Entitats d'Església celebren el suport majoritari de l'arc parlamentari a la presa en consideració de la Iniciativa Legislativa Popular per a la regularització de persones estrangeres

La Conferencia Española de Religiosos (CONFER), Càritas, el Departament de Migracions de la Conferencia Episcopal Española i la Xarxa d’Entitats per al Desenvolupament Solidari (REDES) celebren el suport majoritari dels grups polítics a la votació sobre la presa en consideració de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per a la regularització extraordinària de persones migrants.

Aquest pas permet donar continuïtat al recorregut parlamentari d‟aquesta proposició de llei, donant resposta a una reivindicació amb un sòlid suport social. Amb l’inici d’aquest nou període de debat, reflexió i esmenes, confien que les negociacions futures estiguin marcades per la recerca de consensos per abordar amb responsabilitat una realitat que ha de ser tractada com una qüestió d’Estat.

Les entitats signants encomanen tots els partits polítics a aprofitar aquesta ocasió històrica per finalitzar aquest procés amb l’aprovació d’una regularització que procuri una autorització de residència i un marc de drets per a les aproximadament 500.000 persones que actualment es troben vivint al nostre país en situació administrativa irregular.

La ILP sobre la regularització extraordinària de persones estrangeres és fruit d’un procés iniciat des de la societat civil l’any 2021, i que ha comptat amb el suport, a través de les firmes, de més de 700.000 persones i de 900 organitzacions.

DESCARREGAR NOTÍCIA

DESCARREGAR FOTO

Dubtes Freqüents

Què és una ILP?

Una iniciativa legislativa popular (ILP) és una via per la qual els ciutadans espanyols més grans promouen una reforma legislativa de forma directa. Suposa trucar a les portes del Congrés i demanar als i les diputades que legislin sobre alguna cosa concreta.

Què demanem al Govern espanyol?

Demanem que les Corts Generals acordin introduir una Disposició a la Llei Orgànica d’Estrangeria amb el contingut següent: “El Govern, mitjançant Reial Decret establirà, en el termini de 6 mesos, un procediment per a la regularització dels estrangers que es trobin en territori espanyol abans del dia 1 de novembre de 2021”.

Quant dura el procés legislatiu?

Els processos legislatius són difícils de determinar, però Edith Espinola, portaveu de “Regularització Ja” va explicar a RNE que “això és un treball d’any i mig encara, hi ha molta feina per fer i estarem vigilants. Som més de 900 organitzacions i 14.000 voluntaris”.

Puc reclamar que revisin la meva situació administrativa ara?

Ara, abril del 2024 és tema de debat al Congrés. Fins que no s’apliqui cap reforma a la llei com a tal, no es podrà començar a reclamar. Un cop s’apliqui el Govern oferirà la informació necessària per poder-lo gestionar.

El meu perfil està dins d'aquesta proposta?

Depenent dels factors que s’aprovin juntament amb la reforma de llei que cal aprovar. Fins aleshores no podem assegurar qui estarà dins de la regularització, però s’espera que s’aprovi allò que demanem: que s’obri un procés per a aquells que es trobin al territori espanyol abans de l’1 de novembre del 2021.

Com puc estar al dia?

Seguint qualsevol de les entitats que ha impulsat la proposta, ja que anirem actualitzant informació a mesura que hi hagi novetats.

Per què és necessari?

Perquè revertim una situació injusta: Entre 390.000 i 470.000 persones estrangeres viuen a Espanya en situació administrativa irregular. Les vies d’obtenció d’una autorització de residència i/o treball són difícils. Un cop obtinguda, resulta molt fàcil que les persones la perdin, caient de nou a la irregularitat. Això genera una espiral de vulnerabilitat i desprotecció que incrementa l’exclusió social i va contra l’objectiu de generar una societat inclusiva i integradora.
Perquè es tracta de respectar els drets humans de cadascú: La irregularitat fomenta l’explotació laboral i oblida que les persones estrangeres són subjectes de drets. Les converteix en invisibles i suposa una pèrdua objectiva per a tothom, tant econòmica com social.
Perquè és una opció inherent a la mateixa Església. Càritas coneix molt bé aquesta realitat com va posar en relleu amb la darrera campanya mundial sobre mobilitat humana forçada Compartint el viatge, i en concret en el material per comprendre millor la situació administrativa irregular Esperàvem treballadors, van venir persones i volem veïns.