Dissabte passat, Càritas Diocesana de Terrassa va celebrar una trobada de voluntariat concebuda com un espai de celebració de la feina compartida: del que es fa, de com es fa i, sobretot, de totes les persones que en formen part. La jornada, organitzada des del Programa d’Acompanyament Territorial, va voler ser un agraïment profund a la tasca, la dedicació i la generositat del voluntariat, essencial per a la missió de Càritas.

L’acte es va iniciar amb la benvinguda del Sr Bisbe, que va recordar que l’acció de Càritas no seria possible sense el compromís de les parròquies, els mossens i els voluntaris. En la seva intervenció, va posar l’accent en la importància de caminar plegats: “Ens necessitem els uns als altres. Donem-nos la mà, no des de l’aïllament, sinó en comunitat”, tot agraint la presència i la feina compartida.

Un dels moments centrals de la jornada va ser la ponència d’Alberto Aulet, voluntari de Càritas Diocesana de Terrassa, titulada «El vincle que cura, sosté i transforma». Aulet va destacar el vincle com a element clau de l’acompanyament, posant la persona al centre i allunyant-se d’una mirada reduïda al cas o al problema. A través del conte del colibrí, va recordar que les petites accions —les “petites gotes”— també transformen la realitat.

La ponència va aprofundir en el model d’acció de Càritas, basat en processos de creixement personal i emocional, més exigents però més humans. Va alertar dels riscos de la invisibilització i va subratllar la importància de fer sentir les persones vistes, reconegudes i tractades amb dignitat. Mirar als ulls, recordar el nom, escoltar activament, no minimitzar el dolor i acompanyar l’emoció van ser alguns dels gestos concrets que va assenyalar com a fonament del vincle.

Aulet també va remarcar el valor de les microexperiències quotidianes: un cafè compartit, celebrar un petit assoliment. El seu missatge final va ressonar amb força entre els assistents: “La teva vida importa. No ets invisible. Aquí hi ha algú que no passa de llarg.”

Després de la pausa cafè, la trobada va continuar amb una dinàmica participativa en cinc tallers, sota el lema «Un petit vincle pot canviar-ho tot!» que van permetre compartir experiències diverses:

Àmbit de gent gran, a partir de l’experiència intergeneracional del projecte Grans Moments de la Parròquia de Sant Esteve de la Garriga. Exposant “Moments que fan lligam: la saviesa que transforma”
Infància, Família i Adolescència, col·loqui amb les persones voluntàries que van exposar l’itinerari històric, la filosofia i la metodologia del projecte de reforç educatiu de la parròquia de Sant Roc de Sabadell, sota el títol “Educar és vincular: petites llavors, grans canvis”.
L’experiència de l’Arxiprestat de Terrassa, amb el taller “L’aventura ha començat! Enfortim els fonaments!” va presenta el seu exercici de procés sinodal que estant realitzant de reflexió i acció.
Sense Llar i Habitatge, va testimoniar l’acompanyament a persones acollides en pisos de la Parròquia de Sant Pere d’Octavià de Sant Cugat, reflexionant sobre la llar com a pont que sosté i transforma.
Un taller artístic i de sensibilització, on van participar un bon grup divers de joves, sota el lema “Diguem-ho alt! Acció creativa que denuncia i encén consciències” on es va reflexionar i vivenciar la realitat de l’exclusió social.

Aquesta trobada ha estat possible gràcies a la inestimable col·laboració de nombroses persones i entitats que hi han posat temps, recursos i compromís: la Parròquia de Sant Esteve de La Garriga, l’Ajuntament de La Garriga, els treballadors i treballadores del Teatre El Patronat, el grup de persones voluntàries que ens van ajudar a pregar amb la seva música, els grups de joves, l’Escola Sant Lluís Gonçaga de La Garriga i la Fundació Escola i Vida. El seu suport ha sigut clau per fer possible una jornada viscuda com un autèntic espai de comunitat, reconeixement i impuls compartit.