El llibre “Esperança després de la Covid-19″en col·laboració amb Càritas Catalunya

• La presentació serà online, el dia 30 de juny, a les 18.00h de la tarda a través de l’aplicació Google Meet
• El llibre, que surt a la venda el mateix dia 30, proposa treballar tots units, per posar la nostra atenció, intel·ligència i acció coordinada davant els reptes que se’ns presenten

El proper dimarts dia 30 de juny surt a la venda el llibre “Esperança després de la Covid-19“. Coincidint amb aquesta data, el mateix dia 30, a les 18.00h de la tarda, l’Editorial Claret el presentarà online. L’obra recull la visió esperançadora de diversos autors provinents d’àmbits molt diversos en referència a la situació actual que estem vivint. Han participat en el llibre Jesús Ballaz, Enric Benavent, Margarita Bofarull, Míriam Díez, Juanjo Fernández, Sònia Fuentes,  Eduard Ibáñez, Tomàs Molina, Josep Otón, Peio Sánchez i Lluís Serra. Part dels beneficis del llibre aniran a Càritas Catalunya.

El cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya, enceta el llibre amb un pròleg farcit de reflexions on planteja la pregunta ¿Què podem fer tota la família de l’Església per refer l’esperança? I afirma que cal posar tota la nostra saviesa, recursos i esforç per edificar la societat amb una economia al servei de les persones, que garanteixi la seva dignitat.

Sònia Fuentes, psicòloga, especialista en Psicooncologia, ens ofereix una visió clínica sobre les persones malaltes, les famílies i els professionals de la salut, amb l’objectiu de respectar i intentar entendre totes aquestes experiències des de l’alteritat. Per desenvolupar el tema, s’ajuda de comentaris de testimonis que han volgut compartir la seva experiència.

Juanjo Fernández, consultor pedagògic, escriptor, conferenciant i visual thinker ens parla de la família i l’escola. S’imagina una escola del futur, la de la “nova normalitat”, on la humilitat i el sentit de l’humor en seran protagonistes, i el treball en equip un factor molt important. Fernández afirma que hi ha motius per a l’esperança, perquè “la família i l’escola estan cridats a fer acció compartida, com a socis d’un mateix projecte, posant fills i alumnes en el centre, units per la confiança.”

Jesús Ballaz, editor i escriptor de literatura infantil i juvenil amb publicacions recents a l’Editorial Claret amb els llibres Noè i el diluvi i La música de la fe, ens parla de la pandèmia des d’una visió intimista, de la família, de la llar. Comparteix la seva experiència personal i afirma que la comunicació entre els membres de la família s’ha intensificat i s’ha fet més profunda, més amable, més entranyable. Ballaz afirma que: “en aquesta situació de catàstrofe que possiblement ens acompanyarà durant temps, toca ser al costat del qui pateix i atiar l’esperança.”

Míriam Díez, periodista especialitzada en religió, ens parla de l’impacte del coronavirus en la vida hiperconnectada que vivim: “quan les ombres d’un conflicte abaixen les seves ales sobre la nostra quotidianitat, el refugi instantani és la tecnologia”. En un context de tornada a una normalitat que mai serà la mateixa, la periodista afirma que emergeixen algunes qüestions  relacionades amb la comunicació que ens condicionen i demanen que exercim de ciutadans, responsables, però també crítics. “Créixer amb la informació és entendre la necessitat de compartir” afirma.

Tomàs Molina, meteoròleg i periodista, ens parla dels temps canviants. Ens explica que, si alguna cosa ha canviat durant la pandèmia de la COVID-19, és la nostra sensació d’invulnerabilitat. La realitat ens ha fet entendre que som vulnerables, però també ens ha fet adonar de que cal escoltar i fer cas als científics. En aquesta línia, ens parla del canvi climàtic, que assegura que porta i portarà canvis, que són i seran cada cop més accelerats i abruptes. Fa referència a l’encíclica del papa Francesc “Laudato si’”, que posa en valor el clima i la Terra en ella mateixa, i tots els éssers que hi viuen. Molina afirma que, per ell, l’encíclica és encara més valuosa perquè “marca les pautes del que pot ser un canvi en l’economia que faci viable una nova normalitat més adaptada a les reduccions d’emissions que necessita en nostre clima del futur si no volem que canviï massa.”

Enric Benavent, professor d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés, especialitzat en perspectiva cristiana de la societat, destaca en el seu missatge la idea d’acompanyar a les persones més febles com a feina imprescindible. Enmig de les històries i vivències de diferents treballadors socials pren consciència de la importància del seu treball. “És urgent admetre que els professionals que treballen acompanyant persones mereixen el reconeixement en unes condicions de treball que posin en valor la dignitat de la feina que fan” conclou.

“Ens urgeix, en aquesta hora, a insistir en una espiritualitat encarnada, compromesa i samaritana. Sense una resposta al sofriment humà del germà, sense tocar les seves nafres i ferides, no hi ha fe veritable.” afirma Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna. Sánchez explica que cal una reubicació de l’Església en la societat. Parla de la necessitat de reemplaçar vells costums, com l’excessiva liturgització de l’activitat pastoral. “Cal ressituar preocupacions cap a l’essència de l’Evangeli, el Crist i l’amor al germà. Cal redisposar, i no només maquillar, les Esglésies i les institucions” conclou.

També ens ofereix la seva mirada esperançada Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona, qui ens parla d’una nova economia al servei del bé comú i de l’ecologia integral. Ibáñez se centra en els efectes de la crisi sanitària sobre l’economia i les seves greus conseqüències socials a la vegada que reflexiona sobre les oportunitats que se’ns han obert per a impulsar transformacions necessàries i favorables en el nostre model econòmic. “Cal pensar que els éssers humans continuaran fent l’esforç d’afrontar els reptes i dificultats que es plantegen en cada època, mostrant la seva increïble capacitat d’adaptació”.

Margarita Bofarull, religiosa i metgessa especialista en bioètica, ens explica que el temps de prova i crisi ha estat temps d’oportunitat per a repensar, valorar i atendre les relacions bàsiques que ens constitueixen: la relació amb el proïsme, la relació amb Déu, la relació amb la Creació i la relació amb nosaltres mateixos. En aquest sentit, afirma que l’Església ha cercat diverses maneres de fer front, creativament, a les demandes i necessitats que s’anaven presentant. “La reflexió, la recerca, el compromís, la solidaritat, la pregària, el treball per un món millor, són diferents rostres de l’espe- rança que ens protegeixen del desànim i la desesperació” diu.

Josep Otón, professor de teologia, ens explica que l’espiritualitat ens convida a ressituar-nos en l’univers. Si ens adonem de la nostra insignificança enmig de la globalitat, alleugerirem la càrrega que ha de suportar el nostre amor propi. “Si descobrim que som incapaços de controlar els engranatges del món, aprendrem a ser pacients” afirma.

Finalment, Lluís Serra, religiós i professor de teologia, ens parla del somni d’un món nou. Un somni que “ha de ser més gran i fort que els entrebancs que aniran apareixent pel camí. Un somni personal i, a la vegada, social i col·lectiu”.