Tres veus, un mateix compromís: Històries de treball social a Càritas Diocesana de Terrassa
Descobreix les experiències de tres treballadores socials que transformen vides
A Càritas Diocesana de Terrassa, el treball social és més que una professió; és una vocació que transforma vides i comunitats. En aquest article, compartim els testimonis de tres treballadores socials que representen diferents etapes de la seva carrera: Montserrat Rosaura, que col·labora amb Càritas després de la jubilació; Sagrario Palomino, amb una quinzena d’anys d’experiència a l’entitat; i Lourdes Esgueva, qui fa 1 any que treballa a Càritas. Les seves històries ens ofereixen una visió profunda del compromís i la passió que defineixen el treball social a Càritas.
Motivacions i vocació
La vocació per ajudar els altres és una motivació comuna en les històries de la Montserrat, la Sagrario i la Lourdes. Rosaura, que després de tota una vida professional col·labora amb Càritas, explica: “L’opció professional que vaig prendre responia a la inquietud per treballar en pro de la justícia social i la dignitat de les persones. Com que -qui ho té del néixer no ho deixa- una vegada acabada l’etapa laboral he volgut continuar contribuint des d’una altra perspectiva, ara com a voluntària.”. Aquesta vocació es reflecteix també en Palomino, a qui va motivar trobar una professió “on et preparessin per acompanyar situacions de vulnerabilitat, i que fos a través del coneixement de recursos, serveis i drets”. Esgueva, per la seva banda, va descobrir la seva vocació des de petita, gràcies a les jornades de voluntariat amb la seva mare.
Dificultats del dia a dia
Les dificultats del dia a dia són una realitat constant per a les treballadores socials. Montserrat destaca que “el dret de les persones a disposar de mitjans per a una vida digna requereix respostes (gens fàcils) que alliberin de dependre de suports externs reiterats (per a cada necessitat i per a cada moment). Cal posar els esforços en l’acompanyament per superar les dificultats de les persones i comunitats, dificultats que no deixen créixer i desenvolupar-se amb dignitat”. Sagrario subratlla la complexitat de “saber quin son els àmbits en els que hem d’apostar i centrar-nos en ells”. Lourdes també es troba famílies que viuen situacions amb grans necessitats que sovint són difícils de cobrir. “A vegades, el nivell de necessitat és tan gran que resulta difícil cobrir tot el que es necessita,” comenta Lourdes. No obstant, les tres destaquen la importància de mantenir l’esperança i acollir i acompanyar les persones per aconseguir ensortir-se’n.
Impacte comunitari i voluntariat
Les tres professionals van decidir exercir aquesta professió a partir d’experiències personals i en aquest sentit, destaquen que el treball comunitari i el voluntariat són essencials per donar resposta a les necessitats de la comunitat. Rosaura veu el treball comunitari com una peça clau per donar resposta a les necessitats. Palomino destaca la importància dels voluntaris en la tasca de Càritas, afirmant que “El voluntariat és un regal per tothom. Pels professionals i pels participants dels projectes, perquè veuen que hi ha persones que decideixen donar el seu temps i la seva energia a canvi de res.” Esgueva valora que “sense els voluntaris, res d’això seria possible. (…) Junts, aconseguim crear una xarxa de suport que ajuda moltíssim a les famílies.”.
Experiències viscudes
Les experiències viscudes són una part integral del treball social. Montserrat recorda una família en situació complicada, la mare estava embarassada i tenien una filla petita amb discapacitat. Sagrario ha vist moltes famílies superar dificultats gràcies al suport de Càritas. Lourdes comparteix una experiència emotiva amb una família que va aconseguir estabilitat. “Ara, de tant en tant em truca per agrair-nos i ens envia fotos del seu nadó. És molt bonic veure com Càritas va ser per ells una porta quan no veien sortida.” explica Lourdes.
Reptes actuals
Els reptes actuals del treball social són diversos i complexos. Montserrat identifica l’adaptació a la nova realitat com un dels principals reptes. Sagrario destaca les demandes creixents, les dificultats que això comporta i el fet “que les persones es sentin partíceps del seu procés, que coneguin els seus drets”. Lourdes subratlla la necessitat de donar més oportunitats laborals i d’inserció social per a les famílies vulnerables. En aquest sentit, és imprescindible la col·laboració de totes les persones, empreses i entitats que contacten amb Càritas per fer-ho possible.
Habilitats essencials com a professional
Les habilitats essencials per a un treballador social són variades i fonamentals per a la seva tasca. Montserrat considera l’empatia i la capacitat d’escoltar com habilitats clau. Sagrario destaca la importància de “que sigui molt conscient dels límits personals, tingui en compte que s’ha de cuidar per acompanyar, que cregui en tots els potencials de les persones, grups i comunitats en les intervingui.” Lourdes creu que les habilitats s’han de renovar constantment per estar a l’alçada de les necessitats de cada moment.
Els testimonis de Montserrat Rosaura, Sagrario Palomino i Lourdes Esgueva ens mostren la dedicació i el compromís que defineixen el treball social a Càritas Diocesana de Terrassa. Les seves experiències i reflexions són un recordatori del valor del treball social i la importància de la solidaritat i el suport mutu. A través de les seves històries, veiem com el treball social pot transformar vides i comunitats, creant un futur millor per a totes les persones.
Ajuda’ns a ajudar
Contingut relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
