Noticia06/07/2020

Presentació del llibre “Esperança després de la COVID-19” en col·laboració amb Càritas Catalunya

Màxim Muñoz va destacar que les aportacions del llibre respiren vida i experiència, fent moltes referències concretes a persones i situacions.

L’Editorial Claret va presentar, Esperança després de la Covid-19, un llibre que va néixer amb la voluntat de recollir experiències i reflexions que ajudessin, no només a viure i entendre aquesta pandèmia, sinó que oferissin, sobretot, una perspectiva d’esperança a una postpandèmia que endevinem plena de dificultats. Així doncs, l’obra recull la visió esperançadora de diversos autors provinents d’àmbits molt diversos en referència a la situació que estem vivint.

Màxim Muñoz, representant de l’Editorial Claret i conductor de l’acte, va destacar que les aportacions del llibre respiren vida i experiència, fent moltes referències concretes a persones i situacions. Va afirmar que els col·laboradors oferien elements molt interessants de reflexió que ens ajudaven a prendre consciència del què ha passat. “Dins del realisme, traspuen una visió esperançada per afrontar l’etapa del post COVID-19 i ofereixen camins de futur” va dir. Va recordar que d’acord amb els col·laboradors, els guanys que hi haguessin en concepte de drets d’autor, anirien destinats a Càritas Catalunya, una de les entitats que més estan treballant per fer front al sofriment de tanta gent.

Al seu torn, Sònia Fuentes, psicòloga especialista en Psicooncologia, va explicar que la seva aportació l’havia escrit tenint en compte tres protagonistes principals: les persones malaltes, els familiars i els professionals sanitaris. Per poder desenvolupar el capítol va recuperar algun dels testimonis que s’havia anat trobant al llarg d’aquest temps. El capítol parla de la comunicació entre les persones en situació de COVID i també d’aspectes relacionals.

Juanjo Fernández, consultor pedagògic, escriptor, conferenciant i visual thinker ens va parlar de la família i l’escola. Va afirmar que hi ha motius per a l’esperança, perquè “la família i l’escola estan cridats a fer acció compartida, com a socis d’un mateix projecte, posant fills i alumnes en el centre, units per la confiança.” També va proposar set punts clau perquè l’escola del futur funcioni: vetllar pels alumnes, dominar i apassionar-se per la pròpia matèria, tenir moltes ganes de transmetre-la, ser humil, fer-ho tot amb sentit de l’humor i fer xarxa. “Si hi ha confiança hi haurà esperança” va concloure.

Míriam Díez, periodista especialitzada en religió, ens va parlar de l’impacte del coronavirus en la vida hiperconnectada que vivim. “Hem estat separats però hem estat connectats” va afirmar. I és que la tecnologia ha possibilitat i ens ha brindat moments que d’una altra manera no haguéssim tingut. Va destacar les iniciatives pastorals nascudes durant aquesta pandèmia i la creativitat que s’havia generat per acompanyar a les persones, per cultivar el silenci i per al diàleg. “Les pantalles
ens han permès connectar-nos, però també hem tingut temps de parar i d’estar amb nosaltres mateixos” va dir.

Enric Benavent, professor d’Educació Social i Treball Social de la Fundació Pere Tarrés, especialitzat en perspectiva cristiana de la societat, va destacar en el seu missatge la idea d’acompanyar a les persones més febles com a feina imprescindible. Enmig de les històries i vivències de diferents treballadors socials va prendre consciència de la importància del seu treball i va posar en valor la seva feina. “L’esperança de la COVID és com una resurrecció” va dir, i afegia: “l’esperança per sortir-nos en d’això passa per un canvi de mirada”.

Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna, va explicar que cal una reubicació de l’Església en la societat. Va parlar de la necessitat de reemplaçar vells costums, com l’excessiva liturgització de l’activitat pastoral. “Ens urgeix a insistir en una espiritualitat encarnada, compromesa i samaritana. Sense una resposta al sofriment humà del germà, sense tocar les seves nafres i ferides, no hi ha fe veritable” va dir.

Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau de Barcelona, va reflexionar sobre l’impacte de la pandèmia en l’economia. Va parlar d’una nova economia al servei del bé comú i de l’ecologia integral. Va centrar-se en els efectes de la crisi sanitària i les seves greus conseqüències socials a la vegada que va reflexionar sobre les oportunitats que se’ns havien obert per a impulsar transformacions necessàries i favorables en el nostre model econòmic. “De totes les crisis han sorgit avenços socials” va dir.

Margarita Bofarull, religiosa i metgessa especialista en bioètica, ens va explicar que el temps de prova i crisi ha estat temps d’oportunitat per a repensar, valorar i atendre les relacions bàsiques que ens constitueixen: la relació amb el proïsme, la relació amb Déu, la relació amb la Creació i la relació amb nosaltres mateixos. Va afirmar que l’Església ha cercat diverses maneres de fer front, creativament, a les demandes i necessitats que s’anaven presentant.

Josep Otón, professor de teologia, va afirmar que la fe comença prenent consciència de la necessitat de salvació. Va fer referència al Papa Francesc qui, en la seva al·locució, va comentar el fragment de l’Evangeli que narra l’episodi de la tempesta calmada. Una escena que ens recorda la situació actual: una adversitat posa en perill les nostres vides mentre Jesús sembla absent, adormit. El Sant Pare destaca la resposta de Jesús: Per què teniu por? Encara no teniu fe? En aquest
context, el papa Francesc recorda que el Senyor ens fa una crida, ens demana fe. No es tracta tant de creure en l’existència de Déu, com d’anar cap a Ell i confiar-hi.

Finalment, Lluís Serra, religiós i professor de teologia, va parlar-nos del somni d’un món nou. Va afirmar que no pot haver-hi transformació social sense transformació personal. “El coronavirus i el confinament ens han sacsejat el nostre ensopiment. Aquestes intuïcions que hem besllumat cal traduir-les en xarxa en un canvi social.”

DESCARREGAR NOTÍCIA

Necessitem la teva ajuda

O en els següents comptes corrents

Caixabank ES92 – 2100 – 5000 – 5002 – 0007 – 6012

Sabadell ES59 – 0081 – 0900 – 8300 – 0374 – 0286

BBVA ES44 – 0182 – 1786 – 1202 – 0019 – 7722

Fiare. Banca Ètica ES05 – 1550 – 0001 – 2800 – 0193 – 5626

Bizum Donatius amb el codi 33432