Tots som éssers fràgils

Mar Galcerán, pedagoga de formació, i especialista en ètica i educació en valors, va realitzar la formació “La dimensió espiritual de l’acció social de Càritas” el passat dimecres 4 de maig.

La base principal de la xerrada van ser dues investigacions, per una banda la realitzada entre els anys 2017 i 2019 sobre l’impacte de la dimensió espiritual en persones que havien realitzat trànsits migratoris molt complexos, a través de 25 entrevistes a diferents persones, 12 d’elles participants de Càritas; i per una altra la investigació que s’està duent a terme actualment basada en la renovació de la teologia proposada pel Papa Francesc que té com a eix principal la vivència de la fe de les persones excloses en la societat.

A continuació s’exposa un resum de les qüestions tractades durant la formació. Al final del text es troba l’enllaç al canal de YouTube on es pot visualitzar i escoltar la xerrada sencera.

Què entenem per “espiritualitat”?

Malgrat que les societats modernes s’han construït sota l’afirmació que l’ésser humà és autosuficient, i la vida espiritual suposa assumir que no tot està a les nostres mans, ens diu que som éssers vulnerables, fràgils, ja només pensant en un sentit antropològic, des del nostre naixement ho som. La vulnerabilitat ens fa ser dependents, ja que no podem sobreviure al marge de l’atenció, la cura, l’hospitalitat, la compassió, i de l’amor de l’altre. Som éssers necessitats d’acollida, de relació i d’interdependència, perquè sempre estem exposats a les ferides del món.

Aquesta vulnerabilitat també es dona en un context social que exclou a les persones de la societat. Càritas acull aquesta vulnerabilitat social, ja que esdevé un espai d’acollida i acompanyament per a qui no té un entorn segur i estable.

Per això, hem d’abraçar i acceptar la nostra vulnerabilitat per tal de poder acompanyar amb dignitat als que viuen en contextos excloents, tant siguin individuals com col·lectius.   

Quines són les característiques de les persones que viuen l’espiritualitat estant en situacions de vulnerabilitat?

L’espiritualitat apareix vinculada en la necessitat de ser i viure. És un motor que dona força per seguir vivint.

Les persones entrevistades per la investigació, comentaven que els sorprenia i els descol·locava el prendre consciència de la seva pròpia força vital per continuar endavant, però a més a més, de la força de la vida que els sostenia. Moltes d’elles ho relacionaven amb quelcom espiritual més enllà del que podien conceptualitzar amb paraules.

L’encontre personal amb l’altre dignifica, i es converteix en una experiència individual, que les persones més espirituals que responien l’entrevista, acabaven traduint en un desig de solidaritat i voluntariat per tornar a la societat tot allò pel qual se senten agraïdes. La seva vida prenia sentit al vincular-se als altres.

Conseqüències pels treballadors de l’acció social de Càritas.

Mar Galcerán va comparar la missió de Càritas amb un úter matern. Un espai d’acollida i protecció, generador de vida a través de l’amor. Un amor que es manifesta des de l’escolta de l’altre, i que es tradueix en un sentiment de protecció, escalf, seguretat, sosteniment, tendresa, aliment…

Una altra conseqüència és ser configuradors de sentit i ajudar a resignificar el sentit de la vida de les persones que s’atenen i que constantment poden perdre el sentit de la vida a causa de les situacions d’extrema vulnerabilitat i crisi que viuen. És quelcom molt difícil de fer, però que una de les claus per assolir-ho és acompanyar al participant potenciant les seves característiques i capacitats, aquell do preuat que és únic i que cada persona porta a dins.

I per últim, es va remarcar que les persones que conformen Càritas són transmissors del motor vital més preuat i més potent: l’esperança. Malgrat pugui sonar a quelcom utòpic, no cal anar a buscar grans gestes per trobar esperança, sinó que es troba en el dia a dia quotidià.

Però per tal d’acompanyar als participants cal primer tenir cura de la pròpia interioritat, donar peu a espais de silenci interior per tal de cultivar una escolta i contemplació que permeti reflexionar i conèixer sobre el “què vull” i el “què soc” per ajudar i atendre millor als altres. Alhora que es confia en el silenci de l’altre, en la seva reflexió individual i la seva capacitat per escollir i prendre decisions sobre la seva vida. S’ha de creure i confiar en el procés i la capacitat de canvi de l’altre per tal d’acompanyar-lo en el camí escollit.

Finalment, Galcerán va remarcar la necessitat d’una dimensió espiritual més enllà de la divisió entre un mateix i els altres, i realitzar una dimensió col·lectiva de la vivència de la fe. 

Escolta la formació al detall en el següent vídeo: