FOESSA constata que el 16,6% de les llars no poden mantenir l’habitatge a una temperatura adequada
Aquesta realitat arriba a el 41,4% de les llars espanyoles on el sustentador principal està a l'atur.
L’informe de la sèrie FOCUS que la Fundació FOESSA acaba de treure a la llum sobre “Pobresa Energètica” constata que el 16,6% de la població espanyola és incapaç de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada i que aquesta realitat arriba a el 41, 4% de les llars on el sustentador principal està en situació d’atur o al 29,2% de les llars on hi ha alguna persona no nascuda a Espanya.
Aquestes dades -que procedeixen majoritàriament de l’Enquesta FOESSA (EINSFOESSA 2018) realitzada a més de 11.000 llars sobre la qual es va basar el VIII Informe FOESSA publicat al juny passat- s’han manejat seguint la metodologia proposada per l’Observatori Europeu de Pobresa Energètica (EPOV) i que s’obtenen a partir de quatre indicadors establerts per mesurar com afecta aquesta vulneració de drets a les famílies més vulnerables en les 17 comunitats autònomes:
– Temperatura inadequada: Llars que es declaren incapaços de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada. Suposa el 16,6% de les llars espanyoles.
– Retards en pagaments: Llars que declaren tenir a l’almenys dos retards en un any en el pagament de les factures energètiques de l’habitatge. Són el 8,1%.
– Despeses desproporcionats: Llars que es veuen obligats a assumir despeses desproporcionades en les factures energètiques. Aquesta situació afecta el 17,1% de les llars.
– Pobresa energètica amagada: Llars la despesa en energia és tan baix que suposa privació a les necessitats energètiques bàsiques per a les famílies. Ascendeixen a un total de l’14,2% d’habitatges.
«La pobresa és una, sense cognoms»
Com assenyala Daniel Rodríguez de Blas, un dels autors d’aquest informe, “encara que en els últims temps s’ha popularitzat el terme pobresa energètica, totes les investigacions que hem creat des de FOESSA ens permet afirmar que la pobresa és una, independentment de cognoms o dimensions, i afecta íntegrament a la llar que la pateix “.
“I si bé entenem que parcel·lar la pobresa té un útil efecte comunicatiu, creiem que es corre el risc, sobretot en els que tenen la responsabilitat de liderar les polítiques públiques i els processos d’intervenció social, d’oferir solucions parcel·lades i pal·liatives que, si bé poden contribuir a resoldre fraccions de el problema, ens allunyarien de l’necessari abordatge integral de la situació familiar “, afegeix.
Puja el preu de l’energia i baixen els ingressos familiars
Els autors de l’informe expliquen que “una llar entra en situació de pobresa energètica quan és incapaç de pagar una quantitat d’energia suficient per a la satisfacció de les seves necessitats domèstiques i/o quan es veu obligat a destinar una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge “. FOESSA identifica tres grans factors que influeixen en aquesta situació: cost de l’energia, ingressos insuficients de les famílies i ineficiència energètica de les llars.
En els últims anys el cost de l’energia i els ingressos familiars han seguit dinàmiques inverses. Segons les dades de l’informe, entre 2008 i 2018 el preu de l’energia elèctrica per a una família mitjana ha pujat un 77,9% a l’igual que el gas, que també ha vist incrementat el seu preu un 17,9%. D’altra banda, les llars, lluny d’incrementar els seus ingressos, han vist reduït el seu poder adquisitiu en un 1,3%.
Components i dades de la pobresa energètica a Espanya
L’informe indica que, si el 16,6% de la població global és incapaç de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, aquesta dificultat arriba a el 41,4% de les llars on el sustentador principal està en situació d’atur o a l’29, 2% de les llars on hi ha alguna persona que no ha nascut a Espanya.
La dificultat per assumir el cost de l’energia per part de les famílies afecta de manera desigual a la població depenent de múltiples factors. Per al 54,6% de les famílies en situació de pobresa a casa nostra l’energia suposa un “despesa desproporcionada” respecte als seus ingressos. Segons el tipus de llar, les famílies nombroses (27,8%), les monoparentals (24,9%), i aquelles encapçalades per una dona (23,5%) són les més afectades en aquest sentit.
De la mateixa manera, el retard en el pagament de rebuts afecta a gairebé tres vegades més a la població en exclusió (23,4%) o a les famílies nombroses (25,5%) que a la població general (8,1%). El règim de tinença de l’habitatge és un altre factor diferenciador ja que les famílies que es troben en situació de lloguer pateixen gairebé el doble de retards en els pagaments de subministraments energètics (16%).
I totes aquestes realitats es disparen entre les famílies que viuen en llars ineficients energèticament i en què estan sobrerepresentats els col·lectius més vulnerables. L’informe considera que un habitatge és ineficient quan es donen alguna d’aquestes tres casuístiques: greus deficiències en la construcció, necessitat d’arreglar les instal·lacions de subministraments i procedir a l’canvi de portes o finestres. Segons això, si la ineficiència energètica afecta el 4,2% de la població en general, la xifra es duplica quan es posa el focus en la població exclosa (9,5%).
Múltiples vulnerabilitats i efectes
El FOCUS sobre “Pobresa Energètica” alerta que l’escalada de preus en el sistema energètic sumada a la davallada en els ingressos de les llars dóna com a resultat que moltes famílies que es trobaven en un espai de vulnerabilitat es vegin ara immerses en problemàtiques energètiques que fan encara més precària la seva situació.
La pobresa energètica ve a sumar-se a situacions prèvies d’exclusió, la qual cosa genera múltiples dinàmiques de vulnerabilitat. Per exemple, entre les llars que no aconsegueixen mantenir l’habitatge a una temperatura adequada, el 76,8% s’han vist a més obligades a reduir les seves despeses de calçat i vestuari, i el 51,2% en alimentació.
A més, la pobresa energètica comença a posar en evidència altres conseqüències d’aquesta situació com, per exemple, en l’àmbit de la salut: l’autopercepció d’un estat de salut dolent és gairebé el doble a les persones que no aconsegueixen mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada (8,2%) que en els que sí que ho aconsegueixen (4,2%).
La sèrie d’informes FOCUS formen part de l’ambiciós procés d’investigació de la realitat social posat en marxa en el marc de la VIII Informe FOESSA per “posar el focus” en aspectes concrets de vulneració de drets. A partir d’l’important jaciment investigador aportat per l’Enquesta FOESSA duta a terme en d’11.600 llars de les 17 comunitats autònomes, en els últims mesos han sortit a la llum els FOCUS sobre Habitatge, Ocupació i Infància, a què se suma ara el dedicat a pobresa Energètica.
