tribunal dels plantejaments exposats per la nostra Confederació.
Aquesta sentència fixa criteri casacional en establir que l’exigència de visat per part de la ciutat autònoma de Melilla als menors provinents de Nador no té cobertura legal i constitueix un tracte discriminatori.
Aquesta decisió impulsa Càritas a continuar amb la seva missió de treballar per la justícia i l’efectiu accés als drets de totes les persones.
