Càritas Diocesana de Terrassa reivindica el paper de la xarxa comunitària que sosté l’acompanyament a les persones.
L’entitat presenta la memòria 2025 en la que destaca la força del treball comunitari, l’acompanyament a les persones i dues fites clau: els 30 anys del Centre SARA i els 10 anys d’APASOMI
Càritas Diocesana de Terrassa ha presentat la seva memòria anual, que recull l’activitat desenvolupada al llarg del 2025 al Vallès Occidental i Oriental. El document posa l’accent en la força de la xarxa comunitària, on hi té un paper central el voluntariat com a element clau de proximitat, acollida i compromís.
Un model que es construeix des del territori i des del caminar conjunt amb les persones, tal com expressa en Pere, voluntari de l’entitat:
Habitatge: factor principal de vulnerabilitat
La memòria confirma que l’habitatge continua essent un dels principals factors de vulnerabilitat. El relloguer es manté com a règim de tinença més habitual entre les persones acompanyades, fet que evidencia les dificultats per accedir a un habitatge digne. Sovint, aquestes situacions es donen sense garanties legals, fet que genera inseguretat i dificulta l’estabilitat i l’arrelament de persones i famílies.
Des del voluntariat, aquesta realitat es viu de prop, com manifesta la Felisa:
“Intentem aturar processos (de pèrdua d’habitatge) i acompanyem. És una realitat molt dura.”
Famílies i infància, les més exposades
El perfil de les persones ateses evidencia la intensitat de les situacions de vulnerabilitat. Gairebé una de cada dues persones (44%) són infants i joves menors de 30 anys, fet que posa de manifest l’impacte directe en les noves generacions. En l’àmbit residencial, una de cada tres famílies (33%) viu en règim de relloguer, i sovint en condicions d’inestabilitat.
Alhora, la precarietat laboral és una realitat persistent: una de cada cinc persones ateses (21%) està treballant, dada que posa de manifest que una part de les persones acompanyades no disposa de prou ingressos malgrat tenir feina i que disposar d’ocupació no sempre garanteix unes condicions de vida dignes.
El perfil de les llars ateses mostra una presència destacada de famílies amb infants, especialment unitats monoparentals i parelles amb fills, una realitat que evidencia l’impacte directe de la precarietat en la vida familiar.
En aquest context, l’Amira, que juntament amb el seu germà Wael han participat al projecte de reforç educatiu “Aula Jove”, explica:
Avui l’Amira és estudiant universitària i combina els estudis amb la feina i el Wael ha començat a cursar estudis d’infermeria.
“Trobar una persona que es preocupa per tu sense esperar res a canvi t’omple molt més que qualsevol ajuda material.”
Els projectes de Càritas ofereixen espais i recursos que ajuden a enfortir les persones i les famílies, i contribueixen a obrir camins per reduir l’impacte de la pobresa i l’exclusió social transmesa de generació en generació.
Inserció sociolaboral amb valors
En l’àmbit laboral, l’entitat continua impulsant itineraris d’inserció. Aquest compromís pren especial rellevància amb els 10 anys d’APASOMI, l’empresa d’inserció de Càritas Diocesana de Terrassa, que al llarg de la seva trajectòria ha contribuït a generar oportunitats laborals i acompanyar processos d’inserció.
En Gabriel, un dels participants al programa laboral, resumeix el seu procés:
“Quan vaig arribar, em trobava sense camí.”
Després del seu recorregut:
“Aquí he trobat un espai on sentir-me útil i acompanyat.”
Recentment ha iniciat una nova etapa:
“Ara començo una nova etapa amb esperança.”
La resposta social al territori
Al llarg de 2025, Càritas Diocesana de Terrassa ha acompanyat 14.210 persones, que viuen en 6.226 llars, a través d’un ampli conjunt de programes socials.
El programa d’acollida i acompanyament, amb 49 projectes i 188 voluntaris, és la porta d’entrada als processos. L’ajuda a les necessitats bàsiques, amb més de 700 voluntaris, continua essent una peça clau, ja que garantir el cobriment de les necessitats més immediates permet iniciar processos d’acompanyament integral.
També destaquen els programes d’infància i família, formació, inserció sociolaboral i el programa Sense Llar i Habitatge, juntament amb els àmbits de salut i gent gran. Aquests programes permeten donar resposta a situacions de vulnerabilitat diverses, des d’infants fins a gent gran, tot generant oportunitats i itineraris que afavoreixen la inclusió i l’autonomia de les persones.
30 anys del Centre SARA
La memòria també commemora els 30 anys del Centre SARA, un recurs de referència en l’acompanyament a persones en situacions de gran vulnerabilitat.
Caminar junts
El treball de Càritas se sosté en una xarxa comunitària viva.
Tal com expliquen el Pere i la Sara, voluntaris de l’entitat, totes les decisions es prenen per consens i escoltant l’opinió de cada voluntari.
Aquesta manera de fer continua essent la base d’una acció social transformadora.
Ajuda’ns a ajudar
Contingut relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible
