Noticia29/04/2024

ITD defensa treballar menys per pal·liar la precarietat i millorar la salut de les persones treballadores

Davant el Primer de Maig, festivitat de Sant Josep Obrer, la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) defensa en el seu manifest, la reducció del temps de treball com a expressió de la cura de les relacions laborals.

Davant el Primer de Maig, Dia dels treballadors i treballadores i festivitat de Sant Josep Obrer, la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) defensa en el seu manifest, la reducció del temps de treball com a expressió de la cura de les relacions laborals.

Les entitats promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) han volgut cridar l’atenció sobre les conseqüències en la salut de les condicions de treball, amb una atenció especial a l’impacte de la sinistralitat laboral, les dificultats per conciliar la vida personal i familiar i la cada cop més difusa barrera entre el temps de treball i el temps d’oci.

La manca de cura del treball té conseqüències en el benestar de les persones i la cohesió social que es tradueixen en alts índexs d’estrès, ansietat i depressió entre la població. “La salut laboral no només implica evitar els accidents o les malalties que puguin afectar l’ésser humà en l’àmbit del treball, sinó també garantir el benestar de les persones en desenvolupar la seva professió”, adverteix la iniciativa eclesial en el seu manifest Tenim cura del treball per cuidar a les persones, que recorda que el temps de treball suposa entre el 40 i el 50% a la vida diària de les persones amb una jornada laboral de vuit hores al dia, sense comptar els desplaçaments, percentatge que moltes vegades s’estén per l’incompliment de la desconnexió digital.

Seguint al papa Francesc que, en el seu missatge a la Cimera Mundial del Treball de l’OIT de 2021, va reclamar que la feina, com a relació que cal contemplar també “la dimensió de la cura, perquè cap relació pot sobreviure sense cura”, per això que a més de reconèixer la importància del treball de cures, va cridar a estendre, la cura, en primer lloc, als treballadors.

A més de reconèixer la importància de les tasques de cura, com va revelar la pandèmia i sembla haver caigut en l’oblit, Francesc crida a promoure la feina que té cura de la dignitat humana, la creació i la pròpia vida de les persones treballadores.

“Un treball que no té cura, que destrueix la creació, que posa en perill la supervivència de les generacions futures, no és respectuós amb la dignitat dels treballadors i no es pot considerar decent”, va advertir el pontífex llavors, que va insistir que “un treball que té cura contribueix a la restauració de la plena dignitat humana, contribuirà a assegurar un futur sostenible a les generacions futures”.

Per això ITD, integrada per Càritas, CONFER, HOAC, JEC, JOC i Justícia i Pau, anomeni “un compromís més gran a afavorir la cura de les persones treballadores, promovent polítiques que permetin una conciliació real”, donant suport al diàleg social per a aconseguir la reducció del temps de treball.

També demana que “la salut laboral sigui un dret fonamental per a totes les persones i sigui prioritari en qualsevol entorn”, conscient que “hi ha un gran nombre de treballadors i treballadores que pateixen condicions laborals precàries que posen en perill el seu benestar físic i mental”. “És hora d’alçar la veu i reivindicar que la salut de les persones no es vegi compromesa en nom del benefici econòmic”, sosté ITD.

SITUACIONS DEL MÓN DEL TREBALL

Dades sobre ocupació (EPA 4T2023 i Avenços d’accidents de Treball 2023, segons el Ministeri de Treball i Economia Social):

  • L’11,76% de la població activa no té feina, unes 2.830.000 persones.
  • La població activa femenina suporta una taxa de desocupació tres dècimes més altes que la masculina, 13,36% per 10,30%.
  • Les llars amb tots els seus membres a l’atur se situen a 932.000
  • La taxa de temporalitat és del 16,5%.
  • El pes de l’ocupació parcial se situa al 13,5% de la població ocupada.
  • 721 persones treballadores van morir a la feina el 2023, mentre que 4.706 persones van patir sinistres de caràcter greu i 659.480 lleus.