Acción social

Targetes moneder

Targetes que permeten accedir a les mateixes necessitats bàsiques però des d’uns principis d’organització col·lectiva i d’apoderament a través de la participació de les persones que venen a demanar ajuda a Càritas, del suport mutu i de l’horitzontalitat.

Les necessitats bàsiques

Les necessitats humanes són universals. Són comunes a tots els individus i el que varia són les formes amb les quals es dóna resposta. Ajudar a la subsistència de les persones és important, però per al desenvolupament de l’individu ho són tant o més la protecció, l’afecte, l’enteniment, la participació, l’oci, la creativitat, la identitat, la llibertat…

Cal repensar respostes implicant les persones. Hi ha alternatives que permeten accedir a les mateixes necessitats bàsiques però des d’uns principis d’organització col·lectiva i d’apoderament a través de la participació de les persones que venen a demanar ajuda a Càritas, del suport mutu i de l’horitzontalitat.

“La necessitat porta a l’enginy”, diu el refrany popular. I, efectivament, la necessitat sentida com a tal, ens motiva, ens mobilitza, ens compromet, desenvolupa les potencialitats i els recursos propis de la persona. Aquest enfocament promou el protagonisme i la participació. Des d’aquest enfocament les persones deixen de ser només receptores d’ajuda per pasar a ser protagonistes de la seva vida.

Les nostres accions han de desenvolupar les capacitats i potencialitats de la persona, així com també oferir escolta i acompanyament personal i familiar. És aquí on es troba la potència i el sentit de Càritas. Hem de buscar sempre que les nostres accions siguin sinèrgiques.

Les necessitats bàsiques

Les necessitats humanes són universals. Són comunes a tots els individus i el que varia són les formes amb les quals es dóna resposta. Ajudar a la subsistència de les persones és important, però per al desenvolupament de l’individu ho són tant o més la protecció, l’afecte, l’enteniment, la participació, l’oci, la creativitat, la identitat, la llibertat…

Cal repensar respostes implicant les persones. Hi ha alternatives que permeten accedir a les mateixes necessitats bàsiques però des d’uns principis d’organització col·lectiva i d’apoderament a través de la participació de les persones que venen a demanar ajuda a Càritas, del suport mutu i de l’horitzontalitat.

“La necessitat porta a l’enginy”, diu el refrany popular. I, efectivament, la necessitat sentida com a tal, ens motiva, ens mobilitza, ens compromet, desenvolupa les potencialitats i els recursos propis de la persona. Aquest enfocament promou el protagonisme i la participació. Des d’aquest enfocament les persones deixen de ser només receptores d’ajuda per pasar a ser protagonistes de la seva vida.

Les nostres accions han de desenvolupar les capacitats i potencialitats de la persona, així com també oferir escolta i acompanyament personal i familiar. És aquí on es troba la potència i el sentit de Càritas. Hem de buscar sempre que les nostres accions siguin sinèrgiques.

Les famílies no poden cobrir les seves necessitats per…

Treball precari i atur:

  • Salaris baixos.
  • Atur de llarga durada.
  • Prestacions públiques insuficients.

Baixa protecció social:

  • Retallades en educació, sanitat, serveis socials.
  • Prestacions públiques en descens.

Fragilitat humana:

  • Sense xarxa relacional (família, amistats…).
  • Malalties.
  • Trencaments familiars…

L’actual model es basa en les ajudes en espècie

Les famílies no poden planificar la compra.

No poden decidir segons els seus gustos personals, costums culturals, necessitats de salut…

S’afavoreix la pèrdua de l’autonomia personal.

Es corre el risc de perdre hàbits d’administració del pressupost familiar i les rutines de compra.

Ens cal innovar

A Càritas volem donar la millor resposta

Per promoure aquesta innovació, què volem?

  • Dignificar al màxim l’atenció.
  • Impulsar projectes on les persones participin.
  • Promoure l’intercanvi i la reciprocitat.
  • Potenciar projectes igualitaris, afavorir la discreció i evitar circuits per a pobres.
  • Mantenir els hàbits i les relacions familiars (cuinar, menjar, celebrar…).
  • Triar allò que es menja, segons gustos personals, culturals o de salut.
  • Promoure l’autonomia i l’apoderament de la persona (model no assistencialista).
  • Evitar el malbaratament i fomentar la sostenibilitat.
  • Mantenir el comerç local i de proximitat.
  • Promoure la formació i la inserció laboral.

Si vols recolzar aquest projecte i d’altres de lluita contra la pobresa, dona ara

Ajuda’ns a estar on més ens necessiten.

VULL DONAR