El menjador social de Sant Cugat, molt més enllà de tenir un plat a taula
Recuperar el riure, sentir-se acollit i escoltat... recuperar la dignitat.
Després d’aquest curs ple de reptes generats per la Covid-19, el menjador social de Sant Cugat extreu un balanç positiu de la situació que ha viscut.
El punt clau no ha estat la quantitat de persones ateses, o la quantitat d’aliments, sinó la qualitat de l’acompanyament que els treballadors i voluntaris han pogut dur a terme amb els participants. “La nostra feina és tornar a donar allò que han anat perdent: la companyia, que puguin expressar els seus sentiments… i trobar a algú de qui rebre aquest acompanyament”, explica en Josep Maria, treballador del menjador social. En Llorenç, participant del menjador també explica la seva experiència: “Per la meva edat i situació personal, ja no socialitzo tant. Aquí em comunico, i m’hi trobo bé”.
Ja des de l’obertura d’aquest menjador, els treballadors i voluntaris han tingut molt clar que la seva tasca anava molt més enllà d’oferir un plat calent. Formen part del dia a dia de persones amb situacions personals i socials molt vulnerables, que necessiten un lloc on sentir-se acompanyats i escoltats. “És un espai molt acollidor, deixant de banda el menjar que t’ofereixen. Abans de la pandèmia ens quedàvem una estona, xerràvem una mica, fèiem una partida al dominó…i rèiem”, descriu en Llorenç. Però la crisi que estem patint ha canviat la forma d’interactuar i reunir-se, i també ha agreujat més les desigualtats socials: “Parlem de persones que els hi falta xarxa i estan molt sols, la covid els ha aïllat molt més”, dicta en Josep Maria.
La reobertura del menjador després del confinament total, va portar canvis. “Treballem amb persones poc constants, amb vides molt complicades. Han vingut persones noves, alguns sí que han tornat al menjador després de la covid, d’altres s’han desvinculat molt de tot” explica en Josep Maria. Per altra banda, amb els voluntaris hi ha hagut un relleu. Malgrat que “molts eren gent gran i han deixat de venir perquè són persones de risc, han començat a venir persones noves i més joves”.
Quan es parla de necessitats bàsiques actualment no només cal tenir en compte els aliments, la llar, i el treball decent, entre altres, cada cop són més importants els recursos i les habilitats digitals. La digitalització s’ha convertit en un element essencial a la vida de tothom, no només per gaudir d’oci i treballar, sinó també per poder realitzar documentació, demanar cites al metge, o comprovar que tots els tràmits burocràtics estan al dia. Per això, en Josep Maria explica que ara l’espai no només comptarà amb menjador, bugaderia i dutxes, sinó que per tal de combatre la bretxa digital s’afegirà un punt d’internet per tal “d’ajudar-los a fer tots els tràmits electrònics que necessiten, i a realitzar-los per ells mateixos”.
La covid ha afectat més a les persones més vulnerables, fent-nos reflexionar com a societat i posant en valor la importància de vetllar els uns dels altres, construint una societat basada en la cura de les persones i el propi planeta.
