Promoure el desenvolupament integral de les persones i els pobles, especialment dels més pobres i exclosos.
Instituïda el 2013, Càritas Diocesana de Terrassa té com a objecte la realització de l’acció caritativa i social de l’Església a la Diòcesi, a través de les parròquies.
Coneix més sobre els nostres caps, constitució i organització al territori.
La nostra missió és acollir i treballar amb les persones en situació de pobresa i necessitat perquè siguin protagonistes de la seva pròpia vida, des del compromís de la comunitat cristiana. Inclou l’acció social, la sensibilització de la societat i la denúncia de les situacions d’injustícia social.
Promoure el desenvolupament integral de les persones i els pobles, especialment dels més pobres i exclosos.
Ser testimoni de l’amor de Déu i de la fraternitat de la comunitat cristiana amb totes les persones, especialment amb les més empobrides i excloses, optant per una societat més solidària, justa i participativa. Des del compromís per:
Caritat
És el fonament de la nostra identitat i servei, font inspiradora dels nostres valors.
Centralitat de la persona
La persona és el centre de la nostra acció. Defensem la seva dignitat, reconeixem les seves capacitats, impulsem les seves potencialitats i promovem la seva integració i desenvolupament.
Veritat
La recerca de la veritat sobre l’home i el món a la llum de la fe, fonament i sentit del nostre actuar.
Justícia
Treballem per la justícia i la transformació de les estructures injustes com a exigència del reconeixement de la dignitat de la persona i dels seus drets.
Participació
Som una organització oberta a la participació dels nostres agents i dels destinataris de la nostra acció social. Treballem en equip afavorint la integració dels que formem Càritas.
Solidaritat
Ens caracteritzen el nostre sentiment d’unió als que pateixen i la nostra convicció d’igualtat i justícia. Promovem la solidaritat que ens porta a buscar el bé comú i a treballar per una comunitat inclusiva, que valora les diferències com a patrimoni comú i enriquidor.
Austeritat
Des del nostre estil de vida, posem la nostra voluntat en la utilització ètica i coherent dels recursos.
Esperit de millora
Desenvolupem la nostra activitat buscant permanentment millorar i aplicar idees innovadores, sempre en benefici de la persona, la comunitat i la societat en el seu conjunt.
Transparència
Compartim una cultura institucional basada en l’ètica i en l’obertura de la informació cap a tots els interessats en la nostra tasca.
Ser testimoni de l’amor de Déu i de la fraternitat de la comunitat cristiana amb totes les persones, especialment amb les més empobrides i excloses, optant per una societat més solidària, justa i participativa. Des del compromís per:
Que l’acció de Càritas sigui significativa en el desenvolupament humà integral dels últims i en la promoció d’una societat inclusiva.
Ser referents de solidaritat amb els països més empobrits i la cura de la casa comuna.
La denúncia de les causes de la pobresa i exclusió, i la promoció dels drets socials.
Assolir una participació efectiva de la Comunitat Cristiana en l’activitat de Càritas.
La promoció de l’economia social i solidària, com a signe d’un nou model econòmic més just.
El nostre model d’acció opta per un mètode centrat en l’acompanyament als processos de creixement de les persones i de les comunitats, la qual cosa centra l’atenció en els «camins» més que en les «fites».
Les nostres accions han de sorgir de motivacions clares i estar impregnades de valors alternatius que permetin traslluir el seu significat: la construcció d’una societat inspirada en els valors evangèlics. Totes elles han de ser «significatives», no es poden esgotar en si mateixes, sinó que van més enllà de les seves pretensions instrumentals deixant traslluir processos de personalització, humanització i alliberament.
Quan Càritas actua no és ella qui ho fa, sinó l’Església en el seu conjunt. El nostre model opta perquè la nostra acció sigui llera per al desenvolupament del compromís de tota l’Església amb els pobres.
El nostre model d’acció opta per una acció integral, conscient que quan actua sobre una part està afectant tant al conjunt de la persona com de les comunitats, de les societats i de les seves estructures. Així, l’acció social de Càritas opta per la transformació de manera integral abastant totes les dimensions, acompanyant persones, animant comunitats i fent anunci i denúncia profètica.
Les nostres accions han de sorgir de motivacions clares i estar impregnades de valors alternatius que permetin traslluir el seu significat: la construcció d’una societat inspirada en els valors evangèlics. Totes elles han de ser «significatives», no es poden esgotar en si mateixes, sinó que van més enllà de les seves pretensions instrumentals deixant traslluir processos de personalització, humanització i alliberament.
El nostre model d’acció opta per una acció integral, conscient que quan actua sobre una part està afectant tant al conjunt de la persona com de les comunitats, de les societats i de les seves estructures. Així, l’acció social de Càritas opta per la transformació de manera integral abastant totes les dimensions, acompanyant persones, animant comunitats i fent anunci i denúncia profètica.
Càritas Diocesana de Terrassa està formada per:
Les Càritas Parroquials són bàsiques a l’organització de Càritas Diocesana ja que són el nivell de major proximitat i presència a la Diòcesi. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir a la zona parroquial, estar a prop de les persones més vulnerables tot acollint-les, i treballar conjuntament per el desenvolupament de projectes amb sentit i de qualitat que donin resposta a aquestes necessitats.
Les Càritas Interparroquials agrupen algunes Càritas Parroquials per donar resposta a les necessitats de les persones de forma conjunta. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir en la zona interparroquial, estar a prop de les persones més vulnerables acollint-les, i treballar conjuntament per al desenvolupament de projectes amb sentit i de qualitat que donin resposta a aquestes necessitats.
Les Càritas Parroquials són bàsiques a l’organització de Càritas Diocesana ja que són el nivell de major proximitat i presència a la Diòcesi. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir a la zona parroquial, estar a prop de les persones més vulnerables tot acollint-les, i treballar conjuntament per el desenvolupament de projectes amb sentit i de qualitat que donin resposta a aquestes necessitats.
Les Càritas Interparroquials agrupen algunes Càritas Parroquials per donar resposta a les necessitats de les persones de forma conjunta. La seva missió és la de detectar les diferents necessitats que poden sorgir en la zona interparroquial, estar a prop de les persones més vulnerables acollint-les, i treballar conjuntament per al desenvolupament de projectes amb sentit i de qualitat que donin resposta a aquestes necessitats.
Mons. Salvador Cristau Coll va néixer a la ciutat de Barcelona el dia 15 d’abril de 1950. Rebé l’ordenació presbiteral a la Catedral de Toledo el 12 d’octubre de l’any 1980. És llicenciat en Estudis Eclesiàstics per la Facultat de Teologia de Burgos. El 18 de maig de 2010 va ser nomenat Bisbe titular de Aliazira i Auxiliar de Terrassa. L’ordenació episcopal va tenir lloc el dia 26 de juny de 2010 a les 11 del matí a la Santa Església Catedral Basílica del Sant Esperit de Terrassa. El Col.legi de Consultors de la diòcesi de Terrassa el va escollir Administrador Diocesà el 15 de juny de 2021. El 5 de febrer de 2022 va ser nomenat Bisbe de Terrassa.
El Consell Diocesà és l’òrgan permanent de govern, representació i gestió de Càritas Diocesana i està format per:
La Comissió Permanent és l’òrgan executiu del Consell Diocesà i de gestió de les activitats ordinàries de Càritas Diocesana i està formada per:
P. Llorenç Segalés Sisquella, Delegat Diocesà de Pastoral Social de la Diòcesi de Terrassa i Consiliari de Càritas de del 2020.
Va néixer a Barcelona el 1958. Monjo Cistercenc des de 1987 al Monestir de Poblet i Valdedios (Astúries) i prevere de la Diòcesi de Terrassa. Ha passat 10 anys de vida religiosa al sud-oest del Besòs al barri de la Mina. Després ha estat 13 anys a Badia del Vallès i avui exerceix el Ministeri als barris de Can Puiggener (on viu en comunitat), Torre Romeu i La Concòrdia de Sabadell.
És llicenciat en Economia Política per la UB, va fer Lògica i Filosofia de la Ciència amb Manuel Sacristán, i ha realitzat els estudis eclesiàstics de Teologia a la Facultat de Teologia de Barcelona.
Sra. Martínez Reche, nomenada Directora General de Càritas Diocesana de Terrassa al juliol de 2022 per Mons. Salvador Cristau, Bisbe de Terrassa.
Va néixer el 30 de juliol de 1970 a Meersburg (Alemània). Ha realitzat estudis d’enginyeria industrial i un màster en control de gestió i direcció comptable a ESADE i ha realitzat estudis d’ampliació a França. Ha treballat en diverses empreses, entre elles en el programa Incorpora de la Caixa.
Des de l’any 2018 ha estat la responsable del departament de Subvencions a Càritas diocesana, depenent directament del Director General. Té una àmplia experiència en el control de gestió i tresoreria de l’entitat.
Càritas ha fet propostes polítiques relatives a la protecció social, la salut, l’educació o l’ocupació; dirigides a reduir el caràcter hereditari de la pobresa i la seva cronificació. N’és una prova el treball sobre Garantia d’Ingressos Mínims.
Ha posat de manifest a través de la publicació de dos informes quinquennals FOESSA i de la sèrie anual Anàlisi i Perspectives, l’existència de deficiències estructurals del nostre model.
Ha fomentat la participació de tota la comunitat.
El testimoniatge i el compromís actiu són la millor vacuna contra l’apatia.
Les Càritas diocesanes de Terrassa i Sant Feliu tenen un origen similar, amb la divisió aprovada per Joan Pau II al 2004 de l’Arxidiòcesi de Barcelona a tres nous territoris diocesans i la creació de les seus terrassenca i llobregatenca.
El 19 d’octubre de 2012, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, Bisbe de Terrassa, va eregir Càritas Diocesana de Terrassa com a organisme oficial d’acció caritativa i promoció social de l’Església Catòlica al Bisbat de Terrassa.
En la 70a asamblea de Cáritas Española, celebrada del 28 al 30 de juny de 2013, es va aclamar la incorporació de tres nous membres: les Càritas Diocesana de Terrassa, Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, i la Càritas Castrense.
Dijous, dia 17 d’octubre de 2013, en el marc del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, Mons. Josep Àngel Saiz Meneses va inaugurar la seu provisional de Càritas Diocesana de Terrassa, ubicada al número 47 del carrer Zurbano de Sabadell . El 5 de desembre del 2014 la seu es traslladaria al carrer Duran i Sors núm. 11 de Sabadell.
L’acció de Càritas està marcada per la crisi econòmica, que augmenta la feina en l’acolliment i l’acompanyament a un nombre cada cop més elevat de famílies.
El Model d’Acció Social sustenta l’ésser i la tasca de Càritas en el context local i global.
Simbolitza la unitat entre identitat i acció, mostra el camí per encarnar la Bona Nova en el nostre temps.
El 1991 en matèria social es creen cases d’acollida per a malalts de Sida. Durant la crisi del 1992-1994, publica el V Informe Foessa.
El 1998 publica Les condicions de vida de la població pobra a Espanya.
El 1998, Càritas s’uneix a Mans Unides, CONFER i Justícia i Pau, per sensibilitzar sobre el deute extern.
El 1980 l’atur és la prioritat per a Càritas. El 1984 s’organitzen les jornades de Teologia de la Caritat, crítiques amb els canvis econòmics de l’època.
Durant els anys 80, s’inauguren residències per a gent gran i centres per a mares solteres i drogodependents.
El 1987 s’organitza el primer Congrés Hispano-Llatinoamericà de Teologia de la Caritat.
El 1961 es redacta el Pla de Comunicació Cristiana de Béns i es crea el primer Pla d’acció contra la pobresa. Càritas va introduir a Espanya mètodes de desenvolupament comunitari a zones sense recursos.
El 25 de setembre de 1962, les precipitacions que hi va haver durant gairebé tres hores al Vallès Occidental van causar grans inundacions que van provocar entre 600 i 1000 víctimes mortals, milers de ferits i milions en pèrdues; que van afectar als municipis de: Cerdanyola del Vallès, Mollet del Vallès, Montcada i Reixach, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Quirze i Terrassa.
Càritas i els secretariats interparroquials, gràcies a la crida que es va fer a la societat, van distribuir les ajudes que van arribar des de moltes ciutats i pobles de tot el país per a persones i famílies que ho havien perdut tot.
Després de la Segona Guerra Mundial, Càritas va sensibilitzar sobre l’acolliment de 20.000 nens abandonats a Àustria i Alemanya.
Durant mitjan anys 50, va gestionar l’ajuda social (el famós Pla Marshall). El 1957 i el 1958 es crea la Secció Social de Càritas, es funda el Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada i es publica la revista Documentació Social.
